La Mata Escrita de Ramon Llull

Fa uns mesos, la Nora Vela em va venir a trobar per posar-me a prova. Com que sap que de formació sóc biòleg, i del ram de la botànica, em va preguntar si coneixia una planta que es diu la “Mata Escrita”. Me la vaig mirar tot pensant: “m’ha enganxat”, i així va ser, vaig suspendre l’examen! Tota engrescada em va explicar que, remenant goigs de Ramon Llull –de qui enguany es commemora el 700è aniversari de la mort–, hi trobava, especialment en els més antics, moltes referències a una “Mata Escrita”.

Quan parlem de mates, sovint pensem en plantes com la farigola, la bruguerola o la perdiguera, perquè, com diu el Diccionari de la Llengua Catalana, una mata és una “planta més o menys llenyosa, baixa, de tronc curt que treu branques prop de terra, com la farigola o el romaní”. Però també –i quan la Nora m’ho va preguntar no hi vaig caure–, en molts llocs del nostre país, amb el nom de “mata” es coneix un arbre, el llentiscle, i així ho explica el mateix diccionari en una tercera entrada.

Però anem a pams. Pels qui no conegueu la mata o el llentiscle, heu de saber que el seu nom científic és Pistacia lentiscus. És un arbre de la família de les anacardiàcies, com ho són també el festuc o pistatxer, l’arbre dels mangos i el pebrer bord –entre moltes altres espècies–; pot arribar a fer 8 metres d’alçària, encara que normalment el trobem més petit i amb forma d’arbust. És un arbre de fulla perenne i la seva escorça grisenca desprèn una flaire resinosa molt característica, especialment a l’estiu. Les seves fulles són compostes, i tenen entre 8 i 12 folíols coriacis i de color verd fosc i lluent. La mata és un arbre dioic; això vol dir que fa peus masculins i peus femenins per separat. Floreix a la primavera i fa unes flors molt petites, verdoses o vermelloses, i un fruit també petit, de vora 4 mm, globós, vermell al principi i negrós quan és madur. És un arbre mediterrani que viu a les màquies, a les garrigues i als alzinars aclarits, en ambients de clima temperat. D’ell s’obté la seva saba, anomenada màstic, una resina utilitzada per aromatitzar aliments i per fabricar ciments dentaris i vernissos; la seva fusta també era utilitzada per llenyataires i carboners, i dels fruits, se n’havia obtingut oli per fer llum.

02llentiscle
Fig. 1 (imatge destacada) i 2: Llentiscle. Fotos: Antoni Sànchez Cuxart.

Un cop acabada la presentació del llentiscle o de la mata –una mica científica, perdoneu la deformació professional–, podrem aclarir a quina mata fan referència els goigs lul·lians.

Estirant el fil, la Nora Vela va trobar al Diccionari català-valencià-balear –l’Alcover Moll– la mata de la qual parlen els nostres goigs:

Mata Escrita: varietat de mata del gènere Pistacia, típica de la regió de Randa (muntanya de Mallorca) i caracteritzada per les seves fulles que porten gravades una multitud de ratlles que semblen lletres orientals, a les quals vulgarment s’atribueix un origen miraculós relacionat amb els treballs científics i apostòlics del Beat Ramon Llull durant la seva estada a la muntanya de Randa.

Per tant, la mata escrita és un llentiscle que té les fulles plenes de ratlles d’un color més clar. En botànica, aquestes diferències de pigmentació reben el nom de variegació. La manca de pigments en una fulla fa que hi hagi unes zones amb taques, de forma i mida diversa, blanquinoses o de color blanc-groguenc o verd-pàl·lid. Aquestes plantes variegades, els jardiners sovint les seleccionen i les podem trobar tant als jardins com a les floristeries.

En el cas que ens ocupa, el de la Mata Escrita, aquestes taques són estretes i curtes, irregulars, i la seva forma i disposició a les fulles del llentiscle de Randa poden recordar lletres d’altres alfabets, que la tradició diu que són les que, per obra divina, van inspirar els treballs de Ramon Llull.

03llentiscle
Fig. 3: Fulla de la Mata Escrita. Foto: ©toponimiamallorca.net.

Tot això em va encuriosir i vaig voler veure si els gravats que reproduïen els diferents goigs representaven la Mata Escrita. Vaig consultar tots els goigs de Ramon Llull disponibles a l’arxiu de la nostra Associació, els Amics dels Goigs, i d’altres de manera virtual a diferents portals d’internet. Dels 29 goigs que vaig examinar, n’hi ha catorze que al text fan referència a la Mata Escrita –tres dels quals en castellà, fent servir la paraula “lestico” o “lentisco”–; d’aquests catorze, vuit mostren elements vegetals als gravats, acompanyant la figura de Ramon Llull.

Les cobles dels 14 goigs, que reproduïm parcialment a continuació, són sempre les mateixes –amb variants ortogràfiques– a tots els goigs revisats.

[…]

Ab enceza caridat
desitjaveu conseguir
medi, para convertir
á la fé la ceguedad:
Estan ab esta agonía
vos illuminá el Señor;
de la fé gran defensor;
y defensor de Maria.

La mata escrita ha dexat
Deu per mostrar que es divina
la vostra infusa doctrina,
quedant vos tot admirat:
Y per mostra cuant valia
aquest portento, y fervor;
de la fé gran defensor;
y defensor de Maria.

Vostros llibres adorava
un ángel perlant ab vos,
y ab so infant glorios
María vos consolava;
En extasis vos tenia
de los dos tan gran favor
de la fé gran defensor;
y defensor de Maria […]

[…]

Caridad, amor y celo
En todo siempre mostrasteis
Con que ferviente aspirasteis
A estender la fe en el suelo:
Sois ilustrado y fecundo
En prueba de esos ardores;
Socorrednos, dad favores
Arcangélico Raimundo.

Un lestico peregrino
Pregona vuestra doctrina
Infusa, ser y divina,
Del cielo grande destino:
Portento tan sin segundo
Por sí mismo dá clamores;
Socorrednos, dad favores
Arcangélico Raimundo.

Un paraninfo del cielo
Vuestros escritos adora,
La mas pura y bella aurora
Con Jesus os dá consuelo:
En éstasis muy profundo
Admirais tales albores;
Socorrednos, dad favores
Arcangélico Raimundo […]

El resultat és que –tot i que la representació dels vegetals als goigs antics és poc fidel a la realitat, perquè és simbòlica i l’important és la figura representada– crec que en alguns casos que s’hi pot endevinar la Mata Escrita.

gravat-1Primer goig: sense títol i sense data. En Casa de la viuda Frau. impres. de la Real Aud. En la cadena de Cort.

Al gravat (cliqueu la imatge) hi trobem representades dues plantes. Darrere el Sant Crist s’hi veuen unes herbes, i darrere Ramon Llull hi ha un arbre amb poques fulles que podríem pensar que representa la Mata Escrita, encara que em decanto més per una olivera, perquè té un tronc important, un aspecte aclarit i les fulles enteres en lloc de compostes.

gravat-2Segon goig: sense títol i sense data. Imp. de Estevan Trias.

En aquest gravat –preciós i ple de detalls– hi veiem tres plantes. Darrere la tanca hi ha un arbre amb fruits que recorden pomes o codonys; als peus de Ramon Llull, una herba que representa un acant –tant important en l’arquitectura–; finalment, a primer terme i també darrere Llull, baixant de la penya, hi ha una planta llenyosa, representada al gravat amb les fulles negres, algunes de les quals semblen compostes i podrien representar la Mata Escrita.

gravat-3Tercer goig: sense títol i sense data. En Casa de Antoni Guasp Imp. viu junt al Forn den Frau.

Aquest gravat és molt semblant a l’anterior. Desapareixen, però, alguns elements: la penya, l’arbust que hi penjava i també el que trobàvem a primer terme. Darrera la tanca, la pomera o el codonyer ha estat substituïda per un arbre sense identitat, amb les fulles poc definides i sense cap fruit. Finalment, als peus de Ramon Llull continua havent-hi una herba que ara no recorda un acant sinó una sarriassa o rapa.

gravat-4Quart goig: sense títol i sense data. En Casa de Josep Guasp.

Aquest magnífic gravat mostra només quatre elements vegetals. L’arbre o, millor dit, l’arbrissó que es veu clarament darrere el Sant Crist i la branqueta que es mostra al costat de Ramon Llull tenen les fulles enteres, no compostes, i per això no poden representar en cap cas la Mata que ens ocupa. També hi podem veure un parell d’herbes, una al peu de la Creu i l’altra al costat del genoll de Ramon Llull.

gravat-5Cinquè goig: sense títol i sense data. Imprimatur Salvador Vic. Gen. i Offi. En Casa de Ignaci Sarrà, y Frau impressor del Rey Nostro Señor.

L’escena del gravat correspon a l’apedregament de Ramon Llull a Bejaïa o Bidjaya (en català antic Bogia o Bugia), a Algèria. El text encara fa referència a la Mata Escrita, però al gravat no la veiem pas representada, només a primer terme, a mà dreta, hi trobem un parell d’herbes i prou.

gravat-6Sisè goig: sense títol i sense data. En Case de Pera Antoni Guasp, Impressor de la Real Marina.

En aquest gravat podem veure Ramon Llull damunt un núvol, sostenint a la seva mà dreta la Immaculada Concepció i a l’esquerra un llibre. Com en l’anterior goig, el text encara fa referència a la Mata Escrita, però no la hi trobem representada, només a terra, sota el núvol, i als costats de les columnes que emmarquen el conjunt hi podem veure algunes herbes.

gravat-7Setè goig: Gozos al iluminado doctor y màrtir de Jesucristo el beato Raimundo Lulio, apóstol de Turquía. Imprenta de Guasp, 1869.

En aquest gravat podem veure representat l’episodi de l’encontre de l’Amic amb dos lleons, mentre mirava de trobar el seu Amat. Al bell mig, en una clariana del que sembla un bosc molt espès –on entre arbres i arbusts poc definits hi destaca una palmera–, veiem Llull entre dos lleons mansois, un d’agenollat i l’altre dret, amb la llengua fora –tal com ho faria un gos amistós. Tot i la bellesa del gravat, no hi sé distingir cap llentiscle.

gravat-8Vuitè goig: Goigs del Dr. ilũinat. y Mr B. Ramon Llull. Sense data. En case de Pere antt. Capò.

He deixat pel final aquest gravat perquè és el que més m’ha seduït a l’hora de veure-hi representat aquest llentiscle tan especial dels goigs de Ramon Llull, la Mata Escrita. A l’esquerra, creixent entre les roques –sota el Sant Crist i els llibres–, hi ha una petita planta de fulles enteres que no representa cap llentiscle; en canvi, a la dreta, al costat de Llull, hi veiem un arbust frondós –vigorós i ple de fulles que semblen compostes– que podria representar força bé la nostra Mata, perquè els llentiscles encara arbustius –vegeu la imatge número 1–, són molt densos i tenen moltes fulles, tantes que sovint no deixen veure el brancam.

Bibliografia

ALCOVER, A. M.; MOLL, F. de Borja, Diccionari català-valencià-balear [en línia].
INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS, Diccionari de la llengua catalana, 2a edició [en línia].
LLISTOSELLA, Jaume & SÀNCHEZ-CUXART, Antoni, Guia il·lustrada per a conèixer els arbres, Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2015, p. 112 i 263 (“Llentiscle”).
MASCLANS, Francesc, Els noms de les plantes als Països Catalans, Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981 (Monografies Locals. Botànica; 24), p. 162 (“Mata”).
“Sa Mata Escrita”, dins toponimiamallorca.net [web].
VALLÈS, Joan (dir.), Noms de Plantes. Corpus de fitonímia catalana, Barcelona: Termcat, 2014, p. 557 (“Llentiscle”).
VELA, Nora, “Els Goigs de Ramon Llull”, dins Vademècum [web].

Anuncis

2 Comments

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s