Els goigs de Ramon Llull (18)

llull-goigs-1980-gelabert

Goigs del segle XX, 7

Llorenç Riber. Goigs al beat Ramon Llull. Doctor il·luminat. Penitent de la Muntanya de Randa i compatró de la seva parròquia. Text fragmentari de Mn. Llorenç Riber. Música d’Antoni Pérez Moya. Xilografia d’Antoni Gelabert. Edició Juliol del 1980. [Campos]: Impremta Roig-Campos, 1980. (Els Goigs de la Muntanya de Randa, nº 10). Un full 35 x 24 cm a dues tintes. ¶ Llorenç Riber. Goigs al beat Ramon Llull. Doctor il·luminat. Penitent de la Muntanya de Randa i compatró de la seva parròquia. [Al peu de l’estampa] “El Beat Ramon Llull, el qual, estant a la muntanya de Randa, tingué una aparició de Jesús Crucificat, i en anar a abraçar-lo, desaparegué la figura, i es trobà amb la creu sola (Tradició randina)”. Text fragmentari de Mn. Llorenç Riber. Música d’Antoni Pérez Moya. Edició Juliol del 1980. [Campos]: Impremta Roig-Campos, 1980. (Els Goigs de la Muntanya de Randa, nº 10). Un full 35 x 24 cm a dues tintes.

Perez Moya goigs Ramon Llull 1927 grisDos goigs lul·lians més, paral·lels, impresos el 1980 i fets a Campos, Mallorca. La lletra de Llorenç Riber[1] ja va ser editada l’any 1927 en format de full solt i va quedar comentada a l’apunt 14, a pesar d’haver estat reduïda en aquesta ocasió, ja que li falten quatre estrofes. També la partitura és del mateix músic, Antoni Pérez Moya; la música és audible des del web de Josep Capdevila Els Goigs d’Obaga.

Dues novetats a destacar. En primer lloc, l’estampa principal, tan diferent en totes dues tirades. El reconegut xilògraf Antoni Gelabert il·lustra un dels dos tiratges que van fer-se. L’altre reprodueix una vella xilografia també comentada en procedir d’uns goigs del segle XVIII a l’apunt 7, i que representa la mateixa aparició a Randa.[2]

L’original i personalíssima il·lustració d’Antoni Gelabert (Barcelona, 1911-1980)[3] contrasta amb la que acompanya l’altre full per representar la mateixa escena. Ramon Llull és interpretat aquí amb una força impactant que imagina una visió feréstega de l’il·luminat ermità en rebre la inspiració divina per escriure: en una mà porta la creu i en l’altra la ploma. L’artista ha excel·lit en l’art de l’exlibrisme[4] i també ha il·lustrat molts goigs.

La segona novetat rau en les mides del full dels goigs respecte del que s’ha vist fins ara: són en gran foli, amb una presentació a dues tintes i seriats amb un mateix número, el 10, dins d’una col·lecció titulada “Els goigs de la Muntanya de Randa”, de la qual no van sortir més números.

Dos goigs que salten a la vista al costat dels anteriors pel seu aspecte físic: color del paper, mides destacades i la imatge tan moderna que presideix un dels dos fulls.

Goigs documentats en un arxiu particular.

Notes

[1] Joan Roig i Montserrat, “Mn. Llorenç Riber i Campins, pvre.”, dins Els goigs dels poetes insulars de la Reinaxença ençà, Tarragona: Gogistes Tarragonins, 1994, p. 107.

[2] Miquela Sacarès, “‘En un instant li venc certa il·lustració divinal’. L’episodi de la il·luminació a la iconografia de Ramon Llull”, Locus Amoenus, 9 (2007-2008), p. 101-125.

[3] Josep M. Cadena, “Gelabert i Casas, Antoni”, dins Gran Enciclopèdia Catalana, VIII, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1975, p. 38.

[4] La publicació Ex-libris va dedicar a les seves xilografies un número monogràfic amb diverses contribucions l’any 2010: “Antoni Gelabert i Casas”, Ex-libris: portaveu de l’Associació catalana d’exlibristes, any XXII, núm. 44 (2010).