Pomell de goigs del Jardí de Maria de Narcís Camós (1657)

L’any 1657 es publicava a Barcelona un interessant recull de devocions marianes al principat de Catalunya sota el títol de Jardín de María.[1] Era fet pel gironí dominicà Narcís Camós. En plena guerra dels Segadors havia recorregut tot Catalunya escrivint notícies de les més variades esglésies, capelles, ermites i llogarets que anava trobant en el seu pelegrinatge, rere representacions de la Verge, amb testimonis d’estimació per part dels habitants de les més diverses contrades. Al llarg de 430 pàgines havia anat escrivint noms d’imatges, pobles, persones, aplecs, anècdotes i curiositats referides a veneracions a la Mare de Déu. Tot el conjunt quedava imaginat com un immens jardí d’estimacions marianes, de flors de Maria, erigides o plantades a Catalunya, que s’havien consolidat en molts pobles sota la forma d’una imatgeria popular custodiada en temples, oratoris o fornícules, com si cada advocació fos una part del Jardí del Paradís.

Ara fa 360 anys que es publicava aquest llibre, primer a Barcelona el 1657, i temps després es reeditava a Girona.[2] Va quedar de seguida referenciat per historiadors i bibliògrafs de prestigi. Narcís Feliu de la Penya esmentava el Jardín de María diverses vegades en notes marginals als seus tres volums dels Anales de Cataluña l’any 1709.[3] Nicolás Antonio dedicava una entrada a “Narcissus Camós” a la segona edició del segle XVIII de la seva Bibliotheca Hispana Nova, editada el 1788.[4] I Fèlix Torres Amat explicava extensament, i per primera vegada, qui era “CAMÓS, (Fr. Narciso)” en les seves Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes […] de 1836.[5]

* * *

Han passat moltes centúries i els fulls del goigs han estat i són encara els testimonis escrits i hereus d’aquesta tradicional i massiva devoció mariana documentada per Camós al segle XVII.

Tot havia arrencat feia segles. Com va escriure Alfons Serra Baldó:

D’entre les devocions a la Verge Maria que obtingueren una major difusió a l’edat mitjana, a l’escalf de la intensa propaganda de la vida de la Verge feta pels dominics des dels primers temps de la seva actuació apostòlica, la dels goigs de la Mare de Déu va ésser tinguda en especial estima i celebrada ben aviat amb una copiosa literatura laudatòria. Els passatges més assenyalats de la vida de la Verge, fites glorioses de la seva santedat, són glossats en múltiples composicions que canten els cinc, els set, els nou, els deu, els dotze o fins els quinze goigs terrenals de la Verge Maria.[6]

I des dels primers i antics Goigs del Roser a les “mil trenta y tres” devocions marianes detectades per Narcís Camós, sota diverses nominacions, van anar “florint” també al jardí de Maria milers de fulls de goigs a ella dedicats –ell mateix esmenta fins a cinc vegades històries marianes extretes de goigs que havia trobat. Les seves candoroses imatges, acompanyades per la denominació local i el nom dels seus pobles, s’han anat multiplicat contínuament en pàgines i pàgines. Folis tots decorats i acompanyant la imatge amb cobles, xilografies, partitures i orles que van començar a repartir-se per temples i aplecs, i la gent els guardava.

Els elements que ornamentaven aquests fulls solts, els dels goigs, l’art popular amb el pas del temps els ha anat guarnint segons cada època: clàssica, modernista, noucentista. Durant dècades les contínues reedicions gogístiques han perpetuat la memòria popular i estimulat el costum de cantar-los al final d’actes pietosos o aplecs fins al moment present. I per cantar-los, calia tenir al davant el full amb la lletra escrita, com a mínim.

Ara, la dinàmica d’activitats gogístiques per part de veïns, d’associacions, d’estudiosos o de músics ajuda a mantenir i perpetuar aquesta riquesa patrimonial documental. Per completar-la, per exemple i des de fa un segle, s’acostuma a adjuntar als goigs, al revers, unes notes històriques que proporcionen informacions variades de cada devoció. Finalment, la difusió recent de carpetes de goigs, tot reproduint fulls antics, ajuda a recuperar textos vells sovint oblidats.

* * *

El propòsit seria passejar-nos periòdicament pel Jardí de Maria de la mà de Narcís Camós i trobar indrets marians tot mostrant les “Flors” dels seus goigs. Quinzenalment, les devocions inventariades al segle XVII seran recordades en el seu context per qui signa aquestes línies i acompanyades per aquells fulls de goigs més significatius per antiguitat, per bellesa, per originalitat… fins al moment present. Josep Capdevila posarà, quan escaigui, el testimoni musical i Vademècum tornarà a acollir-nos. Tres monografies han fet ja una tasca paral·lela,[7] però el “Jardí” és immens i les “Flors” poden conformar “Rams” que, informatitzats, perllonguin la tradició escrita i musical d’aquest patrimoni cultural ininterromput des de fa segles, i que en l’era del món digital segueix escampant la seva poesia literària, sonora i artística. I tot aplegat en un sol full.

 

Notes

[1] Narciso CAMÒS, Iardin de Maria plantado en el Principado de Cataluña: enriquecido con muchas imagenes de esta celestial Señora, que como plantas diuinas descubriò en èl milagrosamente el cielo y adornado con muchos templos y capillas dedicadas a su sabrosissimo Nombre […], Barcelona: Iayme Plantada, 1657. 430 p. + Tablas.

[2] Narciso CAMÒS, Jardin de Maria, plantado en el Principado de Cataluña: enriquecido con muchas imagenes de esta celestial Señora, que como plantas diuinas descubriò en èl milagrosamente el cielo y adornado con muchos templos y capillas dedicadas à su Santissimo Nombre, que son entre todas mil treinta y tres […], Gerona: Joseph Bró, s. a. 424 + 24 p.

[3] Narcís FELIU DE LA PENYA I FARELL, Anales de Cataluña y epilogo de los progressos y famosos hechos de la nación catalana, de los santos, reliquias, conventos y singulares grandezas, y de los más señalalos varones […], desde la primera población de España hasta el presente año 1709, 3 vol., Barcelona: Joseph Llopis, 1709.

[4] Nicolas ANTONIO, “Narcissus Camos”, dins Bibliotheca Hispana Nova, sive hispanorum scriptorum qui ab anno MD ad MDCLXXXIV floruere notitia […], tomus secundus, Matriti: apud Joachimum de Ibarra, 1788, p. 149.

[5] Félix TORRES AMAT, “CAMÓS, (Fr. Narciso)”, dins Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña, Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 133.

[6] Alfons SERRA I BALDÓ, “Els ‘Goigs de la Verge Maria’ en l’antiga poesia catalana”, dins Homenatge a Antoni Rubió i Lluch: Miscel·lània d’Estudis Literaris, Històrics i Lingüístics”, III, Barcelona, 1936, p. 367-386.

[7] Narciso CAMÓS, Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña: el Bisbat d’Urgell, pròleg de Jordi Abella i Pons, Tremp: Garsineu, 1992.

Narciso CAMÓS, Jardín de María plantado en el Principado de Catalunya, mots preliminars per Joan Roig i Montserrat, Tarragona: Gogistes Tarragonins, 1999. [Edició facsímil d’una part (la corresponent a l’arquebisbat de Tarragona) de l’original imprès a Girona: Joseph Bró, 1776]

Narciso CAMÓS; Àngel RODRÍGUEZ; Pep VILA, Jardín de María, plantado en el Principado de Catalunya (Girona, 1772), presentació de Joan Carreras i Péra, Girona: Diputació de Girona, 2008. [Edició facsímil dels capítols del bisbat de Girona]

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s