Els goigs de Ramon Llull (10)

Goigs del segle XIX, 3

Gozos al iluminado doctor y mártir de Jesucristo el Beato Raimundo Lulio, apóstol de Turquía. Imprenta de Guasp, 1869. Xilografia firmada “M. Guasp Prevere fecit”.
18 RamonLlull 1869 goigs
Enter a caption

Seguim trobant en aquests goigs la mateixa lletra comentada dels dos capítols precedents. Difereix l’impressor, que torna a ser la casa Guasp, on ja s’havien fet alguns fulls durant el segle XVIII. També la xilografia és obra de Melcior Guasp, el mateix artista del gravat de l’apunt 6.[1]

Canvia radicalment el tema representat pel dibuix: Ramon Llull en hàbit de franciscà, amb un llibre obert en una mà, on es deixa veure una de les figures de la seva Ars, i un bastó a l’altra; es troba entre dos lleons al mig de la naturalesa; més endavant veurem que se’l situa a Bugia. “El encuentro entre el beato y los leones” és justament el motiu estudiat per Miquela Forteza i Miquela Sacarès.[2] Comenten que és l’única xilografia que representa aquesta escena i que devia ser feta per Melcior Guasp entre els anys 1692 i 1711.

Ramon Llull, al Llibre d’amic e Amat, descriu així l’episodi inspirador, metàfora 112:

Anava l’amic en una terra estranya on cuidava atrobar son amat, e en la via assaltejaren-lo dos lleons. Paor hac de mort l’amic, per ço cor desirava viure per servir son amat; e tramès son remembrament a son amat, per ço que amor fos a sos traspassaments, per la qual amor mills pogués sostenir la mort. Dementre que l’amic remembrava l’amat, los lleons vengren humilment a l’amic, al qual lleparen les llàgremes de sos ulls qui ploraven, e les mans e els peus li besaren. E l’amic anà en pau encercar son amat.[3]

Jaume Costurer, a l’apèndix biogràfic de les seves Disertaciones historicas del culto inmemorial del B. Raymundo Lullio Dr. iluminado y martir y de la inmunidad de censuras que goza su dotrina: con un apendiz de su vida (Mallorca: Miguel Capó, 1700, p. 520),[4] ja explicava el cas dels lleons, trobat al Llibre d’amic e amat, i el situava als voltants de Bugia.

Costurer

Els comentaristes han volgut interpretar l’escenografia del gravat com un afany imitador d’estampes paral·leles on sants de prestigi, com sant Jeroni o sant Pau l’ermità, eren representats en companyia de lleons dòcils, tal com aquí veiem Ramon Llull.[5]

El fet que la xilografia fos feta al segle anterior, segons queda dit abans, i aparegui en uns goigs de 1869 testimonia que l’obrador de la saga impressora dels Guasp disposava en aquest any dels seus antics i valuosos materials.[6]

* * *

Tot prosseguint els comentaris del text, així com la primera informació que es llegia als goigs del segle XVIII era la voluntat de recolzar la “causa pia” de la santedat de Ramon Llull, en aquests del segle XIX el desig roman explícit, però apareix a la penúltima cobla: “De honraros canonizado / muy grande es nuestro deseo”. Prèviament figura l’enumeració dels mèrits que s’aporten per assolir la categoria de sant: martiris, arguments apologètics davant “setenta sabios”, militància franciscana i reconeixement del seu patronatge de la Universitat per part del papa i del rei. Al final s’emet una declaració solemne: “Mallorquín sois sin segundo / celebrado con honores”, feta per aquells que s’identifiquen com “los devotos / de vuestra causa especiales” que prometien almoines i vots per tal que “todo el mundo / os festejen con loores”. El text dels goigs acaba emfatitzant el desig apuntat pels seus gestors des del començament: “Arcangèlico Raymundo / socorrednos, dad favores.”

* * *

L’edició recent del Recull de goigs lul·lians feta per Joan Roig i Montserrat aporta una informació nova referida a aquest text dels goigs del segle XIX, i molt interessant. Diu textualment que ha “trobat una partitura del segle XIX” aplicada a la lletra que comença “Pues fuisteis Rayo del Mundo”; que és obra de Miquel Suau Garcies, amb el títol de “Gozos a tres con violines”, i que el manuscrit que conté el document es localitza a la Biblioteca de la Societat Arqueològica Lul·liana.[7]

PartituraRecentment, el músic Miquel Suau Garcies, a les I Jornades d’estudis locals de Santanyí, va ser justament objecte d’estudi d’una ponència presentada per Andreu Ponç Fullana sota el títol de “Mn. Miquel Suau, músic i compositor. Santanyí 1678 – Palma 1736”.[8] La notícia dels goigs apareix a la pàgina 192, i els localitza a l’arxiu musical amb la signatura núm. 66.

Aquesta interessant aportació remuntaria la redacció del text d’aquests goigs al segle XVIII, encara que de la seva impressió no se’n tingui notícia fins a les referències aquí ofertes.

I pel que fa a la impressió de partitures als fulls dels goigs, cal considerar que és un fet que es realitza en èpoques posteriors. La dificultat tipogràfica que comportava la notació musical no es va resoldre fins molt a finals del segle XIX amb l’arribada del fotogravat. Amb anterioritat, si s’estampaven patitures, es feia tot usant planxes metàl·liques gravant-les al buit, i en molt poques ocasions.

* * *

Full documentat en un arxiu particular.

Notes

[1] Ben documentat per Francesca Ambròs, “Melcior Guasp Florit (1730- 1787)”, dins La col·lecció de gravats mallorquins de la Societat Arqueològica Lul·liana. Treball fi de màster en Patrimoni cultural investigació i gestió, curs 2009-2010, p. 22-23. Consultable en línia.

[2] Miquela Forteza i Miquela Sacarès expliquen extensament i anoten “El encuentro entre el beato y los leones” dins “Las Xilografias antiguas del Bto. Ramon Lull: repertorio luliano de la Imprenta Guasp”, Gutenberg Jahrbuch (2015), p. 153-154.

[3] Llibre d’amic e amat, edició crítica d’Albert Soler, Barcelona: Barcino, 1995, versicle 112, p. 102.

[4] Disponible en línia.

[5] Miquela Forteza i Miquela Sacarès, ibídem, notes 51, 52 i 53, p. 152.

[6] Miquela Forteza Oliver, La xilografia en Mallorca a través de sus colecciones: la imprenta Guasp (1576-1958), Palma: Olañeta, 2007.

[7] Joan Roig i Montserrat, “Text C: ‘Pues fuisteis rayo del mundo’”, dins Íd., Els goigs lul·lians. Recull […], Mallorca: Ganzell, 2016, p. 18.

[8] Andreu Ponç Fullana, “Mn. Miquel Suau, músic i compositor. Santanyí 1678 – Palma 1736”, dins I Jornades d’estudis locals de Santanyí: Santanyí: llengua, terres i gent, Palma de Mallorca: Institut d’Estudis Baleàrics, 2015, p. 171-196. Consultable en línia.

Advertisements

One Comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s