Els goigs de Ramon Llull (17)

Goigs del segle XX, 6

Goigs lul·lians de la Puritat de Nostra Dona la Verge Maria. Lletra de Mn. Bartomeu Guasp Gelabert, Música de Mn. Antoni Matheu Mulet. Edició musicada, abril 1965. Edició a càrrec d’Amics dels Goigs. Barcelona: Torrell de Reus, 1965. (Torrell de Reus; 345).[1]

Darrere dels darrers goigs comentats, del segle XX, situats a Barcelona, segueixen ara els fulls vinculats a mallorquins, per redacció o per gestió, que mantindran el protagonisme fins al moment present, independentment del lloc d’impressió.

Un certamen literari va ser l’origen dels presents.

La nota al peu del full diu textualment: “Treball premiat amb el ‘Brot de la mata escrita del Puig de Randa’ (Scopus dumus randensis)[2] en el Certamen Internacional Mariològic Lul·lià celebrat a Palma de Mallorca l’any 1954”. L’escriptor Bartomeu Guasp, autor de la poesia guardonada, es troba inclòs al Diccionari d’escriptors lul·listes.[3]

Per entendre el text, que arrenca des del títol amb la constatació que es tracta d’uns “Goigs lul·lians de la Puritat de Nostra Dona la Verge Maria”, cal recórrer al corpus literari de Ramon Llull. Entre les obres seves en prosa es troba la titulada Llibre de santa Maria, escrita el 1290,[4] que representa un “diàleg entre personatges al·legòrics sobre les excel·lències de Maria, que l’entusiasme de l’autor converteix en vibrant homenatge d’enamorat”.[5]

L’estrofa d’entrada dels goigs s’adreça clarament a “Ramon benaventurat / Doctor de la Immaculada”. Les cobles següents repassen la seva vida i aprofiten qualsevol ocasió per al·ludir la Mare de Déu, motiu de la seva veneració i dels goigs. Així ens assabentem que se li va aparèixer “ran de l’arc de l’Almudaina”.

A Randa vàreu bastir
un altar a Nostra Dona
fent-ne el Carmel mallorquí.

Enmig d’un grat lirisme li diu que és “Lliri en flor”, “fresc imant”… Esmenta el “Llibre de Sancta Maria[6] que li dedica, com també el fet que “Porten títol marià / les ermites de Blanquerna…” Bartomeu Guasp, el nostre poeta guardonat, segueix explicant com “sis-cents anys abans que Roma / el Misteri definís / de la Pura sense broma / ja l’havíeu proclamat”, i com “lugorosa e resplendent / vostre seny la imaginava”.

Les últimes estrofes són dedicades a justificar com els seus llaus a la Puritat de Maria han fet que les gents la prenguessin en veneració –que era el propòsit del certamen mariològic–, per acabar agraint el culte a la Immaculada professat per Ramon Llull.

La xilografia de segles anteriors, que presideix el full i signada per Vallespir, ja va quedar comentada i vista a uns altres goigs i a l’apunt 15.

Pel que fa a la música, el compositor Antoni Matheu Molet, autor de la partitura, queda documentat al blog miquelcinema [consultat 30-09-2016], com també està inclòs a la Gran Enciclopèdia de Mallorca ([Mallorca]: Pronomallorca, 10, p. 358).

md_puritatnostradona_matheuqrJosep Capdevila i Sanitjas ha fet possible l’audició d’aquesta partitura, com en altres ocasions, i la seva melodia pot sentir-se en acostar un enginy mòbil a aquest codi QR o tot establint connexió en línia al web Els goigs d’Obaga.

En definitiva, són uns goigs a Ramon Llull inspirats en la seva devoció a la “Puritat de Nostra Dona la Verge Maria”. No seran els únics.

Goigs documentats en l’arxiu d’Amics dels Goigs.

Notes

[1] Al Catàleg bibliogràfic dels goigs editats per Torrell de Reus 1954-1966 (Barcelona: Altés, 1976, p. 31), consta que es van fer dues presentacions, una en paper de fil i una altra de corrent. Amics dels Goigs de Barcelona va assumir l’edició present.

[2] Expressió àmpliament comentada a l’apunt núm. 3.

[3] Sebastià Trias Mercant, “Guasp Gelabert, Bartomeu”, dins Íd., Diccionari d’escriptors lul·listes, Palma: Edicions UIB, 2009, p. 207.

[4] Consultable a text complet l’exemplar de la Biblioteca de Catalunya a la Biblioteca virtual Miguel de Cervantes.

[5] Comentari extret de l’apartat “Obres místiques” del web Ramon Llull. [Consultat 30-09-2016]

[6] Sobre la filosofia d’aquesta obra escriu Sarah Jane Boss, “Ramon Llull’s Llibre de santa Maria: Theodicy, ontology and initiation”, Studia Lulliana, 51 (2011), p. 25-51. Sobre la “puritat” de Nostra Dona parla concretament entre les p. 20-30.

Advertisements

One Comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s