Pomell de goigs del Jardí de Maria de Narcís Camós (1657): Nostra Senyora de Port

Notícia de la imatge de Nostra Senyora de Port del Jardí de Maria de Narcís Camós

L’advocació de Nostra Senyora del “Port” de Barcelona que relata Narcís Camós[1] diu que correspon a una imatge d’alabastre policromat, de dos pams, i amb l’infant Jesús a la seva esquerra. Explica que, segons la tradició, una vella talla va ser trobada en una cova al peu de la muntanya de Montjuïc.[2] Una capella davant d’un antiquíssim port barceloní, tocant el Llobregat,[3] la va acollir i va ser objecte de veneració per part dels mariners que li portaven petites naus com a presentalles i en agraïment de tempestes superades. Aquest port, que no és l’actual, diu Narcís Camós que ja l’havia esmentat Aviè, al segle IV, com a port molt segur en la seva obra Ora maritima quan escrivia: Inde Tarraco oppidum / et Barcilonum amoena sedes ditium / nam pandit illic tuta portus brachia, / uvetque semper dulcibus tellus aquis”.[4]

Diversos episodis medievals han testificat la veneració de la imatge i, a l’arxiu de la seva capella, va trobar Narcís Camós un document amb una dedicació canònica datada el “diuendres á 6 de agost de 1496, fonch consagrada la Imatge […] de Madona Sancta Maria del Port”, amb privilegis i indulgències atorgats per grans personalitats d’aquell temps, tot incloent els papes Gregori i Alexandre II.[5]

De fet, Narcís Camós recull altres dades que troba sobre la història del lloc. Després de recordar que Aviè, al segle IV, havia ja descrit l’emplaçament,[6] explica també que Ermengarda, filla gran del comte Borrell II, fou benefactora d’una primitiva capella cap al 1031.[7]

Maria Toldrà comenta que Camós afegeix una altra notícia interessant sobre les indulgències de 100 dies de perdó concedides pel papa Alexandre VI Borja el 6 d’agost de 1496, dia de la consagració de la nova imatge de la Mare de Déu, en presència de Francesc, “bisbe de gràcia” o auxiliar. El titular de la diòcesi de Barcelona, però, des de 1490 i fins al 1505, va ser el xativí Pere Garcia (Xàtiva, c. 1440 – Barcelona, 1505), un il·lustre teòleg que va fer carrera eclesiàstica a l’entorn dels Borja a la cúria romana, fou membre de la comissió encarregada de jutjar l’ortodòxia de les Conclusiones de Pico della Mirandola i director de la Biblioteca Vaticana. El papa Alexandre VI tenia ben presents les esglésies i els santuaris barcelonins, on familiars i servidors del llinatge valencià havien acumulat sucosos càrrecs i prebendes, moltes vegades sense posar-hi els peus, des d’un antic parent en grau desconegut que duia el mateix nom del papa, Roderic de Borja, i va ser bisbe de Barcelona entre 1470 i 1478, fins als seus fills (Cèsar Borja, Jofré de Borja) i els eclesiàstics que li eren més propers.[8]

Els goigs de Nostra Senyora de Port de Barcelona

El full més antic conegut és de 1688. Ofereix les set estrofes tradicionals dels llaus marians. La darrera part vincula en aquest cas les lloances amb l’entorn geogràfic de la imatge: “vos trobaren a la cova / allí junt a la marina / baix de la montanya alta, / ques de Montjuich per sort”. Segueixen explicant “Los miracles que vos feu / als devots, y pelegrins”, tot celebrant la ciutat que l’acull i els seus voltants: “O dichosa Barcelona, / Llobregat y Sarrià”. La súplica final incorpora els mariners: “Sou llanterna resplandent / per los pobres navegants, / defensaulos del turment, / de borrascas, trons y llamps:”. La tornada final conclou: “Puix sou vos la qui esmalta / las flors de tan gentil hort: / cantarem, Verge molt santa, / que sou Senyora del Port”.

Una lletra molt poètica, molt sentida i vinculada de prop a la veneració marinera. Aquest text ha estat molt reproduït als segles posteriors fins que, al XX, van modificar l’estil i detalls, com és usual, per actualitzar-lo tot incorporant una nova població pagesa i, posteriorment, els joves de barri que apareixen per les lletres de les estrofes modificades, com també l’al·lusió a les festes que li dediquen anualment el mes de setembre.

Les xilografies que acompanyen els fulls antics són comunes a d’altres devocions marianes. Al segle XX apareix ja la fotografia de la imatge neogòtica existent al seu moment, i el goig més recent de 2000 mostra l’actual venerada a l’església parroquial de la Mare de Déu de Port i Sant Bartomeu que va ser beneïda el 28 de juny de 1942.

Les imatges dels goigs de Nostra Senyora de Port

Relació dels goigs de Nostra Senyora de Port

♥ Goigs de Nostra Senyora del Port, molt devots. En Barcelona: en casa de Antoni Lacavalleria, Any 1688. “Per lo que de Vós se canta / en la celestial Cort, / cantarem, Verge molt santa, / que sou Senyora del Port”.

♥ Goigs de Nostra Senyora de Port. Barcelona: En la Estampa de Pera Maimó, al carrer de sant Domingo del Call, any 1826. “Per lo que de Vós se canta / en lo Celestial Cort: / cantarém, Verge molt santa, / que sou Senyora de Port”.

♥ Goigs de Nostra Senyora de Port. Barcelona: En la Estampa de Pere Maimó, carrer dels Mercaders, any 1838. “Per lo que de vos se canta / en la Celestial Cort: / cantarém, Verge molt Santa, &c. / que sou Senyora de Port”.

♥ Goigs de nostra Senyora de Port. Barcelona: Estampa dels H. de la V. Pla, carrer de la Princesa, c. 1870-1880. “Per lo que de vos se canta / en la Celestial Cort: / cantarém, Verge molt Santa, &c. / que sou Senyora de Port”.

♥ Goigs de Nostra Senyora de Port. Barcelona: Imprenta de la V. Torras, Rambla de los Estudios, s. a. “Per lo que de vos se canta / en la Celestial Cort: / cantarém, Verge molt Santa, &c. / que sou Senyora de Port”

♥ Goigs de Nostra Señora de Port de Barcelona que’s cantan en son Parroquial Santuari. “Puig sou Estrella del mar / en la vida i en la mort; / vullaunos al Cel guiar / Nostra Senyora del Port.” Amb partitura. “El bisbe J. Laguarda Fenollera al aprovar los presents goigs, concedeix […]”. S. p. i. [Tres edicions diferents de 1911?, florons diferents.]

♥ Goigs de la Mare de Déu del Port. Venerada en la seva Capella del Port d’enllà de la muntanya de Montjuïc. Barcelona: Torrell de Reus, 1959. (Col. Trobades en Barcelona). “Per lo que de : Vós se canta / en la celestial cort: / cantarém, Verge molt Santa, / que sou Senyora del Port”.

♥ Goigs en llaor de Nostra Senyora del Port de Barcelona, venerada a la seva església parroquial emplaçada al peu de la muntanya de Montjuïch. Edició estampada en pietosa recordança del qui fou constant benefactor d’aquest antic temple barceloní, En Narcís Casas i Durban (al Cel sia). Text antic anònim revisat per R. Vives i Sabaté, autor de la xilografia. Música de Mn. Joan Andreu. Vilanova i la Geltrú: R.V.S., 1960. “Puix sou Estrella del mar / en la vida i en la mort: Volgueu-nos al Cel Guiar, / Nostra Senyora del Port”.

♥ Goigs de la Mare de Déu de Port de Barcelona, venerada a la seva església parroquial al peu de la muntanya de Montjuïc. [Barcelona]: Any jubilar, 2000. “Puix sou estrella del mar / en la vida i en la mort: / Vulgueu-nos al Cel Guiar, / Nostra Senyora de Port.”. Amb partitura i nota històrica. Policromats.

La música dels goigs de Nostra Senyora de Port

L’editor de músiques Josep Capdevila permet ara sentir la partitura de Mn. Joan Andreu a través del seu “Banc de melodies” del web Els goigs d’Obaga, des d’aquest enllaç o tot clicant la partitura:

* * *

La parròquia de la Mare de Déu de Port i Sant Bartomeu vol celebrar l’antiguitat del lloc tot programant per a les festes del seu Mil·lenari, al tercer trimestre, una jornada d’estudis sobre l’origen i la transformació del barri de la Marina durant els seus mil anys.[9] Narcís Camós ja va detectar i consignar velles petjades en fer la seva visita al segle XVII.

Notes

[1] Narciso CAMOS, “De la Imagen de Nuestra Señora del Puerto”, dins ÍD., Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña […], Barcelona: Jayme Plantada, 1657, p. 52-54.

[2] Recull la llegenda Joan AMADES,“Port, Mare de Déu del”, Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya. Barcelona: Ed. Selecta; Catalonia, 1989, p. 333-334.

[3] Ruf Fest Aviè, al segle IV, en la seva obra Ora marítima descriu la costa catalana per primera vegada en la història i esmenta el lloc, tot qualificant-lo com un port protegit i segur.

[4] “Després, la ciutat de Tàrraco i la seu amena dels rics habitants de Bàrcilo, car un port obre allí els seus braços segurs i la terra és sempre xopa d’aigües dolces.”, text extret de l’edició de Ruf Fest AVIÈ, Periple [Ora marítima], introducció, text, traducció i notes de Pere Villalba i Varneda, Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1986, p. 99.

[5] CAMÓS, ibídem, p. 54.

[6] AVIÈ, ibídem.

[7] “Extremadament pietosa”, qualifica a la dama José Enrique RUIZ-DOMÈNEC, “Ermengarda, la gran del comte Borrell II”, dins ÍD., Quan els vescomtes de Barcelona eren, Barcelona: Fundació Noguera, 2006, p. 80.

[8] Maria TOLDRÀ; Teresa HUGUET-TERMES, “La butlla de la legació de Roderic de Borja ad regna Hispaniarum, copiada per Joan Feixes, servidor de Calixt III (BC, ms. 482)”, Revista Borja. Revista de l’IIEB, 3 (2010-2011), p. 85-111 [consulta: 24/02/2018].

[9] “2018: Mil·lenari de la devoció a la Mare de Déu de Port”, Full Arxiprestal, 8 (2017), p. 3.


Addenda (març de 2018)

Al camí dels Degotalls de Montserrat hi figura una majòlica de la Mare de Déu de Port on apareixen inscrits els versos de l’entrada dels seus goigs:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.