Els goigs de Ramon Llull (3)

Primers fulls de goigs (segle XVIII), 2

Goigs del Dr. Iluminat y Mr. B. Ramon Llull, [Palma]: En case de Pere Antt. Capò,[1] s. a. [c. 1720-1760], xilografia de Capó.

Aquests són els primers goigs de Ramon Llull amb el títol explícit, i potser siguin els més antics coneguts fins ara amb títol. Presenten, després d’aquest, el mateix text poètic que els de l’apunt precedent.

Segons el peu d’impremta, que remet a Pere Antoni Capó, el full es pot situar estampat entre els anys 1720 i 1760. Cal destacar que el canonge Morelles, en la seva qualitat de “Vicarius Generalis et Officialis”, torna a ser qui autoritza el text, com en tots els casos precedents vists fins ara. L’impressor, Pere Antoni Capó, queda perfectament identificat i referenciat en la nota 1.

Entre les il·lustracions destaca la bonica xilografia que presideix el full i que porta la signatura de “Capó F[ecit]”. Representa Ramon Llull com a ermità a Randa, de genolls davant el crucifix, enmig de la naturalesa i amb una ploma a la mà, en actitud de voler escriure les inspiracions que li transmet Crist. A terra, tres llibres oberts deixen veure les figures geomètriques que interpreten la seva Ars. “O BONITAS”, expressió ja comentada a l’apunt anterior,[2] torna a figurar en boca de l’ermità. Del cel un àngel descendeix fent sonar una trompeta de la qual surten, com si fos un so figurat, els mots “Dei molem canimusque Palmam”, que podrien interpretar-se com ‘cantem l’obra de Déu i el seu triomf’.

A la dreta del gravat, una planta plena de fulles és etiquetada amb les paraules llatines “[Dumus scriptus] Prodigiosus viret”, és a dir ‘[la vegetació escrita] verdeja de forma prodigiosa’, tot fent referència a l’anomenada “mata escrita”. El Diccionari català, valencià, balear reconeix i defineix l’expressió en aquest sentit:

Mata escrita: varietat de mata del gènere Pistacia, típica de la regió de Randa (muntanya de Mallorca) i caracteritzada per les seves fulles que porten gravades una multitud de ratlles que semblen lletres orientals, a les quals vulgarment s’atribueix un origen miraculós relacionat amb els treballs científics i apostòlics del Beat Ramon Llull durant la seva estada a la muntanya de Randa.[3]

La primera vegada que es té notícia d’aquest extraordinari gravat de Capó és en trobar-lo com a portadella de l’obra de Jaume Costurer Disertaciones historicas del beato Raymundo Lullio doctor iluminado y martir. Con un apendiz de sv vida […] sacalas a luz la Vniversidad Lulliana del Reyno de Mallorca. En Mallorca: emprenta de Miquel Capò, año 1700. L’expressió “mata escrita” apareix glossada a les p. 86-87, i “lentisco escrito” a les p. 173-174 i 191.

Cal advertir que la xilografia d’aquesta edició porta la frase “Dumus scriptus” copiada entre les fulles de la mata escrita i no apareix, en canvi, en el full dels nostres goigs ni en d’altres edicions posteriors del mateix Capó.

Modernament, el poeta Miquel Costa i Llobera també ha volgut glossar el mite de la mata escrita en el seu poema “La mata escrita del Puig de Randa”, de 1903.[4] Aquí un fragment:

Arbust estrany! En cada nova fulla,
com en les que li cauen per despulla,
té marcats uns caràcters desiguals;
lletres pareixen d’escriptura ignota,
i es diu que un savi clarament hi nota
lo nom de Déu en mots orientals.

I la llegenda de la mata escrita queda també ben recollida i documentada per A. Bonner i L. Badia a l’article de Gaspar Valero i Martí “Els paisatges de Ramon Llull: Ramon Llull i la natura”.[5]

Finalment, les il·lustracions dels florons i l’orla són fets amb matrius tipogràfiques.

* * *

Pel que fa a les cobles dels goigs presents –que són les mateixes que les de l’apunt número 2–, les tres primeres estrofes estan íntegrament dedicades al tema del gravat: la presència de Crist al puig de Randa davant de l’ermità Ramon que té, a la seva dreta, una frondosa mata de llentiscle amb el lema “prodigiosus viret”.

La història que expliquen els versos, tot fent costat i recolzant la causa pia, o propòsit principalíssim dels goigs, és la forma com l’aparició celestial demana a Ramon que sigui el seu defensor. Per tal d’aconsellar-lo, li deixa escrit a la “mata de llentiscle” i de forma “prodigiosa”, en signes orientals, la seva voluntat divina i la forma com l’haurà d’expressar quan redactarà la seva doctrina. “Estant amb esta agonia / heus ilumina el Señor / per fer vos son defensor […] / La mata escrita ha dexat / Deu, per mostrar que es divina / la vostra infusa doctrina […]”.

Tot quant escriurà Llull serà el que haurà interpretat extraient-ho de la “mata escrita”, per tant no podrà ser titllat d’argument herètic allò que Déu mateix havia deixat consignat. Atac frontal esgrimit pels jurats del Gran i General Consell de Mallorca contra el Directorium inquisitorum de Nicolau Eimeric, la base principal dels antilul·listes, que s’havien oposat a la canonització de Ramon Llull, per considerar-lo heretge en algun dels seus arguments filosòfics, al llarg de la història. Apassionada defensa a favor del doctor Il·luminat!

En els apunts següents seguirem comentant el text d’aquests goigs que es van repetint contínuament al segle XVIII.

* * *

Full documentat a les Médiathèques de Montpeller.

Notes

[1] Joaquin Maria Bover, “1721-1760 Pedro Antonio Capó”, dins Íd., Imprentas de las Islas Baleares, Palma: Imprenta de Pedro José Gelabert, 1862, p. 14; Jaume Bover, “Pere Antoni Capó i Santandreu 1720-1760”, dins Els Capó, impressors de Mallorca, segles XVII-XVIII: història i catàleg, Palma: Institut d’Estudis Baleàrics, 2001, p. 143-212. Aquest full de goigs concret no surt esmentat en aquest estudi. Sí que hi surt la xilografia, que va il·lustrar també la portada de l’obra Los protectores de la Cavsa Pia Lvliana de Mallorca […] [Mallorca: Pedro Antonio Capó?, 1745], p. 185.

[2] La interpretació lul·liana d’aquesta l’exclamació pot llegir-se al capítol “Introducció a Ramon Llull”, dins Qui és Ramon Llull? [web en línia], Barcelona: Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona. [Consultada 15-01-2016]

[3] Vegeu “mata” i “mata escrita” al DCVB.

[4] Text complet dins Bartomeu Torres, “Costa i Llobera i Ramon Llull”, Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, XXXV/826-827 (1977), p. 287-289.

[5] Gaspar Valero i Martí, “Els paisatges de Ramon Llull”, El Mirall, 162 (2005), p. 32-38.