Notícia de la imatge de Nostra Senyora del Món del Jardí de Maria de Narcís Camós
L’advocació de Nostra Senyora del “Món” que relata Narcís Camós[1] fa referència a una imatge venerada en una capella edificada al cim d’un mont dels més alts de Catalunya. Si s’anomena així és perquè, des de la seva talaia, la panoràmica que es domina és immensa. Però Camós admet que “pròpiament” es coneix amb el nom de “Nostra Senyora del Mont”, ja que en català “món o mont no hay mucha diferencia de pronunciar”.[2] La localització geogràfica la situa “als termes de Sous”, antic poble de masies disperses.[3]
A partir d’aquest moment, Narcís Camós explica com és de visitada la seva imatge, trobada inicialment per un brau en una cova des de la qual va traslladar-se a la capella edificada posteriorment. La marededéu és de marbre, asseguda, amb el Fill a la seva esquerra i amb policromia decorativa rematada per sengles corones de plata daurades. (Aquesta és la imatge, original del segle XV, que es conserva actualment al Museu Episcopal de Girona.)
La festa major de la Mare de Déu del Mont es celebrava –diu Narcís Camós– per la Nativitat de la Verge, quan des de Besalú pujaven processons a venerar-la. També per la Pentecosta s’acostaven fidels d’altres pobles i, així, en totes les festes assenyalades des d’abril fins a maig principalment.
Testimonis de la gran veneració que despertava entre els fidels que pujaven a visitar-la, ho eren la gran quantitat d’exvots, presentalles, retaulons, ciris, crosses, grillons i altres objectes d’or i plata, ofrenes totes exhibides a la seva capella.
Les indulgències concedides daten de l’any 1539, quan Miquel Caixans, l’abat de Sant Llorenç del Mont, [de Sous], atorga 100 dies als fidels que pugin durant determinades festes. També ratifica la gràcia Garcia Gil, bisbe de Girona, l’any 1629.
Dues anècdotes curioses clouen el relat de Camós. La primera fa referència a la curació del pagès Pere Noguer, de S’Agaró, després d’un accident greu que va patir l’any 1639 cavalcant, venint de Tregurà. La segona explica com una plaga de formigues alades envaeix cada any el santuari per la seva festa de setembre fins que acaben totes mortes i escampades per terra.
Els goigs de Nostra Senyora del Mont
Els més antics coneguts daten de principis del segle XIX i estam impresos a Olot i Figueres. L’entrada fa: “En lo Mont vos sou dotada / de uns set Goigs, Mare de Deu / y de altres set sou heretada / en lo Cel com mereixeu”. A partir d’aquí, set estrofes canten els clàssics set goigs al·ludits, amb la particularitat que s’hi afegeix un “vuitè goig” amb més vivències marianes i una “tornada” de versos diferents.[4] Totes les edicions d’aquest segle repeteixen aquest text, però hi afegeixen, en alguns casos, les indulgències concedides. Les xilografies que els acompanyen son les clàssiques marianes de la imatge vestida amb un mantell geomètric afegit sobre l’escultura.
Quan la Renaixença va potenciar el reconeixement dels goigs com a gènere poètic digne de ser cultivat i mantingut, van sorgir composicions més elaborades com uns Goigs en llahor de la meravellosa imatje de Maria Santissima del Mont, protectora del Ampurdá y montanya, que se venera en aquest lloch de Sous. Composts per un estudiant de Teología. Sa festa es en lo dia 8 de setembre. (Barcelona: Hereus de la V. Pla, 1870). Una nota al peu del full afegeix una petita història del passat gloriós del monestir.
L’any 1884, Jacint Verdaguer puja al santuari, el dia 25 de juliol, després de passar per Besalú, Beuda i Sous.[5] Havia començat a escriure Canigó i van aconsellar-li hostatjar-se al Mont per gaudir de bones vistes i tranquil·litat per desenvolupar el seu poema èpic com volia.
Allà va començar a escriure el dia 3 d’agost, en un quadern que duia, un poema amb el títol de “Cobla a la Mare de Déu del Mont”, que va precedir un altre text titulat A la Verge del Mont, publicat també com a Goigs a llaor de la Mare de Déu del Mont.
Aquests goigs verdaguerians van fer-se molt populars, més que els anteriors. Eren fàcils de cantar amb la música que l’organista Càndid Candi va compondre, i van imprimir-se de seguida en diferents edicions… i fins al dia d’avui. Amb el temps molts fulls van incorporar com a imatge la fotografia de la Verge, alternant-la amb dibuixos més moderns. Són els que encara es reparteixen als pelegrins que s’acosten al santuari.
Com que l’estrofisme de la composició verdagueriana era diferent dels goigs clàssics, aquest text ha aparegut també sota el títol de Virolai a la Mare de Déu del Mont (1933). I ha inspirat artistes del gravat com Antoni Xelabert, autor d’una molt divulgada xilografia de 1970, feta amb ocasió d’un aniversari de la mort de Jacint Verdaguer.
Modernament també ha estat redact un Himne a honor i glòria de la Mare de Déu del Mont, que canten els veïns de Crespià, Pla de l’Estany. Bisbat de Girona. Lletra de Joan de Porcioles i Gispert. Il·lustració: Antoni Bassó i Ubach, Barcelona: Altés, 1991.
El 2013, finalment, Antoni Sàbat Aguilera ha difós exclusivament en línia, al seu blog Theotokos, el text de Verdaguer acompanyat de la fotografia de la imatge: Goigs a lloança de la Mare de Déu del Mont, venerada al poble de Sous. Mn. Cinto Verdaguer. Disseny i composició Antoni Sàbat Aguilera, 2013 [consulta 03-09-2017]
Alguns dels goigs publicats
Text antic “En lo món” (segles XIX i XX, amb xilografia)
♣ Goigs de N. Senyora del Mont que se venera en Sous, bisbat de Gerona, Olot: Imp. De Dutrem hijos, 1858.
♣ Goigs de Nostra Senyora del Mont, que se venera en Sous, bisbat de Gerona, Figueras: Imp. De Lorenzo Miegeville, 1866.
♣ Goigs de la Verge Maria del Mon, los quals se cantan en la Quaresma, Figueras: Gregori Matas, estamper, s. a.
♣ Goigs de Nostra Senyora del Mont, que se venera en Sous, bisbat de Gerona, Figueras: Miegeville, 1893.
♣ Goigs en alabansa de Ntra. Sra. del Mont que se venera en Sous, Bisbat de Gerona, Olot: Imp. Narcís Pladevall, 1895.
♣ Goigs en llaor de la Mare de Déu del Mont, venerada al poble de Sous, bisbat de Girona, [partitura], s. p. i. [Dues tintes].
♣ Goigs a llaor de Sant Maria del Mont, venerada al santuari de la Parròquia de Sous, del bisbat de Girona. Lletra popular Melodia de Brudieu, Barcelona: Torrell de Reus, 1958. [Dues tintes].
♣ Goigs de la Mare de Déu del Mont que’s venera en el seu santuari de la parròquia de Sous i bisbat de Girona. Barcelona: L’Arxiu Marià, s. a. [Partitura anònima, dues tintes].
Text antic “En lo món” (segle XX, amb fotografia)
♣ Goigs en llaor de la Mare de Déu del Mont, venerada al poble de Sous, Bisbat de Girona. Melodia popular, Barcelona: Imp. Molinas, 1928.
♣ Goigs en llaor de la Mare de Déu del Mont, venerada al poble de Sous, bisbat de Girona, [partitura], Banyoles: Imp. Mateu, s. a.
♣ Goigs en llaor de la Mare de Déu del Mont, venerada al poble de Sous, bisbat de Girona, [partitura], Gràficas Olot, s. a.
♣ Los Set Goigs de Nostra Dona. Mare de Déu del Mont, s. p. i.
Text de 1870 i principis del XX
♣ Goigs en llahor de la meravellosa imatje de Maria Santissima del Mont, protectora del Ampurdá y montanya, que se venera en aquest lloch de Sous. Composts per un estudiant de Teología. Sa festa es en lo dia 8 de setembre, Barcelona: Hereus de la V. Pla, 1870.
Amb el títol de “Cobles”
♣ Coblas de Nostra Senyora del Mont que se venera en Sous, Bisbat de Girona, Olot: Imp. Bonet, 1902.
♣ Cobles que’s canten a la Mare de Déu del Mont en temps de Camilleres, Gerona: Succ. de F. Geli, s. a.
Text de Jacint Verdaguer
♣ [Verdaguer], Goigs en llaor de la Mare de Déu del Mont, venerada al poble de Sous, bisbat de Girona, Girona: Imp. A. Franquet, s. a.
♣ [Verdaguer], Goigs en llaor de la Mare de Déu del Mont, venerada al poble de Sous, bisbat de Girona, Gerona: A. Franquet, s. a.
♣ V[erdaguer], A la Verge del Mont. Música de Candi, Barcelona: Llibreria y Tipografia catòlica, s. a.
♣ Virolai a la Mare de Déu del Mont. Lletra de Mossèn Jacint Verdaguer. Música de Càndid Candi, Girona: Carreras, 1933.
♣ [Verdaguer], Goigs a lloança de la Mare de Déu del Mont, venerada al poble de Sous, bisbat de Girona. Edició del Centre Excursionista de Banyoles, [1974?].
♣ [Verdaguer], Goigs a lloança de la Mare de Déu del Mont, venerada al poble de Sous, bisbat de Girona, Vic: Tip. Balmesiana, 1973 (Amics dels Goigs de Vic, nº 60) [dues tintes].
♣ [Verdaguer] Goigs a lloança de la Mare de Déu del Mont, venerada al poble de Sous, bisbat de Girona, Vic: Tip. Balmesiana, 1977 (Amics dels Goigs de Vic, nº 75) [dues tintes].
♣ Virolai a la Mare de Déu del Mont. Lletra de Mossèn Jacint Verdaguer. Música de Càndid Candi, Girona: Carreras, 1957 (Goigs del Bisbat de Girona, nº 389) [dues tintes].
♣ Virolai a la Mare de Déu del Mont. Lletra: Jacint Verdaguer. Música: Càndid Candi. Xilografia: A. Gelabert. Edició dels ‘Amics dels Goigs’ commemorativa de la mort de Verdaguer, Barcelona: Torrell de Reus, 1970 (Sèrie Vila Joana, nº 4) [pintat a mà].
♣ Goigs a la Mare de Déu del Mont. Text: Mossèn Jacint Verdaguer. Música: Càndid Candi, s. XXI [paper rosa].
♣ Goigs a lloança de la Mare de Déu del Mont, venerada al poble de Sous. Mn. Cinto Verdaguer. Disseny i composició Antoni Sàbat Aguilera, 2013.
Himne
♣ Himne a honor i glòria de la Mare de Déu del Mont, que canten els veïns de Crespià, Pla de l’Estany. Bisbat de Girona. Lletra de Joan de Porcioles i Gispert. Il·lustració: Antoni Bassó i Ubach, Barcelona: Altés, 1991.
Les músiques dels goigs de Nostra Senyora del Mont
L’editor de músiques Josep Capdevila permet ara sentir la melodia del mestre organista Càndid Candi a través del seu “Banc de melodies” del web Els goigs d’Obaga tot clicant directament aquí.
També l’himne de Crespià publicat el 1991 es pot sentir aquí.
Narcís Camós, en ser gironí, no devia tenir problemes per pujar al cim del Mont. El santuari estava molt a prop de l’antic monestir benedictí de Sant Llorenç de Sous, topònim que queda reflectit inicialment al nostre mapa de portada, que data de 1608.
Notes
[1] Narciso CAMOS, “De la Imagen de Nuestra Señora del Mundo”, dins ÍD., Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña […], Barcelona: Jayme Plantada, 1657, p. 115-118.
[2] Ibídem, p. 116.
[3] “Poble de masies disperses de Sous (Albanyà, Alt Empordà), actualment deshabitat. Antigament pertanyia a l’extingit municipi de Bassegoda, pertanyent a la Garrotxa”, Viquipèdia [consulta 19-08-2017].
[4] Alfons Serra Baldó i Rossend Llatas, quan parlen de la mètrica dels goigs, derivada de la dansa provençal, copien aquests goigs complets i els ofereixen “com a exemple d’uns goigs anònims tinguts com els més vells dels conservats”, dins Resum de poètica catalana (mètrica i versificació), Barcelona: Editorial Barcino, 1932, p. 114-118.
[5] “Verdaguer i el Santuari”, Santuari de la Mare de Déu del Mont [web] [consulta 03-09-2017].
Vademècum 