De la conservació i duració de la ciutat de Barcelona

BNE ms. 18060

En un passatge de la primera part del Dotzè del Crestià (cap. 23-24), Francesc Eiximenis feia àmplia al·lusió a les condicions favorables infoses per les estrelles a Barcelona en la seva fundació en temps d’Hèrcules, que predisposaven els habitants a fer ús de la raó –l’aire de la ciutat els feia savis, deia un coetani, el rabí Isaac Perfet, en un dels seus responsa–; però el menoret ho associava tot plegat a un vaticini de destrucció si els habitants de la ciutat “fortunada” oblidaven la seva vocació mercantil i pretenien equiparar-se a la noblesa, situació que els conduiria a la divisió interna i a caure en mans del govern del “jovent”, expressió que tant es refereix a l’edat com a la condició d’homes nous.

Una refosa del passatge d’Eiximenis va córrer com a text autònom amb el títol de Judiciari, atribuït a l’astròleg Alí Rafel o Halirafal. En una de les seves missions d’inventari de manuscrits catalans a París, Pere Bohigas va indicar la presència de Lo juý de Hèrcules sobre la ciutat de Barchinona en una miscel·lània històrica (BNF, ms. esp. 13, f. 82v-83). Més avall en transcric dos exemplars més: un d’anònim inclòs en una compilació manuscrita de Madrid i la refosa de Pere Miquel Carbonell. També és possible que se’n facin ressò les al·lusions a Barcelona com a ciutat “fortunada” i al perill del govern dels “joves” que apareixen en autors com Felip de Malla (cap. 4 de la primera part del Memorial del pecador remut) i en versos i vaticinis profètics que semblaven prendre nou sentit en moments crítics de la història de la ciutat i del país, sigui els primers anys del govern del Magnànim, sigui a mitjan segle amb els fets que van conduir a la guerra civil de 1462-1472.

D’aquelles dues versions del passatge d’Eiximenis, la primera es llegeix inclosa en una miscel·lània d’obres de Rodrigo Ximénez de Rada i altres textos en la seva major part cronístics, del final del segle XIV i segle XV (BNE, ms. 18060; en prové la imatge que acompanya aquest apunt). Anys després, l’historiador i arxiver Pere Miquel Carbonell va refer el passatge, amb el títol De la conservació i duració de la ciutat de Barcelona, en un registre cancelleresc (ACA, Cancelleria, reg. 1529/I, MCEM 591). D’aquí el va editar Pròsper de Bofarull el 1836 en Los condes de Barcelona vindicados, i del mateix registre el torno a transcriure perquè l’arxiver li va infondre la seva marca personal, com es pot comprovar comparant els dos textos i donant un cop d’ull a l’aparat de notes. Així, doncs, Carbonell va substituir la referència a Hèrcules com a fundador de Barcelona, llegenda popularitzada en la nostra historiografia a través de Ximénez de Rada i els seus adaptadors catalans, amb dues noves hipòtesis: la fundació cartaginesa de Barcelona a càrrec d’Amílcar Barca, defensada per Jeroni Pau, i el protagonisme de la presència dels reis gots en la història pròpia, en una actualització de la tesi neogòtica. Sens dubte, Carbonell va veure complert el vaticini d’Alí Rafel en els fets de la guerra civil, tal com havia fet amb l’epigrama llatí que comença “O civitas magna, populis vocabaris alumna” (“Tu civitas magna, pacis vocabaris alumna”), interpretat ara com a “Vaticinium cladis barcinonensium quam ego, Petrus Michael Carbonellus, notarius, et catalani alii tempestatis meae et vidimus et passi sumus per X annos et amplius usque ad XVII diem octobris anno a nativitate Domini MºCCCCLXXIIº, quo Joannes II, Aragonum rex, Barcinonem urbem perceleberrimam intravit, quo die proximedimisso ad eius obedientiam reducta extitit. Quid autem futura pariet dies nescio”. Observi’s també com en Carbonell s’accentua la tendència a situar la lectura política per davant de l’astrològica, i a centrar-se en un discurs sobre el bon rei i el tirà que preocuparà la seva generació durant aquells anys d’enfrontament amb la monarquia.

Al darrer terç del segle XVII, la refosa de Carbonell va ser copiada encara en una interessant miscel·lània de textos documentals i històrics dels segles XVI ex.-XVII ex. relacionada amb l’entorn de Francesc Sans i de Puig i la seva família, que he localitzat durant l’inventari de la col·lecció de manuscrits de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (ms. 3-I-15, MCEM 2238). Aquesta difusió moderna és perfectament compatible amb el fet, ja indicat per Daniel Genís, que, al voltant dels anys de la guerra dels Segadors, el vaticini transmès per Eiximenis havia tingut una bona acollida entre autors com Rafael Cervera.

Judiciari d’Alí Rafel (Madrid, BNE, ms. 18060, f. 137v)

Nota que la ciutat de Barcelona fo edificada, segons les cròniques de Èrcules, en l’any de la creació del món IIm DCCCX anyns, en temps que Gedeon jutjave I[s]raell.

Posa Alí Raffel en son Judiciari que la dita ciutat fo edificada en costil·lació fortunada, enperò a certs anyns, e que la sua fortuna e prosperitat se estenia a fecunditat de generació natural, a largua saviesa, a riqueses he honors temprades. Perquè concellà que la dita ciutat, si·s volia conservar en sa bona fortuna, no entesés en excesives honós, car aquí li fallia la fortuna. Per tal dix que mentre la dita ciutat entesés en mercaderies, serie prosperada, car honor de mercader és miyana he temprada; mas de continent que la dita ciutat desviàs de aquesta honor, he los ciutadans seus entesesen en éser cavallers, o en éser curials de senyós, o en honors grans, de continent deiha que aguesen per senyal que la dita ciutat perdr[i]a la sua bona fortuna; car levors son regiment vendria a jovent e a no-res, e sos notables abitadós haurien sisma entre si e·s perseguirien, he a la fi portarien si mateys e la ciutat a perdició. Dix Alí a la fi del juý de aquesta ciutat: en temps que Barcelona fo de gentills, e aprés quant fo de gots, e puis de vàndals, e puis de sarraïns, tots temps stech mils nodrida que altra ciutat de Spanya. Aquest nodriment entén que conserva per constil·lació natural inclinant, e per bona prudència conservant, e aprés per les asanyalades e eletes leys e co<n>stumes en què la posà lo gran e famós Èrcules cant la edificà. E aquest Èrcules, interrogat per què li pleÿa més star en Barcelona que en neguna ciutat que agués edificada en lo món, respòs que per tal car aquí·s sentia pus inclinat a usar de seny, e aquí refrenava mills ses males cobejances, e que axí devia éser per special agre e natura de la terra, segons que los seus dits[1] stròlechs e filòsofs li avien dit e concellat. E deïa que so qui és als ciutadans ley e bona informació, asò és al príncep magisteri de persones notables qui l’informen de usar de bon seny e de fer obres nobles e altes; e deïa que hom qui ab aytals persones no agués nodrit ne agués viscut en loch o en ciutat notable, tart era que jamés fos bo a res. Per aquestes coses apar que hom qui viu comunament deu desiyar de star en bones ciutats e en grans; e açò per tal que per diverses informacions puxa refrenar ses males cobejances.

 

Pere Miquel Carbonell, De la conservatió e duratió de la ciutat de Barcelona (ACA, Cancelleria, reg. 1529/I, f. 16v)

Sàpian los hòmens dats en cercar, investigar[2] e scriure les gestes e[3] coses antigues e dignes de memòria, que la ciutat de Barcelona fou edifficada segons[4] cròniques[5] e s’aestima per approvats auctors, per I il·lustre e principal capità dels aphricans appellat Amílcar[6] Barca, los quals gran temps senyorejaren la Hespanya; e per ço prenent lo nom de son edificador fo appelada, com és huy en dia, Barcinon et Barcine, e per ço és falsia que Hèrcules la edificàs, car de aquesta ciutat de Barcelona no se’n[7] fa mentió en auctors sinó més de mil anys aprés de Hèrcules, quasi al temps de Sertòrio.

E han scrit alguns, e entre los altres I gran astròlech appellat Raphel[8] en son Judiciari, affermants[9] que la dita ciutat fon[10] edificada en costil·latió bé fortunada[11] e que la sua fortuna e prosperitat se extenia a fecunditat de generatió natural, a larga saviesa e a riqueses e honors temporals. Per què consellà que la dita ciutat, si·s volrà conservar en la sua bona fortuna, no entenés en excessives honors, car aquí li falria sa fortuna; per tal dix que mentre la dita ciutat entenés en mercaderia e foragitar hòmens viciosos e vagabunts seria prosperada e ab honor de mercaderia temprada, mas de continent que la dita ciutat desviàs d’aquest honor de mercaderia e los ciutadans de aquella entenessen en ésser cavallers o en ésser curials de senyors, e en honors grans, ha[12] dit lo dit astròlech chr[o]nis[ta][13] que encontinent haguessen per senyal que la dita ciutat perdria sa bona fortuna, car lavors son regiment vendria en mans de hòmens jóvens e a no-res, e sos notables habitadors haurían cisma entre si e discòrdia[14] e·s persaguirien,[15] e a la fi portarien si matexos e la ciutat a perditió. Dix lo dit Raphel[16] allí mateix, a la fi del juý de aquesta ciutat de Barcelona, en temps que aquella fou dels gentils e aprés quant fou dels gots e aprés dels vàndellos[17] e aprés de sarraïns, que tots temps stech mils nodrida que altra ciutat de Spanya. Aquest nodriment entén que·s conserva per constil·latió natural inclinant e per bona prudèntia conservant, e aprés per les assenyalades e eletes leys e custumes en què la posaren los antichs qui la senyorejaren. E fo interrogat un rey goth[18] per què li plahia més star en Barcelona que en alguna altra ciutat[19] o loc;[20] respòs que per tal com aquí·s sentia pus inclinat a usar de seny e aquí refrenave més ses males cobejançes e prenia més ànimo de batallar contra sos enemichs e n’aconseguia honres, honors molt grans e victòria, e que axí devia ésser per special acte e natura de la terra, segons que los seus stròlechs e philòsophs li havían dit e consellat. E dehia[21] més:[22] que ço que és als ciutadans ley e bona informació, açò mateix és al príncep, rey o senyor[23] magisteri de[24] persones notables qui l’informen de usar de bon seny e de fer obres notables e dignes de memòria.[25] E dehia[26] més avant: que hom qui ab aytals persones no·s fos criat o nodrit, ne hagués viscut en loch o en ciutat notable, tard era que jamés fos bo a res. Per aquestes coses appar que hom qui viu comunament deu desijar de star en bones ciutats e en grans, e açò per tant que per diverses informations puixa refrenar ses males cobejançes.

E axí matex aquest rey goth,[27] perquè era home ple de molta saviesa, dehia que al poble qui tengués rey, príncep o senyor qui fos avariciós e tyrant e no[28] bé acustumat, no li poria venir pus mala ventura, car tots temps seria opprès e sagnat de la vena del cor, e tots privilegis e libertats perdria,[29] com experièntia ha monstrat e monstrarà cascun dia.[30] E per ço aquest bon rey[31] concloent dehia que lo poble per no caure en mà de rey, príncep o senyor tyrant se deuria preparar tostemps en foragitar d’açí supèrbia e ambitió e tota mala[32] inclinatió de destroir la cosa pública, ans se deuria[33] studiar en servar e mantenir honestament les leys que·ls són o seran dades, e en aquesta manera lo gran Déu los daria bon rey, príncep o senyor, e la cosa pública seria prosperada com dit és e no vendria a menys.

És veritat que açò no·s lig en històrichs o chronistes approvats, e axí pot passar açò com a cosa apòchrifa,[34] exceptat lo dit de la edificatió de Barcelona, qui és dit fou edificada[35] per lo dit Amílcar Barca.

Notes

[1] Es refereix als filòsofs Atalant i Ninno esmentats per Eiximenis en un fragment omès en aquesta refosa, argument a favor de la prioritat d’aquell. | [2] cercar investigar interl. sobre vestigar ratllat. | [3] gestes e interl. | [4] segons a cont., ratllat les. | [5] croniques a cont., ratllat de [hercules?] en lany de la creacio del mon dos milia Setcents e deu y en temps que Gedeon jutiave en Jsrael e segons se troba en Sagrada Scriptura. | [6] Amilcar a cont., ratllat bar. | [7] sen interl. | [8] Raphol. | [9] e saestima … affermants al marge. | [10] fon amb n corr. sobre u. | [11] fortunada a cont., ratllat empero a certs anys. | [12] ha amb titlla supèrflua de nasal. | [13] lo … chr[o]nis[ta] al marge. | [14] e discordia interl. | [15] persaguirien corr. sobre passaguerian. | [16] lo dit raphel interl. | [17] vandellos la o corr. sobre e; vandalorum nota al marge. | [18] posaren … Goth interl. sobre posa lo gran e famos hercules quan la edifica Aquest hercules jnterrogat ratllat. | [19] ciutat a cont., ratllat que hagues aedifficada en lo mon. | [20] o loc al marge. | [21] dehia amb titlla de nasal ratllada. | [22] mes a cont., ratllat lo. | [23] senyor a cont., ratllat o a qualsevol altres. | [24] magisteri de al marge. | [25] dignes de memorja interl. sobre altes ratllat. | [26] dehian la n ratllada. | [27] Rey Goth interl. sobre hercules ratllat. | [28] avaricios … no interl. sobre tyrant e no liberal no ratllat. | [29] perdria corr. sobre perdra. | [30] cascun dia interl. | [31] aquest bon rey interl. | [32] mala amb la interl. | [33] deurja amb rja interl. | [34] apochrifa a cont., ratllat e de poca fe. | [35] lo dit de … edificada text transcrit segons l’ed. de P. de Bofarull, Los condes de Barcelona vindicados, Barcelona, 1836, p. ix-x.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s