Els goigs de Ramon Llull (15)

Goigs del segle XX, 4

Llorenç Riber, Goigs a llaor al benaventurat màrtir i doctor il·luminat Ramon Llull. Lletra de Mn… Música de Antoni Pérez Moya. Barcelona: Arnau-Ors i Bartrés, Princesa 23, 1927. [Sèries i edicions diverses dintre del mateix any d’edició, amb orles diferents]

Apunt relacionat estretament amb l’anterior, núm. 14, ja que es tracta dels mateixos goigs, textos, lletra i música, amb variants tipogràfiques i de tiratge solament, però amb la mateixa maquetació. Pel que fa a l’estampació, tant l’obrador com l’any són de procedència única.

Com a signe distintiu més evident cal advertir que una de les imatges és diferent: la bonica xilografia de l’aparició mariana obra de Llorenç Vallespir, gravador mallorquí del segle XVIII, que firma el seu dibuix al peu del mur davant del qual s’apareix Maria amb l’Infant. L’apunt publicat el dia 25 de desembre de l’any passat sota el títol “Ramon Llull davant de Jesús, infant petit”, documenta àmpliament tot quant pot dir-se del seu origen i de la seva procedència.

Llull Roig 2P 037També l’orla que emmarca la composició és diferent de la de l’apunt núm. 14 precedent.

* * *

Però el fet que aquesta sèrie de goigs del juliol de 1927 aparegui explícitament gestionada pel pare Antoni Maria de Barcelona, del convent de pares caputxins de Sarrià de Barcelona, atorga un interès molt especial a aquests documents. Tot queda focalitzat i explicat en els textos del requadre inferior-dreta dels fulls, com es pot veure a les il·lustracions, amb dos comunicats diferents.

Als goigs de l’apunt precedent s’hi llegeix que “L’escreix de la venda serà per auxiliar les Missions dels Pares Caputxins en països infidels”. I continua dient que el pare Antoni Maria de Barcelona,[1] abans esmentat, podrà informar. De fet s’inspiren en les butlletes de les rifes benèfiques de l’època i, per aquest motiu, els fulls s’agrupen en “Sèries + una xifra + una majúscula” i, a sota, després de la paraula “Número”, queda estampat amb tampó manual el número del full. A continuació, a sota, es llegeix “Juliol 1927”. Les imatges adjuntes mostren alguns dels molts fulls repartits i numerats així.

Als goigs de l’apunt present –i d’orla diferent–, el primer text del requadre diu “L’escreix de la venda serà per auxiliar els pobres vergonyants”. La resta repeteix l’esquema de les butlletes abans comentades: sèries + números estampillats manualment + la mateixa data de juliol del 1927.

La deducció evident és que tots ells són uns goigs destinats a recaptar fons per a obres benèfiques dels pares caputxins de Sarrià, ja fossin destinats a missions o per adjudicar-los a un àmbit caritatiu més proper.

Fenomen aquest poc freqüent en l’estampació i difusió dels goigs, però bastant usual quan en repartir-los amb ocasió de celebracions i aplecs es demanava una almoina voluntària per a algun motiu o campanya caritativa.

Joan Roig i Montserrat, en parlar d’aquesta recaptació de caire social en l’edició concreta de Barcelona de l’any 1927, diu: “Se’n feren tres tiratges en la col·lecció de les famoses Sèries P, edicions de goigs a benefici dels presos de la dictadura”.[2] Després de consultar l’Arxiu Provincial dels Caputxins de Barcelona per trobar altres exemplars més explícits d’aquesta iniciativa, i de parlar amb l’arxiver fra Valentí Serra per veure si podia trobar-se alguna documentació més concreta sobre el cas dels “presos de la dictadura” i els goigs a ells “destinats”, en no veure fulls diferents, va deduir que possiblement l’expressió “pobres vergonyants” fos un eufemisme usat per evitar suspicàcies polítiques i poder ajudar discretament la causa dels represaliats.

La darrera originalitat de tota aquesta variada edició de 1927 és constatar, finalment, que els fulls destinats a “auxiliar les missions” porten al final l’expressió: “Amb llicència eclesiàstica”, que no consta als destinats a “auxiliar els pobres vergonyants”.

* * *

Edició bonica per sobre de tot, però també molt variada de cara al col·leccionisme. Són fulls a una tinta i/o a dues tintes; gravats diversos pel que fa a estampes i orles; amb seriacions diferents amb estampilles manuals on s’indiquen xifres i també amb constància de tiratges successius. Més d’un col·leccionista acabaria adquirint i fent-se amb totes les sèries possibles!

* * *

Fulls i informacions documentades a Amics dels Goigs i a l’Arxiu Provincial dels Caputxins de Barcelona.

Notes

[1] De nom civil Josep Maria Galdácano i Melià, historiador reconegut de qui dóna notícia Josep Massot i Muntaner, “Galdácano i Melià, Josep Maria”, dins Gran Enciclopèdia Catalana, 11, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1974, p. 767.

[2] Joan Roig i Montserrat, “Text E”, dins Íd., Els goigs lul·lians: recull i comentaris, Mallorca: Ganzell, 2016, p. 24.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s