Pomell de goigs del Jardí de Maria de Narcís Camós (1657): Nostra Senyora de La Roca

Notícia de l’ermita i la imatge de Nostra Senyora de La Roca del Jardí de Maria de Narcís Camós

Dibuix de Lluís Font i Munté a la coberta de l’obra de Joan Ivern.

Comença Narcís Camós situant l’església de Nostra Senyora de La Roca[1] al terme de Sant Miquel de Mont-roig. Una imatge de Maria amb l’Infant, de mig metre i de fusta, va ser trobada per un pastor sobre una penya enlairada prop del nucli habitat de la vila de Mont-roig. Amb el temps, processons i romeries s’acostaven al llarg de tot l’any, procedents especialment de Sant Pere de Montbrió i de Riudecols –topònims visibles a la dreta del mapa. Descriu l’orografia retallada del lloc i més endavant, quan parla del trasllat d’unes relíquies, esmenta la capella de sant Ramon de Penyafort que està edificada més amunt encara, en una altra penya que sobresurt espectacularment per sobre de l’església de La Roca, des d’on es domina “muchisima tierra y mar”. Aquesta situació queda ben reflectida en totes les xilografies antigues dels seus goigs, on es veuen sempre les dues edificacions voltant la imatge de Maria i l’Infant que Lluís Font va dibuixar, també, a la coberta de l’obra moderna de Joan Ivern sobre la història de l’ermita.[2]

Les diverses representacions escultòriques de les marededéus de La Roca van patir totes les “incidències” de les guerres a l’ermita.[3] Al saqueig total de 1811 per part de soldats francesos, seguí el de l’any 1936 amb la destrucció també de la imatge. Una de nova va ser entronitzada posteriorment, però va ser robada el 1979 i, l’any següent, se’n va refer i col·locar una altra còpia,[4] aquí fotografiada.

Els goigs de Nostra Senyora de la Roca i el seu text

Sembla que el més antic conservat és del segle XVIII, imprès a Tarragona per Magí Canals. Encara que sense data al peu d’impremta, una nota de “Joan Lario y Lanzis, Archebisbe de Tarragona i Primat de las Espanyas”, apareix estampada al començament del full amb data d’11 d’octubre de 1765 per dir que atorga 40 dies d’indulgència per cada “Ave Maria” resada davant de la imatge.

El text d’aquests primers goigs que comença “Socorreu à qui os invoca / Sens tardar Verge Sagrada” s’ha mantingut inalterable al llarg de tots els segles, des del XVIII fins al present segle XXI, i es pot constatar als facsímils adjunts més avall. És un cas ben singular. Josep Martí, en el seu estudi sobre “Els goigs de Nostra Senyora de la Roca”,[5] remarca aquest fet exclusiu, com també la procedència culta del seu estil literari –a diferència de les lletres dels altres goigs eminentment populars. Efectivament, les set cobles que els composen, paral·leles als set goigs marians litúrgics, van comparant Maria amb el simbolisme aplicat a una roca “tallada / Per Mans del Esperit-Sant”, o com “La Pedra quel Món sostè”, i així fins a set boniques similituds que acaben recordant que “En esta ROCA assentada / Vos trobaren Verge pura / Per nostre be davallada / De aquella suprema altura […]”. Un cas únic en què, com destaca Martí, “les abundants imatges poètiques a base del mot ‘roca’ i les seves diferents connotacions formen el leitmotiv de la composició”.

La pervivència d’aquest text únic dels goigs queda comentada quan un rector de la parròquia de Mont-roig, que no era fill del poble, va voler substituir el tradicional cant dels goigs per un nou himne, el feligresos li digueren: “Per què hem de cantar uns goigs nous, si ja tenim els nostres?”[6]

Les imatges de Nostra Senyora de La Roca representades en els seus goigs

Un gravat xilogràfic primer, imprès als goigs del segle XVIII, calc d’un altre ja comentat al pomell de la Mare de Déu del Remei de Caldetes i dels Goigs de Nostra Senyora de Vallformosa, molt devots (Barcelona: Joan Jolis, 1698), resulta ser una decoració aïllada, que no es torna a incloure en altres còpies. A partir del segle XIX i part del XX, les moltíssimes edicions de goigs[7] trien un mateix dibuix on la imatge de la verge de La Roca, esquemàtica i amb mantell; està situada sobre un camí costerut que porta a les dues ermites, la de La Roca i la de sant Ramon de Penyafort; al peu de la xilografia es llegeix la inscripció “Ntra Sra. de la Roca”. A partir de mitjan segle XX, dibuixos firmats com els de Joan Odena o Joan Boqué i diverses fotografies de les successives escultures modernes s’incorporen als fulls. Com també apareix a la majòlica del camí dels degotalls de Montserrat, de 1998, amb la seva representació policromada acompanyada de la “Tornada” dels goigs: “Socorreu a qui us invoca / Verge Santa de La Roca”.

Imatges dels fulls de goigs citats més endavant

Relació dels goigs més representatius de Nostra senyora de la Roca

◊ Goigs en alabansa de N. Sra. de la Roca, situada en lo terme de Monroig, Camp de Tarragona […], Joan Lario y Lanzìs […] als 11 de Octubre de 1765, concedí 40 dias de Indulgencia […], Tarragona: Per Magí Canals estamper, al carrer Major, s. a. “Socorreu à qui os invoca / Sens tardar Verge Sagrada, / Siau la nostra Advocada / Verge Santa de la ROCA”. [Reimpressió a Barcelona: Torrell de Reus, 1962 (Col·lecció Torrell de Reus n. 225)]

◊ Goigs en alabansa de Nostra Senyora de la Roca, situada en lo Terme de Mont-roig Camp de Tarragona, Reus: Diana, s. a. “Socorreu á qui us invoca/ sens tardar Verge Sagrada; / siau la nostra Advocada / Verge santa de la Roca.” [Inclou la nota de la indulgència]

◊ Goigs en alabansa de Nostra Senyora de la Roca, situada en lo Terme de Montroig Camp de Tarragona, [Reus]: Imp. Reusense s. a. “Socorreu á qui us invoca / sens tardar Verge Sagrada; / siau la nostra Advocada / Verge santa de la Roca.” [Inclou la nota de la indulgència]

◊ Goigs en alabansa de Nostra Senyora de La Roca, situada en lo Terme de Montroig Camp de Tarragona, Reus: Imp. Diana, 1940. “Socorreu á qui us invoca / sens tardar Verge Sagrada; / siau la nostra Advocada / Verge santa de la Roca.”

◊ Goigs en honor de la Verge de la Roca. Venerada en lo terme y poble de Montroig. Reus: Imp. Sanjuan, s. a. [primera meitat del s. XX]. “Socorreu a qui us invoca / sens tardar Verge Sagrada, / siau la nostra Advocada / Verge Santa de la Roca.”

◊ Goigs en honor de la Verge de la Roca. Venerada en lo terme y poble de Montroig, Reus: Imp. Sanjuán, s. a. “Socorreu a qui us invoca / sens tardar Verge Sagrada, / siau la nostra Advocada / Verge Santa de la Roca.”

◊ Goigs a lloança de la Mare de Déu de la Roca. Venerada a la seva Ermita de Mont-roig del Camp, al revers: Joan Ivern, “Santuari de la Mare de Déu de la Roca, de Mont.Roig del Camp.” Edició a cura de Gogistes Tarragonins […] Juny de 1983, Mallorca: Impremta Roig. Campos, 1983. “Socorreu el qui us invoca / sens tardar, Verge Sagrada; / sigueu la nostra Advocada, / Verge Santa de la Roca.” [Inclou la nota de la indulgència]

◊ Goigs a lloança de la Mare de Déu de la Roca venerada a la seva ermita de Mont-roig del Camp, Música i lletra populars, Dibuix: Joan Òdena i Virgili, Nota històrica Joan Ivern, Edició a cura del Patronat de la Mare de Déu de la Roca, Mont-roig del Camp, setembre del 1985. “Socorreu el qui us invoca / sens tardar, Verge Sagrada; / sigueu la nostra Advocada, / Verge Santa de la Roca.” [A dues tintes]

◊ Goigs a lloança a la Mare de Déu de la Roca, venerada a Mont-Roig del Camp, Edita Patronat Mare de Déu de la Roca-Mont-roig del Camp. Març 1991, s. p. i. “Socorreu a qui us invoca / sens tardar, Verge Sagrada; / siau la nostra Advocada / Verge Santa de la Roca.” [Estampa fotografia de la imatge]

“Socorreu a / qui us invoca, / Verga Santa / de la Roca”, Mont-Roig del Camp, 17 d’Octubre 1998. [Majòlica del camí dels Degotalls de Montserrat]

◊ Goigs en alabança de N. Sra. de la Roca, situada en el terme de Montroig, Camp de Tarragona, Disseny, composició i adaptació actual del text A[ntoni] S[abat] A[guilera] 2012. “Socorreu a qui us invoca / sens tardar Verge Sagrada / sigueu la nostra Advocada / Verge Santa de la ROCA.” Theotokos [en línia; consulta: 1/04/2019]

La música dels goigs de Nostra Senyora de La Roca

Josep Martí dedica íntegrament la seva comunicació als aspectes musicològics d’aquests goigs. Pot comparar-se la partitura aquí present dels goigs de 1985 amb les copiades en el seu estudi,[8] on es demostra la semblança melòdica amb els goigs tradicionals del Roser. Opinió ratificada per Eduard Boada quan afirma que “La melodia dels goigs és popular tot i que, tal com apunta Antoni Bru, prové dels goigs de la Mare de Déu del Roser, però després se’n devia fer l’adaptació per als de la Mare de Déu de la Roca”.[9]

* * *

Si Narcís Camós esmentava al segle XVII la capella dedicada a sant Ramon de Penyafort situada per sobre de la Mare de Déu de La Roca, de la qual conservem uns primers goigs del segle XVIII, també es coneixen uns altres d’aquest sant Ramon impresos igualment pel mateix estamper tarragoní Magí Canals: Gozos de san Raymundo de Peñafort de Nuestra Señora de La Roca. El títol i les dues darreres estrofes estan dedicades al tema i, malgrat la titularitat del sant en aquests goigs, acaben cantant també Nostra Senyora de La Roca: “Raymundo en nuestra campaña, / de Montroig al arma toca, / Castillo desta Montaña; / es la Virgen de la Roca”.

Notes

[1] Narciso CAMÓS, “De la imagen de Nuestra Señora de La Roca”, dins ÍD., Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña […], Barcelona: Jayme Plantada, 1657, p. 11 i 12. Reproducció facsímil: Narciso CAMÓS, “Capitulo VIII. De la imagen de Nuestra Señora de La Roca”, dins ÍD., Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña, mots preliminars per Joan Roig i Montserrat, Tarragona: Gogistes Tarragonins, 1999, p. 31-33.

[2] Joan IVERN I FIGUEROLA, Notes històriques de l’ermita de la Mare de Déu de La Roca, Tarragona: Pucom, 1995, 3a edició, coberta.

[3] IVERN, “Incidències de les guerres a l’ermita”, ibídem, p. 47-51.

[4] IVERN, “Nota històrica”, dins Goigs a lloança de la Mare de Déu de La Roca […], Mont-roig del Camp: Patronat de la Mare de Déu de la Roca, 1985, p. 2.

[5] Josep MARTÍ I PÉREZ, “Els goigs de Nostra Senyora de la Roca”, Recerca Musicològica, IX-X (1989-1990), p. 373-380.

[6] MARTÍ, ibídem, p. 380.

[7] Fins a 32 edicions en total recollides per Eduard BOADA I ARAGONÈS, “L’ermita de la Mare de Déu de La Roca com a centre d’interacció social i simbòlica”, dins Mont-roig del Camp: goigs i ermites, Valls: Cossetània edicions, 2002 (Col·lecció El Tinter, 31), p. 8 i tot el capítol enunciat.

[8] MARTÍ, “Els goigs de Nostra Senyora de la Roca”, p. 376.

[9] BOADA, “L’ermita de la Mare de Déu de La Roca”, p. 67.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.