Pomell de goigs del Jardí de Maria de Narcís Camós (1657): Nostra Senyora de Gerri de la Sal

Notícia de la imatge de Nostra Senyora de Gerri de la Sal del Jardí de Maria de Narcís Camós

Està localitzada a l’església de monjos benedictins de la vila de Gerri,[1] al comtat de Pallars. Originàriament, diu Narcís Camós que estava situada a les grades de l’altar, no al centre, ja que va ser descoberta en una cova darrere del monestir, lloc on acudien devots i romeus. La descriu com a molt antiga, de fusta, de tres pams d’alçada i amb l’Infant Jesús amb un llibre a la mà.[2] Celebrava la seva festivitat el dia de l’Assumpció de Maria.

A partir d’aquí glossa l’antiguitat del cenobi. Després d’una invasió sarraïna, va ser reedificat per Carlemany i posat sota el patronatge de santa Maria, sant Miquel i sant Vicenç. Les diverses dades històriques que aporta, les documenta com a extretes d’un pergamí trobat al seu arxiu, que incidia des del 1149 al 1179, i s’estén en la seva consagració, fama i donatius rebuts.[3]

Una anècdota impia d’un comte de Pallars amb la seva feliç resolució i una ràpida notícia relativa als grans beneficis gaudits pel monestir clouen l’informe de Camós.

Jaume Villanueva, en visitar el monestir al començament del segle XIX i publicar posteriorment una extensa notícia històrica l’any 1850,[4] al·ludeix el pergamí consultat per Narcís Camós i s’estén en la seva antiguitat. També comenta com li va costar arribar fins al seu emplaçament per llunyà i costerut!

Els goigs de Nostra Senyora de Gerri

Els goigs més antics coneguts daten del segle XVIII i estan impresos a Barcelona: un és del 1716 i l’altre del 1768. La lletra de l’entrada fa: “De Gerri sou Protectora / y Mare del Salvador: / preservàu al quius reclama / de tot mal pena, i dolor”. Segueixen set cobles que relaten els set goigs tradicionals de la Mare de Déu, corresponents als misteris de l’Anunciació, la Nativitat, l’Adoració dels reis, la Resurrecció, l’Ascensió, la Pentecosta i l’Assumpció, tantes vegades cantats i reproduïts en frescos i retaules. Interessant la vuitena estrofa, que vol explicar l’origen de l’escultura que representa Maria, de la qual diuen ignorar l’artista que la volgué tallar, com no fos el “gloriós Sant Lluch”, també dins de la mitologia tradicional de l’evangelista.[5]

Tant els goigs del segle XIX com els del segle XX repeteixen exactament aquesta lletra; solament hi canvien les xilografies i les ornamentacions: de tipus popular les primeres i especialment boniques i acurades les sabadellenques. El darrer full imprès a dues tintes a Tremp, amb una xilografia firmada per Joan Caballé i Sumalla l’any 1996, ofereix una partitura al revers i també una ressenya erudita breu, basada en textos dels historiadors del monestir de Gerri i del comtat de Pallars Manuel Riu, Ramon d’Abadal, Ignasi M. Puig i Antoni Pladevall.

Relació dels Goigs de Nostra Senyora de Gerri

◊ Goigs de Nostra Senyora, los quals se cantan en lo Real Monastir de Santa Maria de Gerri, Barcelona: en casa de Rafel Figueró, 1716. “De Gerri sou protectora / y Mare del Salvador”. (BC)

◊ Goigs de Nostra Senyora, los quals se cantan en lo Real Monastir de Santa Maria de Gerri de la Congregació Benedictina claustral Tarragonense […], Barcelona: Per Thomas Piferrer Estamper del Rey Plaça del Angel. Any 1768. (AHCB)

◊ Goigs de Nostra Senyora del Monastir de Santa Maria de Gerri, Seu de Urgell: Joseph Maria Riu, Estamper y Llibretér, 1853. “De Gerri sou protectora / y mare del Salvador”.

◊ Goigs de Nostra Senyora del Monastir de Santa Maria de Gerri, Manresa: Imp. Y Llibreria de Pau Roca, 1865. “De Gerri sou protectora / y mare del Salvador;”.

* * *

◊ Goigs de Nostra Senyora del Monestir de Santa Maria de la parròquia, i ex-abadiat de Gerri de la Sal. Bisbat d’Urgell, Sabadell: P. Montaner, s. a. “De Gerri sou protectora / i mare del Salvador”.

◊ Goigs de Nostra Senyora del Monestir de Santa Maria de la parròquia, i ex-abadiat de Gerri de la Sal. Bisbat d’Urgell, Orla i boixos de J. Vives, Sabadell: Imp. Montaner, s. a. “De Gerri sou protectora / i mare del Salvador”.

◊ Goigs de Nostra Senyora de Monestir de Santa Maria de la Parròquia, i Ex-abadiat de Gerri de la Sal. Bisbat d’Urgell, Dibuix Joan Caballé Sumalla, disseny Joan Fuster, La Pobla de Segur: Gràfiques Ros, 1996. 2 p. “De Gerri sou protectora / i mare del Salvador” [partitura a la p. 2, anònima].

◊ Goigs de Nostra Senyora de Monestir de Santa Maria de la Parròquia, i Ex-abadiat de Gerri de la Sal. Bisbat d’Urgell, Dibuix Joan Caballé Sumalla, Tremp: Imp. Tarragona, s. a. 2 p. “De Gerri sou protectora / i mare del Salvador” [partitura a la p. 2, anònima].

La música dels goigs de Nostra Senyora del Monestir de Gerri de la Sal

L’editor de músiques Josep Capdevila permet novament sentir la melodia única d’aquests goigs, tan uniformes pel que fa la lletra. Al revers de l’edició de Tremp, la partitura apareix copiada i se sent a través del seu “Banc de melodies” del web Els goigs d’Obaga tot clicant directament sobre la partitura.

partitura

 

Goigs dedicats a altres devocions antigues del monestir i veïnat de Gerri de la Sal

El patró titular del monestir de Gerri de la Sal va ser sant Vicenç, com queda explicat i documentat més amunt. Del segle XVIII existeixen aquests antics goigs impresos al mateix obrador i el mateix any que els primers de Sant Maria de Gerri:

◊ Goigs al gloriós martyr Sant Vicens, titular de la Iglesia del real monestir de Santa Maria de Gerri, Barcelona: Rafael Figuerò à la Boria, any 1716 [corondell ornamentat, però sense imatge del sant].

I a la vila de Gerri de la Sal es venera actualment sant Feliu l’Africà. També als seus goigs s’esmenta la proximitat de “l’ex-Abadiat de Gerri”.

◊ Goigs del gloriós Màrtir Sant Feliu, Africà, Patró de la vila de Gerri de la Sal, ex-Abadiat de Gerri, Bisbat d’Urgell, Pobla de Segur: Torres, 1900; Tremp: Imp. Tarragona, s. a. [però altres edicions].

* * *

Quan, passat el congost de Collegats, s’arriba a Gerri de la Sal, el primer que es veu, encara, és l’inoblidable campanar de cadireta del vell monestir que presideix la vall, el poble i les antigues salines. El record del comtat de Pallars i la vida de l’antic cenobi, visitat per Narcís Camós al segle XVII i per Jaume Villanueva al segle XIX, va quedar ben reflectit en escriure les seves vivències com a cronistes del seu temps, tot anotant el que van veure i viure durant les respectives estades. Modernament ha estat visitat també per Josep M. Espinàs[6] i Jaume Cabré[7] que, com a narradors actuals, han volgut evocar també el seu passat i descriure l’impacte que les belles ruïnes causen als visitants que s’hi acosten, seguint el lliscar de la Noguera Pallaresa que s’escola als seus peus.

Notes

[1] Narciso CAMOS, “De la imagen de Nuestra Señora de Gerri”, dins ÍD., Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña […], Barcelona: Jayme Plantada, 1657, p. 163-165.

[2] Fotografia procedent del blog Goigs i devocions populars [consultat 16-10-2017].

[3] De la molta bibliografia existent sobre aquest important monestir, pot consultar-se l’anotada a l’apunt “Monestir de Santa Maria de Gerri”, Monestirs de Catalunya [consultat 16-10-2017].

[4] Jaime VILLANUEVA, “Viage á Urgel y á Gerona”, dins ÍD., Viage literario a la Iglesias de España […], XII, Madrid: R. Academia de la Historia, 1850, p. 58-67.

[5] Louis RÉAU, “San Lucas retratando a la Virgen”, dins ÍD., Iconografía del arte cristiano: iconografía de los santos, segunda edición, IV, Madrid: Ed. del Serbal, 2001, p. 265-267.

[6] Josep M. ESPINÀS, A peu pel Pallars i la Vall d’Aran: 1956, Barcelona: La Campana, 1999.

[7] Jaume CABRÉ, Jo confesso, Barcelona: Proa, 2011.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.