Els goigs de Ramon Llull (6)

Primers fulls de goigs (segles XVIII-XIX), 5

“Fassem be à la Causa-Pia / del Sant Mallorquí major / de la Fe gran defensor, / y defensor de Maria.” [Mallorca]: En case de Pera Antoni Guasp,[1] Impressor de la Real Marina, [1784-1819] Xilografia firmada per Guasp Prevere, fecit 1769. [Al final] Lo imatge del il·luminat doctor, y martyr de Christo el beato Ramon Llull, per tots los seus devots.

RamonLlull goigs escuts 1769 BODos temes nous i importants apareixen en aquests goigs, a pesar que la lletra continua sent la mateixa dels casos anteriors, tots del segle XVIII. La presència de la Puríssima com a inspiradora dels escrits de Ramon Llull i la nova tipologia xilogràfica més abarrocada en la seva composició, com es veu en el marc del gravat i els detalls innovadors que s’hi ofereixen, són aspectes no vists fins ara.

* * *

La devoció que Ramon Llull sentia per Maria, a qui havia dedicat dues importants obres monogràfiques, entre d’altres: el Libre de Sancta Maria, de 1290, i el Libre d’Ave Maria inclòs a Blaquerna entre 1283-1286, on glossava el text de l‘“Ave Maria”, és prou coneguda i estudiada.[2]

En l’època moderna la seva imatge, tot representant-la com a Immaculada Concepció, o Puríssima, és un tema molt recurrent en gravats d’aquesta etapa vinculats a Ramon Llull. I de la mateixa manera que Crist li inspirava el que havia d’escriure en els que havíem vist, ara és Maria, nimbada sovint de querubins, qui se li apareix per inspirar-li la doctrina. Dins de l’article de Miquela Sacarès sobre les aparicions que suggerien escrits a Ramon Llull, a Randa, es dedica tot un apartat al tema marià amb el títol de “Les variants de l’episodi de la il·luminació de Randa: La revelació inspirada per la Immaculada”.[3] Cal considerar que, al segle anterior, la Puríssima havia estat declarada patrona de Mallorca el 1643, i els magnífics gravadors baleàrics havien estampat excel·lents xilografies incorporant-la als seus temes: Capó i Guasp entre d’altres.

Capó 1744 gravat amb llull

La Causa Pia, l’entitat gestora de tots aquests goigs del XVIII, ja adverteix en la lletra de la seva entrada que “Fassem bé à la Causa-Pia / del Sant Mallorquí major; / de la Fe gran defensor, / y defensor de Maria”, i més endavant diu en la tornada que “Maria vos consolava / en extasis vos tenia”. El cert és que Crist és substituït ara per la seva Mare sota l’aspecte iconogràfic de la Immaculada, qui, des del cel, inspira Ramon assegut i amb un llibre obert per escriure. Porta l’hàbit de franciscà i està levitant sobre un paisatge rural.

Un marc barroc volta l’escena, que es completa, al peu, amb tres escuts magnífics: el pontifici de Climent X, el del regne de Mallorca i el d’Espanya. La data gravada és del 1769.

uNIV. mALLORCA, 1698.A finals del segle anterior, concretament el 1698, s’havien publicat unes Constituciones, estatutos, y privilegios de la Universidad Luliana del Reyno de Mallorca (En La Emprenta de Melcior Guasp, Impresor de la Universidad y Reyno de Mallorca, año 1698).[4] Estatuts elaborats el 1693 i aprovats per Carles II el 1697.[5] Al gravat de la portada ja s’havia anticipat tota la simbologia d’aquests goigs amb una altra xilografia: la Immaculada inspirant Ramon, assegut i en actitud d’escriure, els tres escuts abans esmentats, i tots els elements encerclats per la inscripció: “VNIVERSITAS MAIORICENSIS LVLLIANA”. Llull donava títol a la seva universitat, que la Immaculada presidia.

L’últim llibre publicat aquest Any lul·lià de 2016, que justament tracta sobre Els goigs lul·lians, de Joan Roig i Montserrat,[6] porta a la coberta posterior aquesta xilografia, atesa la importància que representava la nova filiació al seu moment.

* * *

Full documentat en un arxiu particular.

Notes

[1] Documentat a Joaquin María Bover, “Pedro Antonio Guasp”, dins Íd., Imprentas de las Islas Baleares, Palma: Imp. de Pedro José Gelabert, 1862, p. 17.

[2] El Libre de Sancta Maria (document enllaçat al ms. 397 de la Biblioteca de Catalunya), i el Libre d’Ave Maria (edició enllaçada: Ramon Llull, […] Llibre d’Ave Maria, Barcelona: Barcino, 1927, p. 107-147.

[3] Miquela Sacarès, “La revelació inspirada per la Immaculada”, Locus Amoenus, 9 (2007-2008), p. 119-122. Molt interessant tot el que diu sobre el tema, ben anotat i ben il·lustrat.

[4] Recentment, un altre article publicat per les autores Miquela Forteza Oliver i Miquela Sacarès Taberner amplia i actualitza el tema en tractar “Las Xilografías antiguas del Bto. Ramon Llull. Repertorio luliano de la Imprenta Guasp”, Gutenberg Jahrbuch (2015), imatges 3 i 8, p. 143 i 151, i els textos que les acompanyen.

[5] Ibidem, p. 151.

[6] Joan Roig i Montserrat, Els goigs lul·lians. Recull i comentaris, Mallorca: Ganzell, 2016, 43 p. (Quaderns de Fraguerau, 1).

Advertisements

One Comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s