Els goigs de Ramon Llull (7)

Primers fulls de goigs (segle XVIII), 6

“Fassem be á la causa pia / del Sant Mallorquí major / de la Fe gran defensor, / y defensor de Maria.” [Mallorca]: En casa de Joseph Guasp. [Al final] Lo imatge del illuminat Doctor, Inclyto, y Martyr de Christo, el Beato Ramon Llull.

Un altre full de la saga d’impressors Guasp de Mallorca. Josep Guasp, que apareix com a tipògraf, va ser un dels fills de Melcior Guasp que va treballar entre 1740-1792.[1] El catàleg de la Biblioteca de Catalunya situa aquests goigs com a fets cap al 1750.

La xilografia és especialment bonica i va sense firma. Representa Ramon Llull a Randa, en hàbit de franciscà, agenollat al peu de Crist crucificat en actitud de rebre la seva inspiració per escriure: ploma a la mà i tres llibres oberts per terra, dos amb les figures geomètriques de la seva Ars. Dalt del cel, la Puríssima entre núvols el contempla. Branques de mata “escrita” es deixen veure pel gravat. El dibuix apareix flanquejat per motius ornamentals xilogràfics en lloc dels clàssics florons.

El text a tres columnes, sota l’escena anterior, acaba amb l’explicació de la imatge a mode de títol: Lo imatge del illuminat Doctor, Inclyto, y Martyr de Christo, el Beato Ramon Llull. Tot el full està envoltat d’una orla amb motius florals.

Miquela Sacarès Taberner i Miquela Forteza Oliver, especialistes en temes lul·lians iconogràfics de l’època, no esmenten aquesta xilografia en els seus articles publicats recentment a Locus Amoenus[2] (2007-08) i al Gutenberg Jahrbuch[3] de 2015. Tampoc no recull aquests goigs la publicació recent sobre Els goigs lul·lians de Joan Roig, de 2016, que fa una interessant indicació en dir que, del text aquest que venim comentant des del començament dels apunts i que comença per “Fassem bé a la causa pia”, ell ha pogut consultar “més de vint-i-cinc, d’una bella factura, a doble foli i d’una gran qualitat artística”.[4] Paradoxalment, la xilografia que representa Ramon Llull en aquests goigs ha estat reproduïda posteriorment més que d’altres ja comentades i, al seu moment, tornarem a trobar-la.

A la Biblioteca de Catalunya s’exposen en aquest moment diversos documents manuscrits i impresos sota l’epígraf Ramon Llull: “ha mester paraules e llibres”, amb motiu d’una magna exposició en el marc de l’Any Llull. El ms. 1566, de c. 1762, miscel·lani, ofereix al visitant les pàgines on es poden llegir les primeres estrofes dels nostres goigs tan comentats fins ara, escrites rere el títol de “Coblas del Bto. Ramon Lull Confessor.”

BC1566
Biblioteca de Catalunya, ms. 1566

* * *

I tornant al text, tan glossat en apunts anteriors i sempre empès per una clara intencionalitat en destacar l’ortodòxia i la santedat de Ramon Llull, trobem ara, per primera vegada en les dues darreres estrofes, la fórmula dels goigs tradicionals dedicats als sants en al·ludir als miracles que fan, en aquest cas des del seu sepulcre, des d’on dispensa remeis “curant tot mal” gràcies a Crist “per ésser son defensor”.

Una altra invocació popular envers el sant s’entona i s’eleva també, per acabar, en forma de rogativa, com sempre ho han fet els goigs tradicionals, tot pensant no solament en la salut corporal esmentada abans, sinó també invocant el do de la generositat i abundor envers els fruits de la terra, vida i manteniment dels fidels que l’habiten:

Ramon sempre guardaunos
los Camps, Terras, Bestiars,
las Viñas, y Olivars,
los Blats, y demés llavors.

Des de sempre, els accidents climàtics que originen sequeres o inundacions, tempestes o desertificacions ocasionals són al·ludits àmpliament als goigs ja que, juntament amb la salut, són els problemes principals i immediats del món rural, per als quals se supliquen favors als sants, molt especialment en segles passats.

Un estudi publicat recentment recolzaria un cop més aquesta realitat, quan una ponència presentada a la conferència internacional sobre la història rural, a Lisboa aquest any, sota l’epígraf d’Old and New Worlds: The Global Challenges of Rural History. International Conference, s’ha defensat amb aquest títol: “¿Una crisis agroclimática a finales del siglo XVII? El olivar durante el Mínimo de Meunder en la isla de Mallorca, 1645-1715.”[5] Si “el olivar” surt esmentat a la darrera estrofa no és casual, i cal recordar que el text present és del segle XVIII. Un dels autors de la ponència, Mariano Barriendos, és especialista en climatologia antiga basada en testimonis de rogatives religioses “pro-pluviam” o “pro serenitate” convocades en ocasions de desastres temporals: els arxius parroquials registren actes, com processons, que informen sobre l’existència d’alteracions climàtiques en èpoques en què no es recollien les dades meteorològiques, i els goigs antics són documents que s’usen per constatar aquests fenòmens ocasionals.

D’alguna manera, els goigs del segle XVIII, de lletra unificada i que fins ara hem estat comentant, seran els únics que s’invocaran Ramon Llull com a protector de la pagesia.

* * *

Full documentat a la Biblioteca de Catalunya.

Notes

[1] Joaquín M. Bover, “José Guasp”, dins Íd., Imprentas de la Islas Baleares, Palma: Imp. Pedro José Gelabert, 1862, p. 15.

[2] Miquela Sacarès, “‘En un instant li venc certa il·lustració divinal’. L’episodi de la il·luminació a la iconografia de Ramon Llull”, Locus Amoenus, 9 (2007-2008), p. 101-125.

[3] Miquela Forteza; Miquela Sacarès, “Las Xilografías antiguas del Bto. Ramon Lull: repertorio luliano de la Imprenta Guasp”, Gutenberg Jahrbuch (2015), p.142-161.

[4] Joan Roig, “Text A”, dins Íd., Els goigs lul·lians, Mallorca: Ganzell, 2016, p. 9.

[5] G. Jover Avellà; J. L. Martínez González; M. Barriendos, “¿Una crisis agroclimática a finales del siglo XVII? El olivar durante el Mínimo de Meunder en la isla de Mallorca, 1645-1715”, draft version for this conference: Old and New Worlds: The Global Challenges of Rural History. International Conference, Lisbon: ISCTE-IUL, 2016, 21 p.

Advertisements

2 Comments

  1. molt interessant! existeix molta obra gràfica entorn de Ramon Llull impresa a Mallorca i que reprodueix no sols la vida sinó també la llegenda, també hi ha pasquins ofensius, obra dels antilul·listes del segle XVIII.

    M'agrada

    1. Sí, Rosa, els xilògrafs mallorquins d’aquesta època són excel·lents. El que no sabia ni conec són els pasquins dels antilul·listes. Hauria de fer un tomb per Mallorca! Gràcies per la noticia. Nora.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s