Els goigs de Ramon Llull (21)

Goigs del segle XXI, 2

Joan Roig i Montserrat. Goigs en lloança del benaurat Ramon Llull, doctor il·luminat, venerat a les esglésies de Mallorca, i les seves despulles a la Basílica de Sant Francesc de Ciutat de Mallorca. Text Mn. Joan Roig i Montserrat. Melodia: Mons. Valentí Miserachs i Grau. Xilografies: Anatoli Kalaixnikov. Primera edició […] Campos (Mallorca): Impremta Roig, Cap d’any de 2017 (Gogistes Tarragonins, Goigs, núm. 778).

La primera impressió d’aquests goigs va ser publicada a l’obra del mateix autor que porta com a títol Els goigs lul·lians. Recull i comentaris de Joan Roig i Montserrat (1940-) (Mallorca: Ganzell, 2016), p. 43. També la mateixa partitura de Valentí Miserachs i Grau (1943-) es troba entre les p. 41-42.

L’any 2011 Lídia Pelejà publicava una entrevista a Joan Roig on es podia llegir:

He escrit molts anys poesia, i de molt jove ja ho feia, i quan vaig tenir 33 anys vaig publicar un llibret Camins de terra, perquè jo sempre he estat lligat al país. També m’he dedicat a l’estudi dels Goigs, per exemple, és el cas de Sant Vicenç de Paül. I també des dels 12 anys els col·leccionava. També cada any he anat escrivint una felicitació de Nadal, sempre amb un tema bastant social. I sobretot després perquè m’he vist amb l’obligació moral d’escriure goigs. Llavors, enguany n’he fet quatre o cinc, per exemple “Sant Joan de Reus”; i els he volgut dignificar. Hem tingut una llarga història de goigs de grans escriptors en llengua catalana, durant el Renaixement, i posteriors. És un tema que m’agrada, i m’hi he dedicat molt. Intentes donar-hi dignitat i allunyar-ho de la “carrincloneria”.

Una altra de posterior, i més extensa, la hi va fer per a Serra d’Or Pere Ortís[1] el 2012, on deia textualment:

un full de goigs és un microcosmos de cultura literària, litúrgica, artística, històrica, etc. […] No són un gènere menor com de vegades s’ha presentat. Així com una calcografia de petites dimensions pot ser un “gran gravat”, un simple full de goigs pot ser una “gran peça”: ni pàtries xiques, ni gèneres menors”: allò que és bo, ho és…

L’aparat artístic és obra d’Anatoli Kalaixnikov, reconegut xilògraf[2] en el camp dels ex-libris, que aquí dota el full d’una atenció preferent quan es visualitza per primera vegada. La imatge principal reuneix tots els símbols lul·lians: Ramon rebent inspiració divina rere un tauló de fusta i vora la mar, una nau amb les veles desplegades amb els escuts de Catalunya i Mallorca, llibres escampats i oberts que mostren, en alguns casos, les seves figures geomètriques. L’episodi del naufragi patit davant de Pisa el 1307 podria ser l’inspirador del gravat. I en aquest sentit és diferent de tota la resta d’imatges incloses en goigs, en les quals Randa o la moreria són els paisatges més evocats.

La música, una partitura polifònica, és feta pel guardonat compositor, director de corals i organista Valentí Miserachs. La fa avinent Josep Capdevila en dues modalitats: codi QR i enllaç sonor.

La millor síntesi del text l’explica el propi autor:

Els versos, amb aire popular, ressegueixen els trets principals de la seva vida: arrels, naixença, joventut lliure i dissipada, després la conversió i la penitència al Puig de Randa, i s’hi evoca la tradicional “Mata Escrita”, el fervor per Nostra Dona Santa Maria, a més de la incidència en la consolidació de la nostra llengua amb els seus escrits i ensenyaments, la fundació de Miramar, i el seu zel per defensar Terra Santa i fer conèixer el Crist als infidels, i acaba invocant-lo com a Doctor i suplicant el seu favor sobre la Llengua i el País.[3]

Cal llegir tots els versos per assaborir la poesia amb què s’expressen.

El clam final d’aquests goigs fa: “Que aviat l’Església l’inclogui oficialment a la llista dels canonitzats”, tal com sospirava esperançat el títol que tenia originalment en deixar escrit: Goigs en lloança de Sant Ramon Llull.[4] Són tres segles que porten els gogistes lul·lians repetint mentalment el desig pro canonització: “Fassem bé a la Causa Pia / del Sant mallorquí major”.

Ara fa un any publicàvem “Ramon Llull davant Jesús, infant petit”. El pas inexorable del temps ens el recorda Joan Roig en rubricar aquests goigs a “Mallorca, cap d’any de 2017” com a “recordança de l’Any Lul·lià acabat de celebrar”.

Pelegrina al sepulcre de Ramon Llull, els grafits divuitescos de l’Arbre de Ciència dels murs de la catedral[5] m’evoquen els primers goigs a ell dedicats i els seus detalls comentats progressivament a través dels apunts: arrels, tronc, branques, fulles i fruits; orígens, propòsits, gestors, textos i gravats. Tot un Any Lul·lià vist a través dels seus goigs…

Notes

[1] Pere ORTÍS, “Mossèn Joan Roig, servei a Catalunya amb poesia, goigs i altruisme”, Serra d’Or, 625 (2012), p. 8-12.

[2] Vladimir LOBUREV, “Anatoli Kalàixnikov: mestre rus de l’ex-libris”, Ex-libris, portaveu de l’Associació catalana d’exlibristes, 16 (1997), p, 19-22.

[3] Joan ROIG I MONTSERRAT, Els goigs lul·lians. Recull i comentaris de […], Mallorca: Ganzell, 2016, p. 41.

[4] Ibídem, p. 43.

[5] Teodor SUAU, “Al mur de migjorn, a la dreta del portal del Mirador… Allà hi ha dos grafitis miniats”, dins Itinerari Lul·lià a la Seu de Mallorca, Palma de Mallorca: Catedral de Mallorca, 2015, f. 10.