C de Cecília, santa

22 de novembre, santa Cecília, patrona de la música. Aquí teniu la seva vida i el seu martiri tal com els relata Jaume Domènec (m. 1384) en el seu Compendi historial, una crònica universal en català redactada per encàrrec del rei Pere III. Domènec i la seva font, el també dominic Vicenç de Beauvais, encara no relacionen la santa amb la música, una associació que es generalitzarà a partir del segle XV.

Incident

Vincent En aquestz temps preeren martiri los glorioses màrtirs Tyburci e Valerià e sa sposa Cecília. Aquesta Cecília era dels pus nobles quant al linatge de Roma, e de la teta ensà christiana, e nit e dia pregava Déu que li conservàs sa virginitat. Mas los parents la sposaren a ·I· noble jove apelat Valerià, al qual ella dix:

—Valerià, mon trop car e dols amic, ·I· secret te diré si jures que no·l revels.

Lo qual jurant, dix ella:

—L’àngell de Jesuchrist he en guarda, qui, si sent que tu vuyles toquar la mia castetat, irèxer-s’à fortment contre tu; e si ames la mia castitat, amarà tu axí co fa mi e mostrar-t’à la sua glòria.

Dix aquest:

—Mostra’m l’àngel e faré so que vols.

Dix ella:

—Fey-te bategar e poyràs-lo veser.

Ell consentent, tramès-lo al papa Urbà, qui stava amaguat, e dix-li les paraules de Cicília; e·l papa reebé[-lo] ab gran gog e bategà-lo. E retornant a santa Cecília, trobà ab ella l’àngell de Déu, tenint does corones de roses e de liris, e donà la una a ella e l’altra a ell, e dix-lur:

—Aquestes corones guardatz ab pur cor e cors, car de paradís les vos he portades e jamés no marfaran ne perdran lur odor.

L’àngel desparent, intrà Tyburci, frare de Valerian, e co no fos temps de roses ne de liris, sentint la odor, maravelà’s sobresfort; e ells comptants-li tot lo feyt, preÿcaren-lo tant que pres baptisme de sent Urbà; e hac tanta gràcia de Déu que tot dia vehia los àngels de Jesuchrist.

Almàtchio, prefeyt de Roma, oynt que aquests eren christians, féu-los penre e liurà-los a Màximo, manant que si no sacrificaven al déu Júpiter, que·ls scapsàs. Qui axí presicaren lo dit Màximo que ell e tots los missatges de la cort qui eren ab ell se convertiren. E·l sentdemà lo dit Almàtchio, vehent que no volien sacrificar, féu-los gitar fora de la ciutat e scapsar, e senta Cecília sepelí-los. Féu axí metexs oucir ab plomades Màximo ab totz los seus, e santa Cecília sepelí-los prop Tyburci e Valerian. A prop assò, lo dit Amalàtchio féu enquesta contre Cecília, axí co contra sposa de Valerian, e contre los béns ella havia ja distribuïtz als pobres, e cor era christiana. E co la manassen sacrificar a les ýdoles, ella convertí plus de ·CCCC· persones que lo papa Urbà bategà. De què Amalàtchio irat, manà que la tornassen en sa pròpria casa e aquí en aygua bulent la fessen morir, e co per tot ·I· dia e ·Ia· nit agués en l’aygua totz temps bolpit [!] stat axí co si fos aygua freda,[1] manà Almàtchio que aquí metex fos degolada; e co aquell qui la feria no li pogués tolre lo cap en ·III· colps, cor ley era que·l quart no·s donàs, lexà-la star axí mig morta. Qui, per tres dies sobrevivents e·ls feels confortant, passà al regne celestial; e·l papa Urbà sepelí-la entre sos pars bisbes.

 

Nota

[1] Vicenç de Beauvais, Speculum historiale, XII,23: “Sed dum ministri ligna igni sub balneo continue ministrarent, die integro cum nocte quasi in frigido loco permansit”.

(Imatge: escenes de la vida de la santa pel Mestre de Santa Cecília, c. 1304. Florència, Galleria degli Uffizi. Font: Web Gallery of Art)

3 Comments

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.