J de Joan Baptista, sant

24 de juny, sant Joan. La vida del Baptista segons el Compendi historial de Jaume Domènec.

Evangelista Estech, a prop assò, la verges Maria ab Helisabet tres meses e tornà-sse’n en sa casa; e estech ·III· meses ministrant a sa cosina tro hac infantat. E és scrit en lo Libre dels justs que la verges Maria livà primera l’infant sant Johan Babtista de terra. Aytant, donques, stech ab ella tro veés la nativitat del seu fill, per la qual era venguda.

Evangelista Complit, donques, lo temps de l’infantar de Helisabet, infantà son fill. E oÿren los vehins e·ls parents d’aquella que Déu havia magnificada la sua misericòrdia ab ella [e] congausien-li. E·l ·VIII· dia vingueren per circumcir l’infant; e apellaven-lo per nom de son pare, Zacharies. E respòs la mare d’aquell [e] dix:

—No sia per res, mes haja nom Johan.

E dixeren-li:

—E en ton linyatge va degun per aquest nom apellat?

E axí feren senyals al pare co volia hagués nom; qui, demanant la scrivania, scrisch:

—Johan és lo nom d’aquell.

E meraveylaren-se’n tots. E de mantinent fo uberta la bocha de Zacharia, e parlava beneynt Déu; e fo feyta temor sobre tots los veÿns d’aquells. E sobre totes les montanyes de Judea foren divulgades aquestes paraules; e tots qui assò havien oÿt posaren-ho en lur cor dients:

—Qui·t penses sirà aquest?

Car la mà de nostre Senyor era ab ell. E Zacharia, pare d’aquell, complit del Sant Sperit, prophetava dient:

—Beneyt és nostre Senyor, Déu de Israel, car ha vesitada e ha feta redempció del seu poble.

E axí beneynt Déu, féu aquell càntich lo qual diu la santa Sgleya cascun dia a les laudes.

[…] Johan Babtista

Comestor En lo damont dit ·XXX· ayn de la nativitat de Jesuchrist e en lo ·XV· ayn de l’imperi de Tiberi Cèsar, sots los cònsols Valeriano e Asseriàtico, Pons Pilat procurant Judea, Herodes tetrarcha de Galilea (so és senyor de […]), Phelip, frare d’aquell, tetrarcha de les regions de Yturea e de Traconítida, e Lisània tetrarcha de Abilina, sots los sobirans capellans Annà e Cayffà, fo feta la paraula de Déu sobre Johan, fill de Zacharia, en lo desert, que bategant anunciàs la consolació de la redempció humanal; on dix-li l’Esperit de nostre Senyor:

—Vé e preÿca lo babtisme.

E vench en tota la regió del ffluvi Jordà, preÿcant babtisme de penitència, so és que amonestava aquells qui venien al babtisme que fessen penitència e no batejava sinó aquells que vesia penidents, preÿcant que·l babtisme esdevenidor seria en remissió de peccats, e per acostumar les gents a aquell babtisme ell bategave entretant. E desia:

—Fets penitència, car lo regne del cel se atansa a vós!

E era la vestedura de Johan de pells de camels; la centura, de pellissa; la vianda, mel salvatge e lagostes; e la bevenda, aygua.

Comestor E venia lavors a ell tota Judea e batejava-los en lo Jordà. E vesent molts dels fariseus e dels saduceus vinents, desia-lur:

—O linyatge de vibres! E qui vos ha ensenyat de fugir a la ira endevenidora? Fets fruyts dignes de penitència e no digats que “pare nostre és Abraham”, cor Déu és poderós de fer fills de Abraham d’aquestes pedres!

So és dels gentils, per aquelles pedres que lur mostrave figurats. E mostrava-lur Johan ab lo dit les ·XII· pedres que·ls ·XII· prínceps dels ·XII· trips d’Israel tragueren del mig de flum Jordà, e feren-ne ·I· claper, en testimoni que ells havien passat lo dit flum peu exut.

E desia:

—Tot arbre, donques, qui no farà bon fruyt serà talat e mès al foch!

E demanaven-li les gents:

—Donques, què farem nós?

E responia-lur:

—Qui ha dos gonelles, do la una a aquell qui no n’ha, e aytal ffassa de la vianda.

Vengueren a ell los publicans (so són qui leven les leudes e peatges) per ésser batejats e dixeren-li:

—E nós què farem?

Qui lur dix:

—No prengats pus sinó so que és aordonat.

E demanaven-li los cavallers:

—E nós què devem fer?

E respòs-lur:

—No fassats violència ne fortsa a degú, ne calúpnia, e tenits-vos per pagats de vostre sou.

Comestor Co, donques, batejàs Johan, trameseren-li de Jerusalem capellans e diaques qui li demanassen: “Tu qui est?” E ell, comfessant la veritat, dix que no era Christ; e assò dix per tolre la oppinió de tot lo poble, qui desia que ell era Christ. E demanaren-li:

—Donques, qui est? Est tu Helias?

E dix:

—No.

—Est propheta?

E respòs:

—No.

Dixeren-li:

—Donques, qui est, que puscham respondre a aquells qui·ns han enviats?

E dix:

—Yo son vou cridant al desert: “Endressats la via de nostre Senyor”, axí com dix Hisaÿas, proffeta.

E aquells qui eren trameses eren dels fariseus e dixeren-li:

—Per què, donques, bateges, si tu no est Christ, ne Helias, ne proffeta?

E assò dixeren per tal cor, segons lur oppinió, a ·I· d’aquests pertany[i]a de bategar. E sant Johan respòs-lur:

—Yo bateig en aygua, mas al mig de vós és qui vós no conexets. Ell vindrà a prop mi a preÿcar e bategar. Ell, emperò, és abans que yo fos, al qual yo no son digne de desligar la correja de la sua sabata. E ell batejarà en lo Sant Sperit e en foch de penitència, e tindrà en la mà la payla o l’arer, e porgarà la sua era, e ajustarà lo froment en son graner, e la payla cremarà al foch qui jamés no morrà.

E assò fo feyt oltra Jordà, on era Johan bategant.

Jesús

Beda En l’ayn ·XXXI· de la nativitat de Jesuchrist, lo ·XIII· dia del dit ayn, vench Jesús de Galilea al Jordà a Johan per ésser bategat per ell. E dix-li Johan:

—Yo per tu deig ésser batejat, e tu véns a mi?

E respòs-li Jesús:

—Sostín ara, cor cové-nos complir tota justícia.

E axí fo bategat per Johan. E assignen los doctors ·VII· rahons per què Jesuchrist volch ésser batejat per Johan, com en si no hagués uyl peccat: la primera, per so que aprovàs lo babtisme de Johan; la segona, per tal que complís tota justícia, no volent donar ley als altres la qual ell primerament en si no servàs; la ·IIIa·, per so que donàs eximpli a nós de humilitat, en so que per son sotmès volch ésser batejat; la ·IIIIa·, per tal que per lo tochament del seu cors l’aygua fos sanctifficada e reebés en si virtut de regeneració; la ·Va·, perquè l’aveniment del Sant Sperit en forma de coloma vesible donàs a entendre l’adveniment d’aquell mateys Sperit inviseblement en aquells qui·s bategen; la seysena, per so que degú, per quant que sia sant, no meynspreu lo babtisme; la ·VIIa·, per tal que·l Fill de Déu batejat fassa tots aquells qui·s bategen sos frares.

Jesús

Comestor Bategat, donques, Jesuchrist e feta que hac sa oració, ixí’s tantost de l’aygua. E los cels foren uberts sobre ell, e aparech resplandor passant tota estimació entorn ell, e vench lo Sant Sperit en semblansa corporal de coloma e posà’s sobre·l cap d’aquell. E sàpies que la coloma aquesta fo vera coloma, qui, complit son offici, per lo qual era stada noveylament creada, tornà en la matèria de la qual fo formada. E lavores conech lo Babtista, Johan, so que disia que no havia conegut davant, so és sabé que sol Jesuchrist batejaria, so és que la potestat del babtisme retendria a si mateys e als altres comanaria lo ministeri del batejar, car aquell qui l’havia tramès per batejar, quant stava al desert, li dix:

—Moltes gents batejaràs, mas entre·ls altres aquell sobre·l qual veuràs devallar lo Sant Sperit, sol aquell és qui batega en lo Sant Sperit.

E fo oÿda la vou del Pare alt, qui dix:

—Aquest és lo meu Fill molt amat, en qui a mi ha plagut.

So és: “En tu e per tu he adordonat de fer so que plau a mi”. E dien que la damont dita resplandor durà tro aquesta vou fo feyta.

[…] Jesús

Evangelista A prop lo dia del babtisme, ·I· altre dia vesé Johan Jesús vinent a ell e dix:

—Veus l’anyel de Déu, qui toyl los peccats del món. Aquest és del qual yo he dit: “A prop mi ve lo hom qui m’és fet davant quant a dignitat”, car primer que mi era quant a duració, e yo son vengut per ell a manifestar. E cor yo no·l conexia personalment, aquell qui m’ha tramès per batejar me dix: “Aquell sobre qui veuràs lo Sant Sperit devallant e estant sobre ell, aquell és qui batega en lo Sant Sperit”. E yo he vist lo Sant Sperit vinent sobre ell en forma de coloma; e yo, assò vist, he fet testimoni que aquest és Fill de Déu.

Rogier van der Weyden, Altar de sant Joan
Rogier van der Weyden, Altar de sant Joan (c. 1455) (Berlín, Gemäldegalerie). Font: Wikimedia Commons.

[…] Incident

Evangelista En aquest temps d’aquest Pascor, Herodes, tetrarcha, co hagués tolta Herodias, muller, a son frare Phelip, e hagués-la presa a sos obs per muller e d’aysò fos per Johan corregit, qui li desia: “No és legut a tu de pendre la muller de ton frare”, entre·ls altres mals que fets havia féu e aquest, que pres Johan e·l mès liguat en la càrçer. E jassia que·l volgués oucir, no gosà per temor del poble, qui·l tenia per proffeta.

[…] Incident

Actor Herodias (so és aquella de qui Johan reprenia Herodes, axí com damont és dit) aguaytava com lo pogués fer oucir; e no podia, cor Herodes dubtava Johan, sabent que era hom just e sant, e gardava-lo, e volenter lo oÿa, e fasia moltes coses que ell li disia. E endevench-se que com Herodes fahés festa de sa nativitat als prínceps e als tribuns e als majors de Galilea, e intràs la filla de Herodias e saltàs e ballàs e plagués al rey e als covidats, lo rey li dix:

—Demana què vols, cor si demanes la meytat del regne, donat te sirà.

E assò li promès ab sagrament. La donzella, ixint d’aquí, dix a sa mare què demanaria; qui li respòs que demanàs lo cap de Johan Babtista. Qui, cuytosament intrant al rey, dix:

—Senyor, vull que·m dons de present en ·I· taylador lo cap de Johan Babtista.

E·l rey mostrà’s torbat, mas per rahó del sagrament e dels presents no la volch fer irada; e manà scapsar Johan en lo càrcer e liurar lo cap a la donzella en ·I· plater; qui·l liurà a sa mare. E·ls discípols seus sepeliren lo cors al moniment e vingueren denunciar assò a Jesús. Los apòstols, axí mateys, retornants de lur predicació, feren relació a Jesús de tot quant havien fet e dit.

[…] Incident

Comestor La crònica, en lo ·XI· libre de la Ystòria scolàstica, diu que Johan fo escapsat en ·I· castell de Aràbia, oltra lo flum Jordà, dit Macheronta; e·l cors d’aquell fon sepelit, liguat e axí escapsat, en la ciutat de Palestina dita Sabesten; lo cap fo soterrat en Jerusalem, prop la habitació de Herodes. E en temps de l’emperador Jolià Apòstata, los gentils sca[m]paren la ossa del dit cors, per emvega dels miracles que fasia; e puys, cor no cessaven los miracles, culliren-la e, cremants-la, scamparen lo pols. És ver que alcuns monges se mesclaren ab ells al culir, secretament, e portaren-se’n gran partida dels seus membres, los quals foren portats en Alexandria al bisbe d’aquí, Athanasi. Lo cap fo puys atrobat per revelació de sant Johan e, a prop molt temps, portat en Costantinoble; e de Costantinoble, segons alcuns, en Roma; segons altres, en la ciutat de Mauritània, qui és entre los munts dits Alpes. Josepho posa altra rahó de la decapitació de sant Johan: e diu que per so com molta gent lo seguia, Herodes, tement d’alcuna unió del poble, oucí-lo; e diu més: que, segons fama dels jueus, per assò fo Herodes vensut, no passà molt de temps, per la host del rey Aretha.

Imatge destacada: Ferrer Bassa, Sant Miquel i sant Joan Baptista (Barcelona, monestir de Pedralbes).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s