Els goigs a la Concepció Immaculada de Maria i el seu devot Ramon Llull (i 2)

immaculada-baldello-puix-sou-verge-imma-bDues lletres, diferents a les vistes anteriorment, incorporen també el nom de Ramon Llull en les seves cobles. Corresponen a goigs d’una difusió limitada i, possiblement per això, no van ser copiades de nou en altres edicions.

La masia del municipi de Santa Eulàlia de Ronçana Can Brustenga va publicar uns senzills i bonics Goigs a llaor de Maria Immaculada que es venera a la capella de la casa pairal Brustenga a Santa Eulàlia de Ronsana, amb lletra del polígraf Enric Cubas i Oliver (1866-1950) i una partitura del musicòleg Francesc Baldelló (1887-1977) impresa al revers. L’entrada feia: “Puix sou Verge Immaculada / regina celestial / sigueu la nostra advocada / i lliureu-nos de tot mal”. L’estrofa sisena cantava:

Ramon Llull, Bonaventura,
Duns Scot, Francesc d’Assis,
en lloar-vos, Verge, pura,
amb el mot seu voladís
us exalcen destriada
del pecat de tot mortal

No porten peu d’impremta.[1]

concepcio-i-llullFinalment, el caputxí Pare Andreu de Palma de Mallorca (1889-1963), que fou un reconegut lul·lista –raó per la qual el 1935 Francesc Sureda i Blanes el nomenà membre fundador de la Maioricensis Schola Lullistica, de la qual fou magíster el 1951– va redactar uns Goigs a llaor de la Concepció Immaculada de Maria (Patrona de tot l’Orde del Pare Sant Francesc). S’imprimiren a la impremta Suc. de Torres & Virgili de Tarragona del diari La Cruz.[2] És qui més extensament parla del cas lul·lià i dedica els goigs a un altre caputxí i “col·leccionista pràctic de goigs”, fra Silveri de Mataró. De fet, totes les estrofes al·ludeixen a Ramon Llull i expliquen la seva exaltació envers la Concepció Immaculada de Maria, transcendida a segles posteriors fins arribar el 1854, quan el papa Pius Novè, terciari franciscà, “Per ex-catedra parlà: / […] Patrona sou proclamada / de tot l’Orde franciscà”, com molt bé concreta al títol. El full, que està presidit per una xilografia gran, antiga, mallorquina, firmada per N. i situada al segle XVIII,[3] representa exactament el tema que estem tractant.

Epíleg

Fins aquí hem vist quatre lletres de goigs dedicades a la Immaculada Concepció, de quatre autors diferents i tots esmentant Ramon Llull com a defensor del dogma dins del context d’alguna cobla. Els primers versos feien:

  1. “Per la gràcia divinal”, de Josep Mas i Casanovas.
  2. “Amb el cor ple d’alegria”, de Marià Serra i Esturí.
  3. “Puix sou Verge Immaculada”, d’Enric Cubas i Oliver.
  4. “Verge santa Immaculada”, d’Andreu de Palma de Mallorca.

Entre nombroses col·leccions de goigs es troben també altres edicions de les lletres dels dos primers casos comentats a l’apunt 1. Són goigs dedicats a la Immaculada Concepció que, per raons d’espai generalment, en copiar els textos de les lletres han suprimit algunes estrofes. El cas no és infreqüent. Quan es fan goigs nous a una mateixa advocació i es volen aprofitar lletres antigues que acostumen a lloar-la al llarg de moltes estrofes, alguna s’elimina per manca de superfície, que s’ha decorat amb il·lustracions més grans i més modernes.

Però quan l’estrofa suprimida és la que fa referència a les personalitats que han lloat Maria com Ramon Llull, juntament amb Duns Escot, Bonaventura, Francesc o Pius IX, l’elisió no deixa de cridar l’atenció. I això passa més d’una vegada.

Un cas notori seria el d’aquesta bonica edició dels Goigs en lloança de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu. Lletra de Josep Mas i Casanovas. Música del mestre Lluís Millet. Gravat de I. Jutglar que reprodueix una escultura que representava la Immaculada Concepció d’Antoni Massat de 1603. [Barcelona]: Tip. Lit. Jutglar, Any Marià 1954. Al revers del text apareix un fragment del Dietari de l’Antic Consell Barceloní de 1651 que reprodueix el “Vot de la ciutat de Barcelona a la Puríssima Concepció fent-li entrega de les claus de tots els portals”.

Justament la vuitena estrofa dels precedents goigs de 1912, que comença dient: “Duns Escot, Bonaventura, / Ramon Llull, Pius novè […]”, no apareix copiada aquí. Totes dues edicions són barcelonines i la imatge que les presideix reprodueix la mateixa escultura mariana de la catedral de Barcelona.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un altre cas seria el de la lletra del canonge Marià Serra i Esturí, de tretze estrofes i molt reproduïda al llarg del segle XX.

L’any 1955, la col·lecció de goigs “Santa Teresa de Jesús, nº 10” publica uns Goigs de la Puríssima que les Filles de Maria de Puigcerdà canten a llur patrona venerada a l’altar que té dedicat a l’església parroquial. ([Barcelona: s.p.i.], 1955) i elimina cinc estrofes. Entre elles la que esmenta Ramon Llull en dir: “Us ha escrita nostre poble / de sa història en cada full / i us defensà amb ardor noble, / abans que Escot Ramon Llull”.

El 1966, l’edició de l’església parroquial de Batea elimina també cinc estrofes i apareixen les mateixes vuit cobles del cas anterior, sense l’esment a Ramon Llull.

I el 1981 torna a fer-se una edició reduïda a Manresa: Goigs a llaor de la Puríssima Concepció. Venerada per la Confraria dels ‘Favets’ A la Basílica de Santa Maria de la Seu. Manresa. (Manresa: Editograf, 1981). Un magnífic dibuix de Joan Vilanova ornamenta bona part del full. Al revers es troba un “Breu resum històric” firmat per P. Puigvila. Les mateixes vuit estrofes dels casos anteriors són les triades i copiades.

Per arrodonir aquest epíleg cal notar que, de les tretze estrofes inicials que tenien els goigs que comencen dient “Amb el cor ple d’alegria” de Marià Serra i Esturí, sovint han estat seleccionades algunes fins a reduir-les a vuit, per tal d’escurçar la llargària de la composició poètica. Però aquesta tria reductora no sempre ha afectat la cobla lul·liana. Les imatges dels goigs exhibides en aquest apunt i el precedent ho demostren palesament.

Notes

[1] El fet que Francesc Baldelló no incorporés aquesta melodia al seu Cançoner popular religiós de Catalunya: recull de cent melodies de goigs (Barcelona: Ed. Boileau, 1932) podria significar que va ser composta amb posterioritat.

[2] Aquest diari La Cruz va publicar-se a Tarragona entre 1901 i 1936, i la impremta Suc. De Torres & Virgili va estar activa durant aquesta època també.

[3] “Caules, Francesc”, dins Imatges de Ramon Llull a la Biblioteca Lluís Alemany. Palma de Mallorca: Consell de Mallorca, 2014, p. 15.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s