Pomell de goigs del Jardí de Maria de Narcís Camós (1657): Pinós

Notícia de Nostra Senyora de Pinós del Jardí de Maria de Narcís Camós

La imatge de Nostra Senyora del municipi de Pinós, del bisbat de Solsona, diu Narcís Camós que possiblement no sigui la més antiga de la seva llarga veneració, ni tampoc pertanyi a les identificades com a marededéus trobades. El cas és que remet a un document de l’arxiu de la col·legiata de Sant Vicenç de Cardona que autentifica una aparició de la Mare de Déu l’any 1507 a Bernat Cases amb motiu d’episodis de pesta. Va tenir lloc davant de la capella de la Verge Maria de Pinós. El document notarial, el copia íntegrament i pot llegir-se a la versió digital adjunta.[1] A l’actualitat (segle XVII) escriu que un ermità clergue[2] té cura de l’església. La imatge és de fusta, daurada, i com a distintiu remarcable explica que Maria porta una pinya a la mà i que l’infant Jesús se la mira. Acaba dient que la seva festivitat és l’1 de setembre, corresponent al dia de l’aparició, però que també el dia de sant Joan Baptista era celebrada per ser el seu recinte de l’orde de Sant Joan de Jerusalem. Joan Font i Rius, al revers dels goigs que va reeditar l’any 1994, explica l’estat de la qüestió de la història de “Santa Maria de Pinós”.[3]

Els goigs de Nostra Senyora de la Serra de Pinós[4]

Les diverses edicions dels seus goigs podrien agrupar-se en dues sèries. En primer lloc tenim aquelles que amb el títol de Goigs de Nostra Senyora de la Serra de Pinós es publiquen entre els segles XVII i XIX a Barcelona i Manresa, que comencen “Puix reina us ha coronada / vostre Fill tan generós […]”. Les seves cobles celebren els tradicionals set goigs de Maria i acaben implorant la seva protecció.

Al segle XX es premia una nova versió al Certamen de la Immaculada convocat pel Seminari de Solsona l’any 1926,[5] que fa: “Ja que us aimem com marona / els fidels d’aquest veïnat […]”, text que es va reproduint fins a l’actualitat amb el títol genèric de Goigs en lloansa de la aparició de la Mare de Déu en la serrà de Pinós. Bisbat de Solsona. És commemora aqueixa aparició el dia primer de setembre. L’argument del text canvia totalment en aquesta versió, ja que incorpora la notícia que dona Camós del fet de l’aparició de la Verge a Bernat Cases l’any 1507 i que queda reflectida al títol.

Amb aquesta nova versió apareix una partitura per cantar-los, que es va repetint fins aquest segle. Josep Capdevila, com a editor de músiques, permet ara sentir-la a través del seu “Banc de melodies” del web Els goigs d’Obaga, tot clicant directament aquí: Aparició Miraculosa de la Mare de Déu – Pinós (Solsonès) o a la partitura:

Pel que fa a les imatges que apareixen als goigs, són també curioses. Als més antics ens trobem una xilografia que representa l’aparició mariana explicada per Narcís Camós, malgrat que al seu text no se’n faci cap referència. Les següents imatges són gravats marians usuals fins trobar un fotogravat de la imatge als goigs de 1948, una xilografia firmada per A. Batllori Xofre, amb dibuix del santuari actual als de 1988 i una fotografia al de 2011.

Relació dels goigs

Goigs de Nostra Senyora de la Serra de Pinòs, Barcelona: Rafael Figueró, 1696.

Goigs de Nostra Senyora de la Serra de Pinós, Manresa: Ignasi Abadal, s. a. [Acolorit a mà, la xilografia és reproduïda a l’edició de 1949 del Jardín de Maria de Narcís Camós][6]

Goigs de Nostra Senyora de la Serra de Pinós, Barcelona: Tipografia catòlica, 1881. (Vegeu la galeria més avall.)

Goigs en lloansa de la aparició de la Mare de Déu en la serrà de Pinós. Bisbat de Solsona. És commemora aqueixa aparició el dia primer de setembre. [Partitura anònima. Al final] Goigs que han sigut premiats en el Certamen de la Inmaculada celebrat en el Seminari de Solsona el 8 de Desembre de 1926, Manresa: Josep Roca, 1948.

Goigs en lloança de l’aparició miraculosa de la Mare de Déu en la Serra de Pinós, Bisbat de Solsona. Es commemora aquesta aparició el dia primer de setembre. Xilografia d’A. Batllori Xofre. [Mateixa lletra premiada el 1926. Al revers nota històrica de] Joan Font i Rius, “Santa Maria de Pinós”, Cardona: Impremta Jordi, 1994.

Goigs de la Mare de Déu de Pinós. Venerada al santuari de Pinós. Bisbat de Solsona, Solsona: Gogistes Solsonins, 2011. (Goigs núm. XXIII de la carpeta de 31 goigs marians dels 15 municipis del Solsonès). [Mateixa lletra premiada el 1926. Al revers, breu “Nota històrica”] Full imprès en color.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una darrera curiositat

Els goigs més recents, els inclosos en el recull de 31 Goigs marians dels quinze municipis del Solsonès de l’any 2011, ofereixen a l’orla el dibuix de la Rosa dels Vents esculpida en una pedra que indica que la Serra de Pinós és el centre geodèsic de Catalunya.

Notes

[1] Narciso CAMOS, “De la Imagen de Nuestra Señora de Pinos”, dins ÍD., Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña […], Barcelona: Jayme Plantada, 1657, p. 383-385.

[2] Les competències dels curadors del santuaris aïllats queden ben explicades per Maria GARGANTÉ i Xavier SOLÀ a “El funcionament dels santuaris. Els ermitans, clergues i altres habitants”, dins ÍD., Santuaris, ermites i capelles a l’època del barroc, Barcelona: Diputació de Barcelona, 2017, p. 198-206.

[3] Joan FONT I RIUS, “Santa Maria de Camós”, dins Goigs en lloança de l’aparició miraculosa de la Mare de Déu en la Serra de Pinós, Bisbat de Solsona. Es commemora aquesta aparició el dia primer de setembre. Cardona: Impremta Jordi, 1994, p. 2.

[4] Una relació dels seus goigs, com també els seus virolais i càntics, l’ofereixen Climent FORNER i Benigne RAFART, “Parròquia de Pinós”, dins Goigs marians del bisbat de Solsona, Barcelona: Delegació de Mitjans de Comunicació social del bisbat de Solsona; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001, p. 67-68 + p. 306-310 de làmines.

[5] Nota al final dels Goigs en lloansa de la aparició de la Mare de Déu en la serrà de Pinós. Bisbat de Solsona. És commemora aqueixa aparició el dia primer de setembre. [Partitura anònima. Al final] Goigs que han sigut premiats en el Certamen de la Inmaculada celebrat en el Seminari de Solsona el 8 de Desembre de 1926, Manresa: Josep Roca, 1948.

[6] Narciso CAMÓS, “De la Imagen de Nuestra Señora de Pinós“, dins ÍD., Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña […] Reedición. Nota proemial de E. Junyent, Barcelona: Ed. Orbis, 1949, p. 448.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s