Pomell de goigs del Jardí de Maria de Narcís Camós (1657): Nostra Senyora de Font-Romeu

Notícia de la imatge de Nostra Senyora de Font-Romeu del Jardí de Maria de Narcís Camós

Verge de l’Infant, dita de Font-Romeu (segle XIII)

Segons Narcís Camós, la imatge de Maria que va trobar a la capella de Font-Romeu,[1] a Odelló de la Cerdanya, prop d’Er, era de fusta, de tres pams d’alçada, daurada tota ella, amb l’infant Jesús assegut sobre el seu genoll esquerre. Va descobrir-la un bou i recollir-la un pastor.

En explicar el nom de l’advocació,[2] diu que un brollador d’aigua fresca fou l’origen del topònim, i les seves fonts es poden veure encara, actualment, a l’exterior de la capella. Els romeus anaven a visitar-la freqüentment per les qualitats miraculoses de l’aigua: era la “Font dels romeus”. Amb el pas del temps, diverses edificacions van configurar un amable indret amb capella i hostatgeria per condicionar els pelegrins. Els mesos de desembre, gener i febrer estava nevat. Des de la primavera eren freqüents les romeries i aplecs dels pobles del voltant: Enveig, Dorres, Vilanova de les Escaldes, Angostrina, Bagà, Ur, Santa Llogaia, Er, Sallagosa, Puigcerdà, Llívia, La Tor, Oceja, Ix, Estavar, entre d’altres. El bisbe de la Seu d’Urgell Pau Duran va concedir, l’any 1637, quaranta dies d’indulgències als devots que visitarien el lloc. Dos miracles dels anys 1642 i 1646 queden explicats finalment. A cada pas de la narració es lloa la bellesa de l’indret pirinenc voltat de pins.

Inscripció: “FONS SALVTIS MARIA”

Els goigs de Nostra Senyora de Font-Romeu

Des del segle XVIII presenten una única lletra que es va repetint en cada nova edició, acompanyada d’una mateixa xilografia, ja sigui en blanc i negre, a dues tintes o acolorida a mà. Les vuit cobles expliquen i situen la història a Odelló, a la Cerdanya, prop dels confins del Rosselló…, “En la muntanya nevada / d’aquest mont-Pirineu”. Parlen de la trobada de la imatge per un bou, prop d’una font, i la conseqüent construcció d’una capella i un altar al costat de la bassa que les aigües originaven: “forman un bany singular, / que es medicina probada”. Tot buscant remei de malalties i invocant llaors a la Mare de Déu, acaben les estrofes amb el cant dels romeus que “Vos venen a visitar, / Suplicant, Verge Maria, / que no’ls vullau olvidar”.

Aquesta lletra no solament va imprimir-se en fulls solts, sinó que la trobem present també en antologies de goigs publicades a França durant els segles XIX i XX.

• Goigs de Nostra-Senyora de Font-Romeu. Texte catalan, avec la traduction littérale en regard. Par Mr. S. V. Première édition, contenant le chant traditionnel des goigs […]. Perpignan: imp. de J. B. Alzine, 1858. [10 p. + partitura en p. final s. n.]
• Pierre VIDAL, “XVIII, Goigs de nostra Senyora de Font-Roméu. Qu’es cantan en la sua santa Capella”, dins Manada de goigs.[3] Perpignan: Imprimerie-Librairie A. Julia, Place Laborie, 17, 1890, p. 59-61.
• Émile ROUS, “Goigs de Nostra-Senyora de Font-Romeu qu’es cantan en la sua Capella. Cantique de Notre-Dame de Font-Romeu que l’on chante en sa sainte Chapelle”, dins Histoire de Notre Dame de Font-Romeu (Diocèse de Perpignan). Lille: Desclée de Brouver, 1890, p. 289-291.
• Josep DELONCLE, “Goigs de Nostra Senyora de Font Romeu (s. XVe)”, dins Goigs del Rosselló. Perpignan: Imprimerie du Midi, 1952, p. 131.

A la segona meitat del segle XX, Manuel Bertran i Oriola[4] va fer i va publicar una altra lletra de goigs molt poètica. Les lloances a la Mare de Déu, encabides en set cobles, giraven al voltant de l’aigua pura i cristal·lina com a metàfora de totes les gràcies de Maria. La il·lustració no variava, la mateixa xilografia clàssica per a aquesta advocació.

Les imatges de Nostra Senyora de Font-Romeu representades en els seus goigs

El mateix gravat xilogràfic es repeteix amb poques variants al llarg de segles i moltes edicions de goigs. Representa la típica imatge de marededéu vestida que es troba en molts altres casos, ja sigui impresa en blanc i negre, en color o policromada a mà. La flanquegen el pastor i el bou de la seva història. Solament, la ceràmica del Camí dels Degotalls de Montserrat representa la imatge actual de la Verge que va acompanyada d’alguns versos dels seus goigs del segle XX escrits pel citat poeta Manuel Bertran i Oriola.

Imatges dels fulls de goigs

Relació dels goigs de Nostra Senyora de Font-Romeu

Segles XVIII-XIX

♠ Goigs de Nostra Sra. de Font-Romeu: ques cantan en la sua capella. Seu de Urgell: Joseph Mas, c. 1760. [BNC]

♠ Goigs de Nostra Senyora de Font-Romeu: ques cantan en la sua Santa Capella. Seu de Urgell: per Agustí Ubach, 1789. [BNC]

♠ Goigs de Nostra Senyora de Fontromeu, ques cantan en la sua Capella. Barcelona: En la Estampa de Pere Escuder, al carrer Condal, s. a. [AHCB]

♠ Goigs de Nostra Senyora de Font-Romeu qu’es cantan en la sua santa capella. Perpinya: J.-B. Alzine, Impressor del Senyor Bisbe, 1853.

♠ Goigs de Ntra S.ra de Font-Roméu. Qu’es cantan en la sua santa Capella. S. p. i.

♠ Goigs de Nostra-Senyora de Font-Romeu. Texte catalan, avec la traduction littérale en regard. Par Mr. S. V. Première édition, contenant le chant traditionnel des goigs […] Perpignan: imp. de J. B. Alzine, 1858. 10 p. [Amb partitura firmada “Lith. Justin Saignes à Perpignan”, a la p. [11]]

♠ Goigs de Nostra Senyora de Font-Romeu, ques cantan en la sua capella. Perpinya, en la Estampa de J. Alzine, s. a.

♠ Goigs de Nostra Senyora de Font-Romeu que’s cantan en la sua santa capella. Puigcerdá: imp. de J. Diumenge, s. a.

♠ Goigs de Nostra Senyora de Font-Romeu ques cantan en la sua capella. Perpinya, en la Estampa de Joan Alzine, s. a.

Segles XX-XXI

♠ “Goigs de Nostra Senyora de Font-Romeu (S. XVe) que es canten en sa santa Capella. Tonada pròpia.” Dins J. DELONCLE, Goigs del Rosselló. [Perpignan: s. i., 1952], p. 131.

♠ Goigs de Nostra-Senyora de Font-Romeu que’s cantan en la sua santa Capella. Perpinyà: Imprempta Catalana: 7, carrer de la Poste, s. a. [Amb partitura]

♠ Goigs a la Verge de Font Romeu. Lletra de Manuel Bertran i Oriola. S. l.: Imp. Lit. Jutglar s. a.

♠ Goigs a llaor de la Mare de Déu de Font-Romeu que es canten a la seva Santa Capella de la Parròquia d’Odelló, del Bisbat de Perpinyà. Lletra i melodia populars. [Barcelona]: Torrell de Reus, editor, 1958. (Col·lecció “Goigs de la Mare de Déu. Una devoció per a cada dia del mes de maig”, 10 de maig).

♠ Goigs de Nostra Senyora de Font-Romeu qu’es cantan en la sua santa capella. Perpinya: J.-B.Alzine, Impressor del Senyor Bisbe, 1853. [Reimpressió: Perpignan: Imp. du Canigou, 1978 (Col. Casa Pairal)]

♠ Goigs de Nostra Senyora de Font-Romeu, que es canten en la seva santa capella. [Barcelona]: Disseny i composició A,S.S., 2012. [En línia]

La música dels goigs de Nostra Senyora de Font-Romeu

La partitura més antiga trobada dels goigs de Font-Romeu és una làmina litogràfica de 1858, firmada per “Justin Saignes à Perpignan”[5] i afegida al final del llibret ja citat Goigs de Nostra-Senyora de Font-Romeu[6] com a foli sense numerar. És un cas excepcional perquè són molt pocs els goigs amb partitura impresa anteriors al final del segle XIX, a causa de la dificultat d’imprimir notacions musicals amb tipus mòbils. En aquest cas presenta, a més a més, els textos en català i en francès.

L’editor Josep Capdevila, com de costum, ens permet sentir la partitura popular a través del seu “Banc de melodies” al web Els goigs d’Obaga o tot clicant directament la partitura més avall. O també pot sentir-se la melodia acostant un enginy al codi QR adjunt.

* * *

Paral·lelament al cant dels goigs de Nostra Senyora de Font-Romeu, es va difondre una altra devoció coral i popular vinculada sovint als casos d’advocacions molt celebrades. Eren les anomenades “Despedides” o cants més senzills que s’entonaven com a comiat de visites col·lectives en romeries a llocs on es feien jornades festives. Són composicions més curtes i de rims diferents dels goigs. També la Mare de Déu de Font-Romeu en tenia, com en tenen les de Montserrat i Núria entre d’altres. El gravat adjunt figura fotografiat a un full de Despedida a la Verge de Font-Romeu. Perpignan: Imprimerie Saint-Jean, rue de l’Ange, 9, s. a., però segona meitat del segle XX.

Notes

[1] Narciso CAMOS, “De la imagen de Nuestra Señora de Fontromeu”, dins ÍD., Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña […], Barcelona: Jayme Plantada, 1657, p. 207-210.

[2] Un cop més, el relat de l’any 1657 de Narcís Camós és el primer estudi esmentat en textos posteriors, en aquest cas sobre la capella de Font-Romeu. L’extensa monografia publicada per ROUS, Histoire de Notre-Dame de Font-Romeu, ja citada, destaca al “Préface” el “Jardin de Marie, du Révérend Père Camos […] qui c’est borné, selon sa manière, à décrire la légende traditionelle, l’image vénérée de la Vierge […]” (p. I).

[3] En el sentit que recull el DCVB: “Conjunt de coses que s’agafa amb una mà (pir-or.)”.

[4] Mestre en Gai Saber; petita notícia de Climent FORNER, “Manuel Bertran i Oriola poeta religiós”, Full diocesà Solsona/Vic (2 de setembre del 2007), p. 4-5.

[5] “Saignes Naamas, (Justin)”, dins Dictionnaire des imprimeurs-lithographes du XIXe siècle, Éditions en ligne de l’École nationale des chartes (Élec). [Consulta 16-09-2018]

[6] Goigs de Nostra-Senyora de Font-Romeu […]. Par Mr. S. V. […].