Pomell de goigs del Jardí de Maria de Narcís Camós (1657): Nostra Senyora dels Desemparats

Notícia de la imatge de Nostra Senyora dels Desemparats del Jardí de Maria de Narcís Camós

Ramon Amadeu, escultura de la Mare de Déu dels Desemparats, segle XIX (Barcelona, Museu Marès)

Comença Narcís Camós[1] per situar la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats al convent dels pares agustins de Barcelona que, al segle XVII, corresponia a l’emplaçat prop del Rec Comtal, al carrer del Comerç actual. És l’identificat com “Sant Agustí Vell”, enderrocat per Felip V per construir la Ciutadella militar.[2]

Xilografia d’uns goigs del començament del segle XX

Tot seguit passa Narcís Camós a explicar el “succés meravellós” o història d’una aparició que originà l’escultura mariana del seu “jardí”. El cas és que una nau catalana, comanada per Joan Borrell, va salpar del moll de Barcelona rumb cap a Palerm.

A l’alçada de Sardenya, una tempesta terrible va fer que els “fadrins” mariners, animats pel capità, invoquessin la misericòrdia de la Mare de Déu, patrona dels “desemparats”. Pregant de genolls i mirant cap al cel, van veure una imatge de Maria situada a la gàbia de l’arbre mestre de la nau. Succeí que, mentre resaven, el temporal anava minvant fins fer arribar tots els navegants sans i estalvis a Sardenya. De retorn a Barcelona, la imatge va ser dipositada en una capella del claustre del convent de Sant Agustí, amb gran veneració.[3] Amb el pas del temps, el capità Borrell va voler ser enterrat als seus peus. Acaba Camós descrivint l’escultura com de fang, de dos pams, policromada, de cara alegre i amb l’Infant al braç esquerre. Parla també de les pintures que decoraren la capella: representaven la Verge que empara sota el seu mantell els devots que la invoquen. Amb ocasió de la seva festivitat, que era el segon diumenge de juliol, vestien la imatge trobada a la gàbia de la galera amb mantells vistosos i variats.

Aquesta narració va ser al·ludida posteriorment en altres textos historiogràfics, fins i tot en els mateixos goigs, on veurem que també recullen excepcionalment i documenten el succés.

Els goigs de Nostra Senyora dels Desemparats de Barcelona

Els més antics coneguts daten del segle XVIII i el text de les estrofes que ofereixen no canvia fins als darrers, publicats l’any 1959. El títol, que atorga a Nostra Senyora dels Desemparats la categoria de “Patrona dels mariners y navegants”, serveix per introduir tot un seguit d’informacions textuals i gràfiques de gran interès i força diferents del que és habitual en els fulls volanders dels goigs, tan antics com moderns.

Una gran xilografia, centrada enmig de la pàgina, mostra l’arribada d’una nau al port de Barcelona, en la qual l’arbre mestre de les veles suporta una imatge de Maria que dos àngels col·loquen en la seva gàbia, dalt de tot. En acostar-se la galera a port, figura que s’ha desembarcat l’escultura en una barca més petita per portar-la al moll, on l’esperen, amb un pal·li, les autoritats eclesiàstiques per rebre-la amb tots els honors. Al fons, la silueta de la Barcelona emmurallada i el castell far de Montjuïc.

A banda i banda d’aquest gravat es copien els goigs a dues columnes, complets i amb la tornada i l’“Oremus” tradicional. Les cinc primeres estrofes estan dedicades a goigs tradicionals de la Mare de Déu, però a partir de la sisena, la composició poètica es dedica a explicar la història de l’advocació. Comença per indicar com “vostra Imatge fonch trobada / en la Gabia d’una Nau, / la tempestat sossegada”. Després explica que “vostra Imatge han portat / en aquest Convent sagrat / del Pare Sant Agustí”; i acaba implorant: “Mes, y quan estam vexats / vos cridam per Protectora, / socorreu-nos gran Senyora, / Mare dels Desamparats”.

Al peu de la rica composició tipogràfica anterior es copia una narració en prosa sota el títol d’“Historia de la miraculosa imatge de Nostra Senyora dels Desamparats” que ja explicava Camós. Se situa el succés l’any 1519, i s’acaba tot citant documentalment la font de procedència del cas, que no és altra que el nostre “Jardin de Maria plantado en el Principado de Cathalunya”.

Si bé totes les edicions posteriors repeteixen, amb petites variants, els versos dels goigs, no passa el mateix amb les xilografies, que van canviant, i els fragments en prosa que s’inclouen, més reduïts fins a finals dels segle XIX. Val la pena remarcar una edició de 1850, amb gravat firmat per Torner[4] i una gran nota al final on s’amplia la bibliografia que documenta la història: s’hi cita Serra i Postius, Finezas de los Santos Ángeles;[5] Camós, Jardín de Maria;[6] Armanyà, Translación de los Agustinos[7] i una al·lusió al P. Jordà, agustí.

Al segle XX, dues edicions acurades, una bonica editada i il·lustrada per Miquel Solé-Boyls,[8] de 1927, i una altra comentada per Joan Amades,[9] de 1959, tornen a reproduir el gravat gran de l’arribada de la galera al port de Barcelona amb la imatge de la Verge en una còpia moderna.

A València, ciutat que té per patrona la Mare de Déu dels Desemparats, van dedicar-se dues edicions al·lusives al cas de la devoció barcelonina en forma de full solt, l’any 1919. Així mateix, el Diario de Valencia de l’11 de maig de 1919, pàgina 5, va incloure el text de la poesia gogística present en una antologia de goigs dedicada al cas d’aquesta advocació mariana.

Les xilografies dels goigs de Nostra Senyora dels Desemparats de Barcelona

Les imatges dels goigs de Nostra Senyora dels Desemparats

Relació dels goigs de Nostra Senyora dels Desemparats

♥ Goigs de Nostra Senyora dels Desamparats, patrona dels mariners, y navegants, ques cantan en la sua santa capella, en la Iglesia de Sant Agustí de la Ciutat de Barcelona. Historia de la miraculosa imatge de Nostra Senyora dels Desamparats, Barcelona: En la Estampa dels Hereus de Barthomeu y Maria Angela Girált, carrer de San Cayetano, c. 1740. “De afligits, y atribulats / sou Verge consoladora;”

♥ Goigs de Nostra Senyora dels Desamparats patrona dels Mariners, y navegants: ques cantan en la sua santa capella en la Iglesia de san Agusti de la ciutat de Barcelona, Barcelona: en la estampa de Manuel Texero, casa de Giràlt, [1790 o posterior]. Tornada: “Puix sou nostra emperadora / en totas necessitáts; / socorréunos, gran Senyora / Mare dels Desamparáts.”

♥ Goigs de N. Sª dels Desamparats, patrona dels mariners, y navegants, ques cantan en la sua Santa Capella, en la Iglesia de Sant Agustí de la ciutat de Barcelona, Barcelona: En la Estampa de Anton Sastres, en la Baixada de la Pressó, c. 1790. “De afligits, y atribulats / sou Verge consoladora;”

♥ Goigs de Nostra Senyora dels Desamparats, ques cantavan en la sua santa capella en los claustros del antich convent de PP. Agustinos de Barcelona, á qual devota y miraculosa imatge se ha restablert novament lo religiós culto en la parroquial Iglesia de St. Agustí, [xilografia firmada per] Torner, Barcelona: Estampa dels Hereus de la V. Pla, 1850. “De afligits y atribolats / sou, Verge, consoladora;”

♥ Goigs de Nostra Senyora dels Desamparats que cantaven en la seua capella. En los claustros del antich convent de PP. Agustinos, de Barcelona, a la qual devota y miraclosa imatge se ha restablit novament lo religiós culto en la parroquial Iglesia de Sant Agustí, València: Diario de Valencia editorial, [1919] (Colección de Gozos en honor de la santíssima Virgen de los Desamparados; cuaderno primero, núm. X). “De afligits y atribulats / sou, Verge, Consoladora;”

♥ Gozos de la Cofradia de Ntra. Sra. de los Desamparados fundada en la Iglesia Parroquial de Ntra. Sra. del Pino, Valencia: Diario de Valencia editorial, [1919] (Colección de Gozos en honor de la santíssima Virgen de los Desamparados; cuaderno cuarto, núm. XXXVIII). “De afligidos y atribulados / sois Virgen consoladora,”

♥ Goigs de la Mare de Déu dels Desemparats en la seva santa capella dels claustres de l’antic convent dels PP. Agustins de Barcelona, Barcelona: Miquel Solé-Boyls, MCMXXVII (Col. M.S.B., núm. 8). “De afligits i atribulats / sou, Verge, aconsoladora;”

♥ Goigs de la Mare de Déu dels Desemparats. Venerada a l’Església dels Pares Agustins del Rec, de Barcelona, Barcelona: Torrell de Reus editor, 1959 (Col. Goigs d’imatges de la Mare de Déu trobades en la noble ciutat de Barcelona, núm. 31). “D’afligits i atribolats / sou, Verge, consoladora;”

* * *

Cal tenir present, però, que l’apel·latiu “dels desemparats” també era atorgat a altres imatges marianes a Barcelona. I uns Goigs, extracció é indulgències de la Confraria de Ntra. Sra. dels Desamparats, fundada en la Iglesia Parroquial de Nostra Senyora del Pi (Barcelona: Francisco Suriá y Burgada, Estamper, c. 1790) porten la mateixa lletra dels comentats anteriorment. Les dues estrofes darreres varien i expliquen que la confraria de la Mare de Déu, amb seu a la parròquia del Pi, ajudava “Doncellas necessitades / baix vostra protecció / estan de dot amparadas / per sa collocació”, com també sepultava els ajusticiats: “Dels qui per sa desventura / en la Creu Coberta estan, / als ossos fan sepultura / vostres fills amb amor gran”. La xilografia és ben explícita.

Diuen les cròniques, per boca de Joan Amades, que Barcelona celebrava la festivitat d’aquesta Mare de Déu dels Desemparats el segon diumenge de juliol. Tal dia com avui!

Notes

[1] Narciso CAMOS, “De la Imagen de Nuestra Señora de los Desamparados”, dins ÍD., Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña […], Barcelona: Jayme Plantada, 1657, p. 42-43.

[2] Convent, 1347; conversió en caserna, 1738-1748: “Antic convent de sant Agustí (caserna de sant Agustí)”, Cercador de patrimoni arquitectònic [web], Barcelona: Ajuntament de Barcelona. [Consulta 22/06/2018]

[3] Esmentada per Josefina MUTGÉ, “El convento de Agustinos de Barcelona en el siglo XIV”, dins X Congreso Internacional de historia de la Orden de San Agustin: Actas, Roma: Institutum Historicum Augustinianum, 1998, p. 505.

[4] Identificat com Miquel Torner a Juan CARRETE, Diccionario de grabadores y xilógrafos que trabajaron en España. Siglos XV a XIX [en línia]. [Consulta 13/06/2018]

[5] Parla d’aquesta obra Joan TRES I ARNAL, Prodigios y finezas de los ángeles de Pere Serra i Postius: una obra paradigmàtica del segle XVIII català”, Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 48 (2002), p. 148.

[6] CAMOS, ibidem.

[7] Francisco ARMANYÀ, “La otra imagen de la Virgen de los Desamparados aparecida por ministerio de angeles en lo alto de una nave”, dins ÍD., Translación de los Agustinos Calzados de Barcelona […], Barcelona: Pablo Nadal, [1751], p. 87.

[8] Francesc FONTBONA, “Miquel Solé-Boÿls”, dins ÍD., La xilografia a Catalunya entre 1800 i 1923, Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1992, p. 345.

[9] Joan AMADES, “Desemparats, Mare de Déu dels”, dins ÍD., Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya, Barcelona: Selecta, 1989, p. 165-167, amb reproducció de la xilografia primera.

2 Comments

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.