Els goigs de Ramon Llull (i 22)

Goigs dels segles XX-XXI

Llorenç MOYÀ, “Goigs Lul·lians a la Puritat de Nostra Dona Santa Maria”, dins Poesia escollida, selecció i estudi preliminar de Miquel Àngel Vidal, Muro: EnSiola, poesia, 2016, p. 334-336.

vidal-moya-poesia-goigsEls goigs de Ramon Llull que hem revisat en el marc del seu set-cents aniversari tenen, ací, un colofó interessant i diferent.

Són uns goigs inèdits fins fa pocs anys, ja que s’han donat a conèixer recentment. Havien romàs ignorats fins ara, conservats secretament entre manuscrits, possiblement des del 1957, fins que van ser descoberts per un investigador en replantejar-se la seva tesi doctoral. Van ser divulgats per primer cop en quedar integrats en la seva monografia doctoral i presentats davant del tribunal corresponent de la Universitat de les Illes Balears l’any 2012.

Van quedar publicats obertament en línia a través del repositori en format digital de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX).[1]

L’any següent, el 2013, un article del seu autor, Miquel Àngel Vidal, oferia una edició impresa dels goigs a Ramon Llull emmarcats en el conjunt de poesies gogístiques de Moyà. Una Miscel·lània Albert Hauf[2] les acollia amb el títol d’“Els goigs de Llorenç Moyà”, i a la pàgina 235 es podien llegir totes les cobles de la composició dedicada a la devoció lul·liana.

Van tornar a imprimir-se sobre paper en una monografia molt acurada i dedicada a la totalitat dels goigs sobre Llull feta per un altre estudiós mallorquí[3] al començament de l’any lul·lià de 2016.

llull-moya-a-roig-puritat-2016

Finalment, acaben de ser editats inclosos en la monografia dedicada plenament a la totalitat de l’obra poètica de l’autor dels goigs, el poeta mallorquí Llorenç Moyà i Gilabert.[4] El doctor Miquel Àngel Vidal Pons n’és l’autor que exposava el cas a la pàgina 918 de la seva tesi:[5]

Quant als “Goigs lul·lians a la puritat de Nostra Dona Santa Maria”, escrits el 1957 (encara que no en sabem la data precisa), cal dir que s’han conservat per una feliç casualitat. Mentre estava realitzant la catalogació de l’ALMG, me’n vaig adonar que al dors dels manuscrits dels contes “El mirall” i “Història per a un canterano” hi havia diversos poemes mecanografiats. Els vaig reconèixer tots excepte un que, en transcriure’l, vaig comprendre que es tractava d’un goig inèdit. Hi era complet: títol, quartet inicial i final, les nou cobles de cos i l’any de composició. No puc creure que Moyà que conservava tot el que escrivia (fins i tot esborranys o composicions rebutjades a llibres seus), no tengués cap interès en la seva conservació. Possiblement (o això és el que crec) en devia tenir –com dels altres poemes del revers dels contes– alguna altra versió mecanoscrita que es deu haver perdut. A més, és un dels goigs més inspirats que escriví. Pertany al final de l’època barroca, escrit en el mateix moment que estava confegint els Panegírics blancs, i té un alè líric i una elaboració metafòrica molt superior als d’aquest conjunt.

* * *

El tema d’aquesta devoció, el de l’exaltació de la “Puritat” de la Mare de Déu, ja va ser tractat en l’apunt 17. No obstant això, la forma del seu enfocament difereix molt de l’anterior a causa del guió lul·lià que pren de partida i de l’alt lirisme de la composició.

Les cobles dels goigs de Moyà van precedides sempre, en totes les edicions esmentades, d’un text en prosa de Ramon Llull on exposa com és de “pura” Nostra Dona, i diu que és més pura que l’or, més que la neu, més que la transparència del cristall, més que la llum del sol, molt més que totes aquestes pureses… Aquest text inspira directament Llorenç Moyà per dedicar cada cobla dels seus goigs a glossar poèticament els símils de la puresa mariana. I va nombrant aquells conceptes que s’associen a la claror més pura: marbre, lliris, neu, nacre de les petxines, llum de la lluna, coloms blancs, boira, vent… Passa després a assimilar la puresa a vivències terrenals: la núvia pubilla, l’amor maternal, l’esclat de l’alba, el roser marià simbòlic, Déu fet home d’una verge pura… Són uns goigs totalment diferents, plens de lirisme que, a vegades, incorporen expressions literals de textos de Ramon Llull.

* * *

Al marge d’aquests goigs inspirats per la Puritat de Madona entesa a l’estil Ramon Llull, Llorenç Moyà dedica al beat dues poesies més dins del llibre que hem citat inicialment. Una composició inèdita, històrica i titulada La conversió de Ramon Llull, de la qual copia el fragment final.[6] I una altra de dedicada a “El Beat Ramon Llull”, que forma part de la sèrie poètica de temàtica hagiogràfica nomenada “Flos sanctorum”… “conjunt de dècimes escrites entre l’agost de 1951 i el desembre de 1953 […] que va obtenir el primer premi al certamen dels centenaris del naixement de Costa i d’Alcover.”[7] Amb els seus versos magnífics posem el colofó a la sèrie d’apunts sobre els goigs dedicats a Ramon Llull des del segle XVIII fins a l’actualitat.

El Beat Ramon Llull

Qui us digué Barbaflorida?
No lliris; sobre l’eixut,
cascada de plenitud,
fèrvida de l’embranzida.
Torrentada migpartida
en rínxols de caritat,
jo et fretur, però l’esclat
del teu iris m’emballuma:
dins el goig de tanta escuma
s’hi barreja, a pler, l’Amat. [8]

Notes

[1] Miquel Àngel VIDAL PONS, “Quant als ‘Goigs lul·lians a la puritat de Nostra Dona Santa Maria’ escrits el 1957…” dins ÍD., Llorenç Moyà. Vida i literatura (Poesia i prosa), tesi doctoral […] dirigida per Joan Mas i Vives, Palma: Universitat de les Illes Balears, 2012, p. 918-921. [Consultat 21-I-2017].

[2] Miquel Àngel VIDAL, “Els goigs de Llorenç Moyà”, Estudis de llengua i literatura catalanes, LXVI (Miscel·lània Albert Hauf, 5), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013, p. 208-239.

[3] Joan ROIG I MONTSERRAT, “Com a apèndix a aquest apartat em plau aportar… el conegut poeta Llorenç Moyà Gilabert”, dins ÍD., Els goigs lul·lians. Recull i comentaris, Mallorca: Ganzell, 2016, p. 37-38.

[4] Llorenç MOYÀ, “Goigs Lul·lians a la Puritat de Nostra Dona Santa Maria”, dins Poesia escollida, selecció i estudi preliminar de Miquel Àngel Vidal, Muro: EnSiola, poesia, 2016, p. 334-336.

[5] Miquel Àngel VIDAL PONS, Llorenç Moyà. Vida i literatura…, p. 218.

[6] Llorenç MOYÀ, “De La conversió de Ramon Llull”, dins Poesia escollida…, p. 277-278.

[7] Llorenç MOYÀ, “La plenitud del barroc: Flos sanctorum i Via Crucis”, ibidem, p. 27.

[8] Llorenç MOYÀ, “El Beat Ramon Llull”, ibidem, p. 128.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s