“Diners o la vida”, una nota sobre el bandolerisme a la Garrotxa (1798)

Un col·leccionista de documents, privat, dels volts d’Anglès, a qui agraeixo la seva generositat, em va deixar fotocopiar un foli plegat de la fi del segle XVIII, sense foliar, escrit per les dues cares, ben segur deslligat d’un procés de denúncia judicial a un batlle o a l’autoritat, en el qual un traginer garrotxí, innominat, que sabia de lletra, fa una mena de confessió íntima: explica breument com va ser objecte d’un robatori amb violència pels membres de la família Donay. Els devia diners? Mai no ho sabrem. Molts coneixem aquella expressió intimidatòria “la bossa o la vida”, aquí en el relat: “diners o la vida” o “tripes o diners”, en què s’exigia la bossa, el saquet de cuir, de roba, etc., per aportar diners, sota pena de la vida.

Qui coneix, per exemple, les obres de Marià Vayreda (1853-1903), com ara La punyalada (1904), ambientada bàsicament a la Garrotxa, que és la història d’un individu que es mou pels camins del bandolerisme, reconeix en aquest breu paper, cent anys més tard, el llenguatge muntanyenc, la tècnica realista, l’itinerari geogràfic que usava aquest autor.

Un dia d’hivern de 1798, quant tot era fosc com la gola d’un llop, un traginer fou assaltat per una bandolers o creditors, gent que el protagonista coneixia, que surten de la malesa i li aturen la mula. L’escena passa al Camí Ral, possiblement el que uneix Vic amb Olot, transitat per traginers, paraires, etc., que comunica les dues ciutats travessant les Preses, la Vall d’en Bas, la Salut, l’Hostalot, etc. El topònim “lo gorg del Colze” ja ens indica un lloc sinuós de difícil entrada i potser de pitjor sortida, una mena d’angle idoni per ser assaltat. En aquest mateix Camí encara existeix l’anomenada mina o cova dels Bandolers, un espai on s’amagaven a descansar els malfactors després de cometre les seves malifetes. El text, escrit en una ortografia anàrquica, ha estat regularitzat en la mesura del possible per fer-lo més entenedor.

Text

Als 26 de febrer de 1798, en lo dit dia, tornant de la vila d’Olot, a un quart de set i pocs minuts de la nit, me succeí que Ramon Donay me agafà la mula anant jo a cavall en la malesa i camí real anomenada lo gorg del Colze.[1] Lo dit Ramon Donay digué: “Ara sí que vos he atrapat i diners o la vida”. Jo li respongué que no portava diners i ell me respongué que si no li pagava lo que demanava que me recordaria d’ell i de les sues mans. La hora més impensada me recordaria de les sues mans.[2]

Aluego[3] i per refort tenia son pare Joan Donay i lo dit Ramon Donay me demanava diners, que no los dec com consta en autos.

Per a la prova de lo dalt dit, tinc que lo dit Joan Donay, pare de Ramon, tornava de Olot dit dia, adelantat de mi Gaspar Donay, i un quart antes de ser en dita malesa i camí real del gorg del Colze passà a davant de Joan Marminyà i Domingo Marminyà, tots paraires, Francisco Saderra i Joan Anglada, traginers tots de la vila de Sant Feliu de Payarols [sic]. Los dits tornaren en contra a Joan Donay i a Ramon Donay son fill, que reculaven i anaven dret dita malesa i aver entregat la cavalgadura dit Joan Donay amb un segon fill seu.

Altra prova de Llorens Triguer de la vila de Sant Feliu de Pallarols[4] que Ramon Donay li digué que serien tripes o diners.

De esto en la dita nit recorreguí amb lo senyor batlle i li vas dir al cas, així com està nombrat, i me ha presentat un escrit menor demanant-me coses que ninguna de ellas li dec pagar, com consta de autos[5] i altres proves.

Notes

[1] A l’original “gorch del colsa”.

[2] Fixem-nos en aquest matís d’intensitat: ‘recordar-se de les sues mans’, escrit dues vegades.

[3] ‘Aleshores’. El DCVB documenta aquest castellanisme en una crònica de la guerra del Francès.

[4] A l’original, la iodització “Payarols”.

[5] En un dels primers diccionaris de llenguatge jurídic, el Vocabulari jurídic català de Rafael Folch i Lluís Serrallonga, del 1934, hi podem trobar un curiós “aut”, en l’entrada del qual ja s’especificava que calia evitar “aute” per ser considerat un barbarisme.

Font de la imatge: Joan CARRERA I VILARDELL, “Bandolerisme al Moianès”, dins ÍD., Moià d’abans [blog] (14/02/2017).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.