Pomell de goigs del Jardí de Maria de Narcís Camós (1657): Nostra Senyora dels Àngels

Notícia de la imatge de Nostra Senyora dels Àngels del Jardí de Maria de Narcís Camós

Diu Narcís Camós que la imatge que va veure de Nostra Senyora dels Àngels[1] era de fusta, asseguda sobre una mena de tron, de tres pams d’alçada i amb el Fill que portava un llibre i al qual subjectava amb el braç esquerre. La talla era policromada. Tots dos anaven coronats.

Les moltes vicissituds històriques patides pel santuari i les pèrdues d’elements artístics i religiosos ha fet que, a l’actualitat, la imatge que s’hi venera sigui una talla de l’escultor Josep Espelta de l’any 1943. Però una escultura de la Mare de Déu venerada al lloc proper de Madremanya, i del segle XIV, sembla que coincidia plenament amb aquesta descrita per Camós i que va veure en fer la visita.[2]

La protohistòria d’aquesta Mare de Déu dels Àngels, la vincula Camós a la llegenda de l’arribada per mar de les santes Magdalena i Marta, acompanyades de sant Llàtzer… “i d’altres” –desterrats pels jueus– a la costa de Marsella (les conegudes com les “Santes Maries de la Mar”).[3] Esteve –un dels “altres”– va marxar al cim de Pujols, proper a Girona, on va viure com a ermità i va construir una capella rudimentària que una tempesta va desfer. Temps després, uns senyals lluminosos van atraure cada dissabte, els habitants que descobriren una imatge de la Mare de Déu embolcallada en una roba pintada amb dos àngels, orígens d’aquesta devoció.

Segueix dient que la capella, quan la va visitar, estava guarnida d’exvots i donatius d’or, plata, cera i seda, i d’altres coses que els romers oferien a la Verge. A la segona edició del Jardin de Maria, publicada l’any 1772,[4] s’ha ampliat la notícia i s’afegeix que “Se guardan en esta Sacristia las medidas, los Gozos, y Estampas de la Virgen que todo, distribuido á los devotos, aumenta mucho la devocion […]”.[5]

Retauló del santuari que reflecteix la seva posició enlairada.

També destaca una “maravilla” que va obrar Déu en aquesta capella i que l’historiador Antoni Vicenç Domènec recull en la seva Historia general de los santos y varones illustres en santidad del Principado de Cataluña, quan aclareix que “El lugar, donde estava entonces el siervo de Dios Estevan, se llama agora Nuestra Señora de los Angeles”.[6] El cas és que l’al·ludit prevere Esteve, arribat amb “les Maries”, havia batejat en aquest santuari els molt venerats màrtirs enterrats a la catedral de Girona els germans Germà i Paulí que, juntament amb Just i Scici, havien patit el martiri. Amb aquesta història fa remuntar l’origen del santuari a les primeres èpoques del cristianisme.[7]

Després d’explicar la salvació miraculosa de Joan Gilabert de Perpinyà, ajusticiat indegudament i ressuscitat per intercessió de la Mare de Déu dels Àngels, i de fer constar també que un manuscrit de 1490 que es troba al santuari, copiat per Bartomeu Rull, beneficiat de Pals, recull altres favors atorgats per la verge Maria, acaba destacant com n’és d’estimada, pels gironins, aquesta advocació.

Els goigs de Nostra Senyora dels Àngels

Dos grans grups poden formar-se dels molts goigs dedicats a aquesta advocació mariana: els que van des dels més antics del segle XVIII fins a principis del XX, i els editats posteriorment.

Els primers dediquen la lletra dels seus versos al costum tradicional de cantar els set goigs de la Mare de Déu en set estrofes diferents. Fins i tot el títol d’aquests fulls porta explícit aquest número set tot precedint la paraula goigs: Los set goigs de la Verge Maria dels Àngels […] i són fàcilment identificables per aquest motiu. Poden haver-hi més de vint edicions diferents al llarg de tres segles, i el bisbat de Girona en va gestionar una traducció al castellà l’any 1929.[8] Canten: “Mare de Déu singular, / puix que sou nostra Advocada, / dels Àngels intitulada / vullau-nos sempre ajudar”.

El segon grup està format per goigs dels segles XX i XXI. El títol genèric d’aquests més moderns és el de “Goigs de la Mare de Déu dels Àngels […]” i canten: “Dels Àngels Mare i Regina / a tot mal deu-nos remei; / Vós que teniu milers d’àngels / posats al vostre servei”. És actualment la lletra més popular. Però, entre les diverses variants, n’hi ha uns de 1890 i uns altres de 1946 amb títol i cobles diferents. Al llistat de goigs que oferim més endavant poden llegir-se i veure’s els fulls més significatius d’aquesta segona etapa.

Les imatges xilogràfiques i fotogràfiques de Nostra Senyora dels Àngels representades en els seus goigs

Oferim una mostra explícita de la seva evolució: dues xilografies antigues aplicables a diverses advocacions marianes, una primera de més explícita, de 1870, amb el nom de la marededéu gravat al peu. Una fotografia de la imatge vestida amb roba de principis del segle XX i, finalment, tres de l’escultura de Josep Espelta que presideix actualment el santuari.

Imatges dels goigs descrits en la relació següent

Relació dels goigs més significatius de Nostra Senyora dels Àngels

◊ Los set goigs de la Verge Maria dels Angels, Gerona: Per Jaume Brò Estamper, y Llibreter, al carrer de las Ballesterias, s. a. “Mare de Deu singular, / puix que sou nostra Advocada, / dels ANGELS intitulada / vullaunos sempre ajudar”.

◊ Los set goigs de la Verge Maria dels Angels, Gerona: Per Jaume Brò Estamper, y Llibreter; en lo carrer de las Ballesterias, 1747. “Mare de Deu singular, / puix que sou nostra Advocada, / dels ANGELS intitulada / vullaunos sempre ajudar”.

◊ Los set goigs de la Verge Maria dels Angels, venerada en la molt antiga capella del terme de Sant Martí Vell del Bisbát de Gerona, y edificada en la montaña anomenada Pujols, Gerona: Per Joseph Bró, Estamper del Rey, en las Ballesterias, s. a. “Mare de Deu singular, / puix que sou nostra Advocada, / dels Angels intitulada / vullaunos sempre ajudar”.

◊ Los set goigs de la Verge Maria dels Angels, venerada en la molt antiga Capella del terme de Sant Martí Vell del Bisbát de Gerona, y edificada en la montaña anomenada Pujóls, Gerona: Per Agustí Figaró, Estamper del Rey en las Ballesterias. “Mare de Deu singular, / puix que sou nostra Advocada, / dels Angels intitulada / vullaunos sempre ajudar”.

* * *

◊ Goigs en llahor de la Verge María dels Angels, venerada en la molt Antigua capella del terme de S. Martí Vell, del bisbat de Gerona y edificada en la montaña anomenada Pujols. “Ja que sou, Verge Maria, / lo refugi dels mortals, / dels Angels Reina divina, / deslliureu-nos de tot mal.” Gerona 26 de Setembre de 1890.- Vº Bº – Ramon Font, V[icari]. G[eneral]. Corondell tipogràfic.

◊ Los set goigs de la Verge Maria dels Àngels, venerada en la molt antigua capella del terme de Sant Martí Vell del Bisbat de Gerona y edificada en la Montaña anomenada Pujols. “Mare de Déu singular, / puig que sóu nostre advocada, / dels Angels intitulada, / vulláunos sempre ajudar”, Girona: Imprenta y Llibreria de Anton Franquet y Gusiñé. Argenteria, 26 i Forsa, 14. S. a.

◊ Goigs que el G.E.I.E. dedica a la Mare de Déu dels Àngels per a cantar-se en el romiatge que, en acció de gràcies, se celebrarà el diumenge, dia dos de juny de l’any MCMXLVI, Girona: Tipografia Carreras, maig del 1946. “Per domini predilecte / nostra terra heu escollit, / Vostre nom, Reina dels Angels, / sigui sempre beneït.”

◊ Goigs de la Mare de Déu dels Angels, venerada amb singular devoció en la seva antiga capella edificada a la muntanya de Pojols del terme parroquial de Sant Martí-Vell, bisbat de Girona. Lletra de Mn. Josep Casassa. Música de Mn. Josep Mª Pumarola. Boixos J. Carreras, Girona: Imp. Busquets, 1958. “Dels Angels Mare i Regina / a tot mal deu-nos remei: / Vós que teniu milers d’àngels / posats al vostre servei.”

◊ Goigs de la Mare de Déu dels Angels, venerada amb singular devoció en la seva antiga capella edificada a la muntanya de Pojols del terme parroquial de Sant Martí-Vell, bisbat de Girona, s. p. i., Gener 1980. Lletra de Mn. Josep Casassas Tasis. Música de Mn. Josep Mª Pumarola, Mestre de Capella. “Dels Angels Mare i Regina / a tot mal deu-nos remei: / Vós que teniu milers d’àngels / posats al vostre servei.”

◊ Goigs de la Mare de Déu dels Àngels venerada amb singular devoció a la capella edificada a la muntanya de Pujols, del terme parroquial de Sant Martí Vell, bisbat de Girona. Lletra de Mn. Josep Casassa Tassis. Música de Mn. Josep M. Pumarola. EB 2012. “Dels Àngels Mare i Regina / tot mal deu-nos remei: / Vós que teniu milers d’Àngels / posats al vostre servei.”

La música dels goigs de Nostra Senyora dels Àngels

Josep Capdevila, com de costum i com a editor, ens permet sentir la partitura de Josep M. Pumarola a través del seu “Banc de melodies” del web Els goigs d’Obaga o tot clicant la partitura. O pot sentir-se la melodia acostant un enginy al codi QR.

 

* * *

El Santuari dels Àngels és la talaia magnífica, prop de Girona, que domina un paisatge esplèndid des d’on s’albiren terres “Des del Far i Roca-corba / des del Mont i la Salut, / des del Coll i de Finestres / hem implorat vostre ajut”. Així ho canta una de les estrofes dels goigs compostos per agrair un accident ferroviari sense conseqüències quan, l’any 1946, “s’aixecà el tren de la via / i en el riu s’anà enfonsant”. La xilografia que decora el full és ben explícita. El món dels goigs, a més de cantar devocions, també fa història en oferir des de notícies d’arxius de sagristies fins a cròniques de successos, segons que acabem de relatar.

Notes

[1] Narciso CAMOS, “De la Imagen de Nuestra Señora de los Angeles”, dins ÍD., Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña […], Barcelona: Jayme Plantada, 1657, p. 92-94.

[2] La història de les dues imatges està explicada a l’obra de Jaume MARQUÈS, “La primera imatge” i “Devastació i reorganització moderna”, dins El Santuari del Àngels, 2a edició, Girona: Tintagraf, 1991, p. 23-26 i 77-79 respectivament.

[3] La pàgina sobre el “Priorat des Saintes-Maries-de-la Mer” del lloc web Monestirs de Catalunya recull els fets llegendaris i la seva seu devocional, origen de moltes altres històries posteriors com la dels Àngels.

[4] CAMOS, “De la Imagen de Nuestra Señora de los Angeles”, dins ÍD., Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña […], Gerona: Joseph Bro Impressor, [1772], p. 94-100.

[5] Ibídem, p. 97. Goigs que podrien correspondre als quatre primers fulls de goigs llistats més endavant, de la mateixa època de la visita d’un anònim editor de Camós al segle XVIII. Primers quatre goigs del present article.

[6] Antoni Vicenç DOMÈNEC, Historia general de los santos y varones illustres en santidad del Principado de Cataluña […] compuesta por […], Barcelona, en la Emprenta de Gabriel Graells i Giraldo Dotil, 1602, p. 113.

[7] Joaquín PLA CARGOL, “Origen legendario de la Capilla”, dins ÍD., Tradiciones, santuarios y tipismo de las comarcas gerundenses, segunda edición, Gerona: Dalmau Carles Pla, 1947, p. 196-197.

[8] Los siete gozos de la Virgen María de los Àngeles venerada en la antigua capilla del termino de San Martí-Vell, del obispado de Gerona, edificada en la montaña titulada Pujols, Gerona: Imprenta de Tomas Carreras, 1929 (Col·lecció de Goigs del Bisbat de Girona, núm. 6).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.