Nadala dels oficis de les dones

En alguns cançoners catalans del segle XVIII es copia una nadala estretament relacionada amb una de les més difoses del repertori fins a l’actualitat, l’antiga cançó de bressol “El Noi de la Mare”. Com aquesta, està construïda sobre un diàleg basat en la fórmula “què li darem”, però en lloc de de fer parlar als fidels que s’ho demanen en primera persona, s’interpel·la els representants de diferents oficis. Aquest protagonisme dels artesans és ben comú en la poesia popular –pensem en els goigs als sabaters i altres menestrals–, però aquí té una particularitat: són les dones qui es presentaran davant de Jesús amb productes típics dels seus oficis. Per les cobles de la nadala hi desfilen las pastora, la pagesa, l’hortolana, la fustera, la sastressa, la pescadora, l’adroguera, la sabatera, la cantora, la donzella –possiblement, la monja– i, finalment, la mateixa Maria.

Les versions de la nadala no contenen sempre els mateixos oficis i aquests no tenen per què sortir en el mateix ordre. A continuació en transcric dues, provinents de cançoners que ja han aparegut en altres apunts de Vademècum, reculls manuscrits de poesia majoritàriament religiosa, però també profana, de lletra atapeïda i poc cuidada per a ús personal dels seus compiladors. D’aquests, en coneixem algun, com el caputxí Ildefons de Barcelona, que cap al 1777 treballava en el seu Libro de canciones, d’on copio la primera versió de la nadala. La segona, intitulada “Lletra tortosina al Naixement”, es llegeix al Consuelo de tristes, de 1796, de compilador anònim. L’edició de la nadala que va veure la llum a La Veu del Montserrat el 1883 es basa precisament en aquest petit volum, d’on la torno a transcriure. La mateixa versió també es copia als folis 92-94 de BC, ms. 63 (MCEM 2026).

Letra al Nacimiento del Señor
(BC, ms. 57, f. 36v-37v)
Lletra tortosina al Naixement
(AHCB, ms. A-300, f. 52v-54v)
1. Vuy que contem 25 de decembre
ne fa gran festa lo bras pastoril,
Maria verge dins una establia
ne ha parit un hermosíssim fill.
(Estrivillo)
Los pastors dànzan y los àngels càntan
glòrias eternas ab flauta sutil.
Viva Maria per tanta finesa,
viva Maria, Joseph y son Fill!
[1] Vuy que contam 25 de desembre
ne fa gran festa lo bras pastoril,
Maria verge dins d’una establia
ne ha parit un hermosíssim fill.
Los pastors dànsan y los àngels càntan
glòrias eternas ab flautas sutils.
Viva Maria per tanta finesa,
viva Maria, Joseph y son Fill!
2. Què li daràs, graciosa pastora,
què li daràs que ly fàsia profit?
Jo ly daré un cistell de pomas,
cíndrias, pa y un colomí,
algunas nous y algunas pansetas
per a que tinga memòria de mi.
R. Viva pastora, per tanta finesa,
viva Maria, Joseph y son Fill!
[2] Què li daràs tu, graciosa pastora,
què li daràs que li fàcia profit?
Jo li daré una carga de pomas,
síndrias, bellotas, pa y un colomí,
algunas nous y algunas pansetas
per a que tínguia memòria lo Xich.
Viva pastora, etc.
3. Què ly daràs, bissarra ortelana,
què ly daràs per regalo cumplert?
Jo ly daré pimantons y tomàcats,
peres, malons y alguns rayms,
nesplas, codonys, albercocs y cireras,
perquè puga verenar lo Xich.
Viva, etc.
[3] Què li daràs tu, bisarra hortelana,
què li daràs a este Noy tan petit?
Jo li daré pimentons y tomàtechs,
peras, melons, figas y alguns raïms,
nesples, codonys, albercochs y cireras,
per a que puga berenar lo Xich.
Viva hortelana, etc.
4. Què ly daràs, feliz pescadora,
què ly daràs a est Noy tan petit?
Jo ly daré sturions y sabogas,
congres, llampresas y bons llagostins,
neros, llanguados, pagells y llubarros,
dels que pesca al mar lo meu marit.
Viva, etc.
[4] Què li daràs tu, felís pescadora,
què li daràs per regalo cumplit?
Jo li daré esturions y sabogas,
congres, llampreas y bons llagostins,
neros, llenguados, llissals y moxarras,
de los que pesca en lo mar mon marit.
Viva pescadora, etc.
5. Què ly daràs, dolsa adroguera,
què ly daràs de las capsas al Xich?
Jo ly daré[1] una capsa sensera
de caramelos, bescuits y confits,
neulas, torrons y avellanas torradas,
que necesita de calor lo Xich.
Etc.
[5] Què li daràs, hermosa adroguera,
què li daràs de las capsas al Xich?
Jo li daré una capsa censera
de caramelos, bescuyts y confits,
neulas, torrons de avellana torrada,
pues necessita de calor lo Xich.
Viva adroguera, etc.
6. Què ly daràs, graciosa sastresa,
què ly daràs per abrigar lo Xich?
Jo ly daré una camissa y coteta,
y unas puntetas per un capell fi,
uns bolquerets y mitjas encarnadas
y una gorreta ab son vervosí [!].
Etc.
[6] Què li daràs, carinyosa sastressa,
què li daràs per abrigar al Xich?
Jo li daré camisa y coteta,
y unas puntetas per un capell fi,
uns bolquinets y mitjas encarnadas
y una gorreta a lo bessolí.[2]
Viva sastressa, etc.
7. Què ly daràs tu, fustera galana,
què ly daràs a Maria y son Fill?
Jo ly daré un bresol que ly guardo,
per a que puga brasar-lo y dormir,
y una cullera de fusta bonica
per a que prènguia al matí los sopichs.
[7] Què li daràs, sabatera bunica,
per a calsar-li los peus tant pulits?
Jo li daré sabatetas picadas
ab los talons de color carmesí,
y unas xinelas brodadas de seda,
plenas d’or del Perú y Potosí.
8. Què ly daràs, pagesa ermosa,
què ly daràs a est Noy tan pulit?
Jo ly daré un parell de pullastres,
capons, gallinas y tudons rustits,
ànechs, galls d’Índia, coloms y bacadas,
per calentar-li lo calor del pit.
Etc.
[8] Què li daràs tu, fustera galana,
què li daràs a Maria y son Fill?
Jo li daré un bressol que li guardo,
per a que puga bressolar-lo y dormir,
y una cullera de fusta bunica
per a que prenga al matí los supichs.
9. Què ly daràs, virtuosa donzella,
què ly daràs a est Rey tan petit?
Jo ly daré lo meu cor y ma vida,
ànima, cos y també mos sentits;
y ly daré tota ma pureza,
que és per ell lo regalo més fi.
Etc.
[9] Què li daràs, virtuosa donsella,
què li daràs a este Rey tant petit?
Jo li daré lo meu cor y ma vida,
ànima y cos, y també mos sentits;
y li daré tota la mia puresa,
que és per ell lo regalo més fi.
[10] Què li daràs, graciosa cantora,
què li daràs per alegrar al Xich?
Jo li daré y cantaré una lletrilla
ab to que balla lo gran Mototxí,[3]
ab flaviol, cascavells y pandero,
y d’este modo passarem la nit.
Viva cantora, etc.
10. Què ly daràs, carinyosa Mare,
què ly daràs al teu Fill tan bonich?
Jo ly diré: Rey del cel y la terra,
habeu vingut per lo món redimir.
La benvinguda gosau de nosaltres
y en la glòria vullau-nos ·cullir.
[11] Què li daràs, carinyosa Mareta,
què li daràs al teu Fill tant bunich?
Jo li diré: Rey de cel y de terra,
aveu vingut per al món redimir.
(Diuhen tots:)
La benvinguda goseu de nosaltres
y allà en la glòria ans vullau acullir.
Los pastors dànsan y los àngels càntan
glòrias eternas ab flautas sutils.

N’hi ha més, encara. Per exemple, la versió del cançoner que havia pertangut a Francesc Matheu, avui BC, ms. 49, també del XVIII, i altres còpies entre els materials de l’Obra del cançoner popular de Catalunya.[4] Dels gravats populars impresos del segle XIX (Manresa, 1871) al Folklore de Catalunya de Joan Amades, no falten testimonis de la pervivència de la nadala.[5]

Deia que els versos presenten variants al llarg del temps. Interessants, les unes, pel que diuen de la possible procedència geogràfica de la versió: els “pagells” i “llobarros” de la cobla 4 es converteixen en la nadala tortosina en “llissals” i “moixarres”, ictiònims documentats al DCVB en terres de Tortosa i Castelló. Interessants, les altres variants, perquè són mostres de reescriptura d’un gènere que al segle XVIII experimenta un gran èxit i una renovació de la qual encara vivim. A la lletra tortosina apareixen una sabatera i una cantora sense paral·lel a la caputxina, on, per contra, hi ha una pagesa sense equivalent a l’anterior. Un altre exemple: als folis 4-4v de BC, ms. 1841, també del Set-cents, la llista d’oficis es redueix a l’adroguera, l’hortolana, la donzella i un de genèric que no havíem vist, la menestrala:

Què li deràs, menestrala airosa,
què li daràs an al Noy tan petit?
Jo li’n daré cadireta daurada,
dos camisetas, coteta y farcet,
unas mitjetas y sabatetas,
tela molt fina per un ganbuixet.
Viva menestrala, etc. Finis.

L’estructura formulària del diàleg i el cant de memòria facilitaven les combinacions i l’actualització dels continguts. Cada 25 de desembre, doncs, hi podrien tenir cabuda noves professions i nous presents per al pessebre, l’oient o el lector. Un botó de mostra d’aquest mateix any 2016, de la mà de Nora Vela, servirà per tancar l’apunt i desitjar-vos bon Nadal:

Què li daràs, eixerida bloggera,
què li daràs per distreure’l un xic?
Jo li daré imatges bellugadisses
i un ratolí amb pantalla de bits.
Tecles alegres amb pau a les notes,
Borges i Llulls que el saluden rendits.
Visca bloggera per tanta finesa,
visca Maria, Josep i el seu Fill!

Notes

[1] Ms. “dara”.

[2] Ms. “bossoli” amb “e” corr. sobre “o”. Cf. Diccionari Aguiló, I, p. 233, s. v. besoli [sic], no defineix la paraula, però cita un vers d’una altra versió de la mateixa nadala: “una gorreta ab son besolí”.

[3] És a dir, “matatxí”, de l’it. matto, ‘boig’. Fa referència al ball dels matatxins, una dansa de caràcter còmic i grotesc a càrrec d’homes disfressats (F. PUJOL; J. AMADES, Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors, Barcelona, 1936, p. 322-323).

[4] Inventari de l’arxiu de l’Obra del Cançoner popular de Catalunya, Materials, IV/1, Barcelona, 1993, p. 240.

[5] Antoni COMAS, Història de la literatura catalana, IV, Barcelona, 1972, p. 263 i 276.

[Imatge: Giacomo Ceruti, dit il Pitocchetto (1698-1767), Dones fent puntes de coixí o L’escola de cosir (col·lecció privada). Font: Wikimedia Commons]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s