Notícia de la imatge de Nostra Senyora del Pessebre del Jardí de Maria de Narcís Camós
El bisbat d’Elna és un dels nou bisbats recorreguts pel gironí Narcís Camós entre 1651 i 1653, abans de la firma del tractat dels Pirineus el 1659.
Nostra Senyora del Pessebre[1] es venerava al vell monestir de Sant Miquel de Cuixà, al Conflent, i el dominicà dedica els seus primers paràgrafs a ressaltar extensament la gran antiguitat del cenobi de l’orde de sant Benet on la imatge mariana quedaria emmarcada. Comença explicant la seva creació per set monjos procedents d’Urgell, que van establir-se a Eixalada, al Conflent, a la vora del Tet, en una primera etapa. Després d’una greu inundació que negà les construccions, els benedictins recorren a Carlemany el “27 de setembre del 794” per demanar-li llicència per edificar un nou convent a la vall de Cuixà. Atorgada, i amb la implicació del papa Adrià I, comença així una nova etapa per al cenobi sota l’advocació de sant Miquel, per voluntat “de don Guifré”, moment en què arrenca el seu esplendor. Edificacions magnífiques que culminen en temps de l’abat Oliba que, el 1040, va fer fer una església adjunta, anomenada del Pessebre, per guardar relíquies procedents de la basílica de la Nativitat de Terra Santa. Una marededéu trobada en les proximitats va quedar entronitzada en aquesta cripta i des de llavors és venerada amb el títol del “Pessebre”. Devocions, miracles i episodis històrics completen la descripció de Camós.
Pel que fa la imatge, Camós diu que és de fusta molt antiga, daurada, i que fa dos pams i poc més d’alçada. Amb la mà esquerra aguanta l’infant Jesús que porta un petit llibre, i amb la mà dreta cobreix el seu genoll amb el mantell. La fotografia procedeix del web Sant Miquel de Cuixà (Codalet, Conflent),[2] i la xilografia està inclosa al revers dels goigs publicats l’any 2002,[3] on s’indica que és una “talla al boix, segle XIVè”. Una interessant explicació que acompanya el gravat narra un seguit de vicissituds patides per la imatge des de la Revolució Francesa fins a l’actualitat.
La festa major de Nostra Senyora del Pessebre, diu Camós, és per la “seva Nativitat”, amb gran concurs de gents provinents no solament de diferents parts de Catalunya, sinó també de França, d’on s’acosten molts penitents. Durant la missa del Gall, la nit de Nadal, els monjos canten en el seu altar un ofici molt solemne.
Els goigs de Nostra Senyora del Pessebre
Són quatre goigs, relativament moderns. Els publicats al segle XIX fan referència a la gran antiguitat del convent, que situen “en un lloch nomenat Exalada, prop del riu Tet, en la Vall de Conflent”, i relaten un dels episodis també anotat per Narcís Camós: com que davant de la imatge de la Verge del Pessebre cremaven ciris nit i dia per a que “vós a les fosques no esteu”, el 1630 un gran foc va incendiar el recinte, encara que la seva imatge es va salvar. Les cobles acaben al·ludint les joies del monestir: “Puig vostre Iglesia esta plena / de tresors de gran valia; / relíquies de la establía / hont nasquè Jesús hermós”. La súplica final a Maria és per les tribulacions terrenals i el repòs etern.
Un text que no va circular en full solt, però que queda recollit com a “Goigs de Nostra Senyora del Pessebre venerada en lo antiquíssim monestir de Sant Miquel de Cuixà”, va ser publicat en l’antologia Goigs del Rosselló. [4] Aquests goigs recorden el mateix incendi: “Un ciri trencat, un dia/ cala foc per tot arreu,/ la vostre Imatge, Maria,/ sola sense dany es veu;” Aquest text reflecteix també l’episodi verdaguerià dels “Dos campanars”, escrit com a epíleg del poema èpic Canigó, quan una estrofa canta: “Oïu? Les campanes sonen… / Sant Martí i Sant Miquel / se criden i se responen, / creuant los aires del cel”.[5]
Les altres tres edicions de goigs del Pessebre ofereixen una mateixa lletra i van ser impreses a Perpinyà, Badalona i l’Hospitalet de Llobregat. Al·ludeixen a la reconstrucció de l’antic monestir, a l’episodi de l’incendi de la cripta del Pessebre, a episodis bel·licosos recents, i també a la soledat dels campanars de Sant Martí del Canigó i de Sant Miquel de Cuixà.
Diferents són els gravats que els acompanyen: una xilografia comuna al primer goig del segle XIX, i dos de bonics inclosos en els últims. Un, firmat per Jeroni Giralt, on la imatge queda emmarcada en un racó del claustre amb el campanar de fons, i el tercer ofereix una partitura, una “Petita nota històrica” i un dibuix que reprodueix la talla de la marededéu de Cuixà; presideix la seva pàgina principal un gravat nadalenc atractiu i modern.
Les imatges dels goigs de Nostra Senyora del Pessebre
Relació de goigs de Nostra Senyora del Pessebre
♦ Goigs en llahor de Nostra Senyora del Pessebre, venerada en lo antiquíssim monestir de Sant Miquel de Cuxá, de Monjos Benedictins, situat en un lloch nomenat Exalada, prop del riu Tet, en la Vall de Conflent, Composts per G. S. P., s. p. i. “Vullaunos á nal cel rebre / Alcansantnos bon repòs;”
♦ Goigs en alabansa de Nostra Senyora del Pesebre venerada en lo antiquíssim monestir de Sant-Miquel de Cuxá, Perpinyá: Impremta Catalana, 7 carrer de la Poste, s. a. “Puix d’eixa vall regalada/ Sou la joya singular:”
♦ Goigs en alabansa de Nostra Senyors del Pessebre venerada en lo antiquíssim monestir de Sant-Miquel de Cuxà. Vall de Conflent, Dibuix de Geroni Giralt. Edició per els “Amics dels Goigs”, Badalona: Imp. Novell, 1973. “Puix d’eixa vall regalada / Sou la joya singular;”
♦ Goigs en alabança de Nostra Senyora del Pessebre venerada a la cripta de l’antiquíssim monestir de Sant Miquel de Cuixà, 2a edició de l’original, enriquida amb melodia pròpia que acompanya el cant dels goigs. 8 de setembre de 2002, L’Hospitalet de Llobregat: Altés arts gràfiques, 2002. 2 p. “Puix d’eixa vall regalada / sou la joya singular:”
La música dels goigs del Pessebre
L’editor de músiques Josep Capdevila permet ara sentir-ne la melodia a través del seu “Banc de melodies” del web Els goigs d’Obaga tot clicant directament la partitura. O pot sentir-se la melodia en aquest altre enllaç.
A títol de curiositat, als goigs impresos a la pàgina 125 del llibre Goigs del Rosselló recueillis per J. Deloncle (Perpignan: Imprimerie du Midi, 1952) s’indica que els “Goigs de Nostra Senyora del Pessebre venerada en lo antiquíssim monestir de Sant Miquel de Cuixà… es pot cantar amb la tonada dels Goigs “de Font-Romeu”. A les làmines s’adjunta aquesta pàgina del llibre.
* * *
Narcís Camós va pelegrinar pel principat de Catalunya entre 1651 i 1653, en plena època de la guerra dels Segadors i abans de l’escissió imposada pel tractat dels Pirineus el 1659.[6] El Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña s’articula al voltant de nou “Libros” o capítols, cadascú dels quals està dedicat a un bisbat i les seves advocacions. Presenten, doncs, les demarcacions territorials del segle XVII, més un llibre desè que recull notícies marianes de l’arxiprestat d’Àger i del priorat de Meià. L’actual comunitat benedictina de Sant Miquel de Cuixà depèn de Montserrat[7] des del 1965: “Dels nous angels la niuhada / Cuydau sempre assí guardar”, canten els darrers versos dels goigs més recents del Pessebre.
Notes
[1] Narciso CAMOS, “De la Imagen de Nuestra Señora del Pesebre”, dins ÍD., Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña […], Barcelona: Jayme Plantada, 1657, p. 349-353.
[2] “La imatge està situada en el petit absis semicircular, que s’obre a llevant del santuari”, dins Sant Miquel de Cuixà (Codalet, Conflent) [pàgina web consultada el 19-12-2017].
[3] “Talla de boix, segle XIVè”, dins Goigs en alabança de Nostra Senyora del Pessebre venerada a la cripta de l’antiquíssim monestir de Sant Miquel de Cuixà, 2a edició […], L’Hospitalet de Llobregat: Altés arts gràfiques, 2002, p. 2.
[4] “Goigs de Nostra Senyora del Pessebre […]”, dins Goigs del Rosselló recueillis per J. Deloncle, Perpignan: Imprimerie du Midi, 1952, p. 125.
[5] Jacint Verdaguer tanca Canigó amb l’epíleg titulat “Los dos campanars”. Aquesta elegia va ser premiada el 1886 en el Concurs de poesia catalana convocat a Perpinyà per la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.
[6] E. JUNYENT, “Nota proemial”, dins Jardín de María […], Reedición de la obra publicada en la ciudad de Barcelona el año 1657 […], Barcelona: Orbis, 1949, [8 p. s. n.].
[7] Abadia de Sant Miquel de Cuixà. Abbaye de Saint Michel de Cuxa / Saint-Michel de Cuixà [web consultada el 20-12-2017].
Vademècum 