Pomell de goigs del Jardí de Maria de Narcís Camós (1657): Nostra Senyora de Meritxell

Notícia de la devoció a Nostra Senyora de Meritxell del Jardí de Maria de Narcís Camós

L’advocació de Nostra Senyora de Meritxell que relata Narcís Camós[1] fa referència a la imatge venerada en una localitat coneguda amb el nom de Meritxell, a Sant Sadurní de Canillo, al “Valle de Andorra”, del qual depèn. Diu que rep també els fidels de la parròquia de Santa Eulàlia d’Encamp i que acostumen a suplicar-li conjuntament el benefici de la pluja. És una notícia breu, al final del capítol que descriu “altres advocacions” del bisbat d’Urgell dedicades a Maria.

La desapareguda –en l’incendi de 1972– talla romànica del segle XII de la Mare de Déu de Meritxell testimoniava la seva antiguitat i culte. A l’escultura se li va adjudicar posteriorment la qualitat de trobada, tal com va passar en molts altres casos. Un llibre de visites del santuari de 1576 esmenta una “Sta. Maria de Mirixell” que depenia de Canillo i, el 1760, una visita canònica reconeixia l’existència d’ermitans que atenien la capella de “Maritxell”, que distava tres quarts d’hora de la seva parròquia.[2]

Els goigs de Nostra Senyora de Meritxell

Els més antics coneguts són de l’impressor barceloní Francesc Surià, del segle XVIII, que va treballar al carrer de la Palla entre 1771 i 1805.[3] Els dos fulls seus que es coneixen qualifiquen Nostra Senyora de Meritxell com a “protectora de Canillo”. Els goigs del segle XIX reconeixen l’advocació com a “Patrona de les Valls d’Andorra” per acord del Consell General de les Valls d’Andorra de 24 d’octubre de 1873. A partir de la seva coronació canònica de 1921 hi figura també com a “Patrona del Principat d’Andorra”.

La lletra dels primers goigs, els del segle XVIII, és extremadament poètica: va comparant Maria a l’aurora, als lliris, a una font cristal·lina, a la vara de Jessé i a les flors de les valls. Esmenta els fidels de Canillo com els més fervorosos que li canten “Vós la seca terra / ab la pluja refrescau, / y quant convé, luego envieu / Sol, que los nubols desterra:” La tornada fa: “Puix Flor, Vara, Font, Aurora / sou en vostre Naixement; / Fruyts, Aygua, y Sol resplendent / concediu, quant se os implora”.

Des de mitjan del segle XIX es difon un altre text que es va fer molt popular, amb al·lusions a la seva història i terres del voltant. Acompanyen els goigs imatges de xilografies i fotografies de la talla vestida de roba –com abans es feia– o reproduint la talla romànica. La Unió pro Turisme de la parròquia de Canillo va publicar uns goigs amb aquestes dues lletres l’any 1987.

L’impressor vilanoví Ricard Vives i Sabaté va dedicar-li diverses edicions amb dibuixos propis entre 1961 i 1982. Els darrers goigs són fets al Principat i en destaca l’il·lustrat per Oriol M. Diví amb l’orla decorada amb els campanars romànics de les parròquies d’Andorra.

Relació dels goigs més emblemàtics

La descripció més completa de goigs fins a l’any 1989 és la publicada a la monografia sobre Cants a Nostra Senyora de Meritxell, protectora de Canillo, patrona del Principat d’Andorra: 1ª exposició de goigs […] 8 de setembre de 1987, Segona edició, Unió Pro-Turisme de la Parròquia de Canillo: Impremta Principat, 1989, 105 pàgines il·lustrades. Inclou també textos d’Himnes i d’Aves a ella dedicats i publicats en fulls solts.

◊ Goigs a Nostra Senyora de Meritxell, protectora de Canillo, Barcelona: En la Estampa de Francisco Suria. Estamper, en lo carrer de la Palla, s. a. [però entre 1771 i 1805]. “Puix del millor Sol Aurora / sou en vostre Naixement; / assistiu al que humilment / os invoca, gran Senyora”.

◊ Goigs de Nostra Senyora de Meritxell patrona de las Valls d’Andorra, Barcelona: Tipografia Católica, Pi, 5. “Puix del millor Sol Aurora / sou en vostre Naixement; / assistiu al que humilment / os invoca, gran Senyora”.

◊ Goigs de Ntra. Sra. de Meritchell, patrona de les Valls de Andorra, Puigcerda: Imprenta de P[ablo]. Mas, s. a. “Puig del millor sol Aurora / Sou en vostre naixement; / Asistiu al que humilment / Os invoca, gran Senyora”.

◊ Goigs en alabansa y honor de Nostra Senyora de Meritchell, patrona general de les Valls de Andorra, Barcelona: Tipografia Catolica, 1874. “Puig aquí, divina planta, / Volguereu tendra brotar / De Meritxell Verge santa, / Vullaunos sempre ajudar”.

◊ Goigs en alabansa i honor de Ntra. Sra. de Meritxell. Patrona General de les Valls d’Andorra, Seu d’Urgell: T.G. [Díptic amb partitura]. “Puix aquí divina planta, / volguéreu, tendra, brotar. / De Meritxell Verge santa, / vullau-nos sempre ajudar”.

◊ Goigs en alabança i honor de Nostra Senyora de Meritxell patrona general de les Valls d’Andorra, Barcelona: Editorial Balmes, 1944. “Puix aquí divina planta, / volguéreu, tendra, brotar. / De Meritxell Verge santa, / vullau-nos sempre ajudar”.

◊ Goigs a llaor de la Mare de Déu de Meritxell patrona general de Les Valls d’Andorra. Que es venera a Ordino, del bisbat d’Urgell. Lletra i música popular, [Barcelona]: Torrell de Reus editor, 1958. [A dues tintes]. “Puix aquí divina planta, / volguéreu, tendra, brotar. / De Meritxell Verge santa, / vullau-nos sempre ajudar”.

◊ Goigs de la Mare de Déu de Meritxell que’s venera en la parròquia de Canillo-Andorra i bisbat de la Seu d’Urgell. Publicació de l’Arxiu Marià. Mes de Maig del Foment de Pietat, Barcelona: Taller Francesc Forés i Font, s. a. [A dues tintes]. “Puix aquí divina planta, / volguéreu, tendra, brotar. / De Meritxell Verge santa, / vullau-nos sempre ajudar”.

◊ Goigs en alabança i honor de Nostra Senyora de Meritxell patrona general de les Valls d’Andorra, Barcelona: Editorial Balmes, 1960. “Puix aquí divina planta, / volguéreu, tendra, brotar. / De Meritxell Verge santa, / vullau-nos sempre ajudar”.

◊ Goigs en lloança de Nostra Senyora de Meritxell. Protectora de Canillo, Patrona general del Principat d’Andorra, Edició commemorativa de la primera exposició de Goigs […] al seu Santuari de la parròquia de Canillo, Dibuix S. Mas, Comú de la Parròquia de Canillo: Impremta Principat, 1987. [Text més vell conegut del segle XVIII i text nou de l’any 1874]

◊ Goigs a la Mare de Déu de Meritxell patrona del Principat d’Andorra, Text de l’any 1874, Xilografia R. Marlet, Música: Popular, Ofrena dels Amics dels Goigs. 1ª edició, Barcelona: Impremta Altés, 1990. “Puix aquí divina planta, / volguéreu, tendra, brotar. / De Meritxell Verge santa, / vullau-nos sempre ajudar”.

◊ Goigs a la Mare de Déu de Meritxell patrona del Principat d’Andorra (Bisbat d’Urgell) Se’n celebra la diada el 8 de setembre, Lletra anònima (1874), Música anònima popular, Dibuix i orla: Sergi Mas, Guia per a la visita del santuari de Meritxell: Ramon Rossell, Trobada en memòria dels excursionistes, Primera edició, patrocinada per “La Caixa”, Barcelona: Altés, 1991. “Puix aquí divina planta, / volguéreu, tendra, brotar. / De Meritxell Verge santa, / vullau-nos sempre ajudar”.

◊ Goigs en lloança de Nostra Senyora de Meritxell, patrona general de les Valls d’Andorra. Ave de Meritxell, Encamp (Andorra): Imp. Principat, s. a. “Puix aquí divina planta, / volguéreu, tendra, brotar. / De Meritxell Verge santa, / vullau-nos sempre ajudar”

◊ Goigs en lloança i honor de Nostra Senyora de Meritxell, patrona general de les Valls d’Andorra, Text antic anònim, Dibuix de la imatge per Ricard Vives i Sabaté, música popular, Vilanova i la Geltrú: R. Vives i Sabaté [diverses edicions amb dibuixos variats] 1972, 1974, 1977, 1979, 1980, 1982. “Puix aquí divina planta, / volguéreu, tendra, brotar. / De Meritxell Verge santa, / vullau-nos sempre ajudar”.

◊ Goigs a la Mare de Déu de Meritxell, patrona del Principat d’Andorra (Bisbat d’Urgell) Se’n celebra la diada el 8 de setembre, Lletra anònima (1874), Música anònima popular, Xilografies: P. Oriol Mª Diví, Retall d’història Mossèn Ramon de Canillo, Edició Comissió Coronació Canònica. 75è aniversari de la Coronació Canònica 1921-1996, Barcelona: Editorial AGPOgraf, 1996. “Puix aquí divina planta, / volguéreu, tendra, brotar. / De Meritxell Verge santa, / vullau-nos sempre ajudar”.

◊ Goigs a la Mare de Déu de Meritxell. Patrona del Principat d’Andorra (Bisbat d’Urgell) Se’n celebra la diada el 8 de setembre, Lletra anònima (1874), Música popular, Xilografies: P. Oriol Mª Diví, Tarragona: Impremta Virgili, 2006 (Gogistes Tarragonins, núm. 839). [Exemplars pintats a mà]. “Puix aquí divina planta, / volguéreu, tendra, brotar. / De Meritxell Verge santa, / vullau-nos sempre ajudar”.

La música dels goigs de Nostra Senyora de Meritxell

Un cop més, Josep Capdevila, editor de músiques de goigs, permet ara sentir la melodia anònima i popular a través del seu “Banc de melodies” del web Els goigs d’Obaga:

O pot sentir-se la melodia clicant sobre la partitura:

* * *

Narcís Camós inclou l’any 1657 la Vall d’Andorra dins de la demarcació denominada Principat de Catalunya al títol de la seva obra. El bisbat d’Urgell és l’adscripció episcopal que li és pròpia. A més de la Verge de Meritxell, esmenta Nostra Senyora del Pui de Les Escaldes, situada també a la Vall d’Andorra.

Notes

[1] Narciso CAMOS, “Nuestra Señora en Meritxel […] en el Valle de Andorra”, dins ÍD., Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña […], Barcelona: Jayme Plantada, 1657, p. 175.

[2] Benigne MARQUÈS, “Algunes notes històriques sobre el Santuari de Meritxell”, Meritxell, cruïlla dels nostres camins, Encamp: Imp. Principat, 1978, p. 6.

[3] Manuel LLANAS, “Francesc Surià i Burgada”, dins ÍD., L’edició a Catalunya: el segle XVIII, Barcelona: Gremi d’editors de Catalunya, 2003, p. 101-103.