“E anirà a la Índia nomenada Yslabella, trobada per Colom”: més sobre l’herència de Joan Serrallonga, d’Igualada

Com a institució de beneficència de renom dins i fora de la Corona d’Aragó, l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona comptava entre les seves fonts bàsiques d’ingressos les deixes i les herències, de volum, procedència i regularitat diversos. La seva administració exigia un esmerç important de temps i recursos financers i humans, encara que més d’una vegada els resultats no estiguessin a l’alçada i l’Hospital acabés renunciant a qualsevol pretensió sobre els béns.

Al començament del segle XVI es van donar dos casos pràcticament coetanis, prou simptomàtics i alhora diferents, en què l’Hospital es va convertir en beneficiari d’herències importants que van significar un repte de gestió: les successions d’Estefania Carròs i de Mur (1511) i Joan Serrallonga (1512). Gràcies a la primera, l’Hospital es convertia en copropietari, amb l’Hospital de Nostra Senyora de Gràcia de Saragossa, de la baronia de Posada i altres possessions de Sardenya, i, per tant, se situava en una llarga tradició de presència catalana a l’illa, com a successor dels Carròs, que havien comprat la baronia a Alfons el Magnànim; la seva administració, encarregada a procuradors, va generar una interessant documentació, entre la qual destaquen les instruccions de govern i la correspondència d’uns oficials de vegades esquitxats per acusacions de conducta irregular. A través de l’herència Serrallonga, l’Hospital entrava en contacte, sembla que per primera vegada, amb els territoris descoberts arran dels viatges de Cristòfor Colom. Això implicava haver d’adaptar les pràctiques d’administració dels béns que l’Hospital adquiria com a hereu universal de particulars a les noves circumstàncies en què li arribava aquesta herència.

Joan (de) Serrallonga va néixer al si d’una nissaga de notaris d’Igualada. Notari ell mateix, havia fet carrera a la Cancelleria reial catalanoaragonesa com a escrivà de Ferran II i va arribar a formar part del selecte grup d’escrivans de manament del rei; no és estrany, doncs, trobar el seu nom a la subscripció de documents redactats per ordre del monarca. La singularitat del seu cas rau en la participació en les primeres expedicions a Amèrica –podria haver acompanyat Colom al tercer viatge (1498)–, on va continuar la carrera com a oficial reial, al servei del secretari Lope de Conchillos. La consulta a PARES retorna registres de documents de l’Arxiu General d’Índies amb notícies sobre l’activitat professional i com a hisendat de Serrallonga els últims anys de la seva vida, fins a l’agost de 1512, algunes ja conegudes per la bibliografia i referents, entre d’altres qüestions, al seu càrrec d’escrivà major de mines a les Índies (1509), una llicència de la Casa de Contractació al barceloní Francesc Gispert per dur-li criats a L’Espanyola (1510), permisos relacionats amb un projecte de viatjar a Castella per motius de salut (1511) i amb l’adjudicació d’indis, especialment a causa de la necessitat en què es trobava per la seva malaltia i per un incendi que havia acabat amb gran part de la seva hisenda americana (1511-1512).

El 27 d’agost de 1512, estant malalt a Santo Domingo, a l’illa Hispaniola o L’Espanyola (Santo Domingo), Serrallonga va formalitzar el seu últim testament, en castellà, presentat en un plec amb addicions davant de l’escrivà públic Francisco Tostado; al document, que n’invalidava un d’anterior, hi afegia una declaració de deutes. Segons la clàusula d’hereu, el producte de la venda en encant públic dels béns es destinava a la manutenció dels pobres de l’Hospital de la Santa Creu, a través de la inversió en títols de renda de la Diputació del General o de Barcelona; els tres marmessors que eren presents a Santo Domingo, el clergue Martín Vázquez, el tresorer reial Miguel de Pasamonte i el mercader i parent del testador Jaume Tries, havien de fer arribar els diners a la taula de canvi de Barcelona i adquirir i consignar els títols de renda, mesura amb què Serrallonga pretenia assegurar-se que els comissaris apostòlics i reials de L’Espanyola no se n’apropiessin. La resta de marmessors eren Joan de Requesens, bisbe de Cefalù, Joan Busquets, igualadí, canonge i ardiaca del Mar a la seu de Barcelona, i els mercaders Miquel Benet Luques i Pere Tries, pare de Jaume. Un exemplar d’aquestes últimes voluntats va arribar a Barcelona i es va copiar al primer llibre de testaments de l’Hospital, un recull de trasllats la major part autenticats notarialment, encara que no el que ens ocupa. Si bé una de les tasques que comportava la gestió d’una institució com l’Hospital era precisament estar al dia de possibles últimes voluntats a favor seu, com es recordava sovint no tan sols als escrivans i notaris de la casa sinó als de la ciutat, en aquest cas la informació devia arribar a través d’un dels marmessors de Serrallonga i alhora administrador de l’Hospital, el citat Joan Busquets (m. 1523), corresponsal, per cert, d’un famós col·lega de Serrallonga a l’escrivania reial, l’arxiver i historiador Pere Miquel Carbonell, també benefactor de la Santa Creu. La còpia de l’arxiu de l’Hospital és poc acurada i conté algun error de transcripció, per exemple una al·lusió interna al juliol de “mill y quingentos” com a data del plec testamentari lliurat el 27 d’agost, sense indicació del dia del mes, que no s’adiu amb la dada històrica de l’ocupació del bisbat de Cefalù per part del marmessor Requesens el gener de 1512; d’altra banda, hi ha documents reials que situen Serrallonga a Sevilla i a Granada el maig i l’octubre d’aquell 1500, així que sembla més raonable suposar un salt en la còpia, encara que hi ha qui, forçant la sintaxi, hi veu la data del testament anul·lat.

La problemàtica amb què l’Hospital va topar immediatament era, en primer lloc, la necessitat de localitzar i inventariar els béns; i, en segon lloc, complir les disposicions del testador pel que fa a la venda i conversió en renda. Al primer punt se sumava una dificultat especial a causa de les noves circumstàncies geogràfiques i històriques que envoltaven una herència que, pels rumors que corrien –si més no a Igualada– havia de ser considerable. Tal com solien fer, els administradors de l’Hospital van deixar-ne la gestió en mans d’un representant amb un coneixement del terreny més o menys directe, que per a l’ocasió es va cercar entre els mercaders catalans que es movien per les rutes del comerç internacional. L’escollit va ser el barceloní Joan Llobet, possiblement el personatge homònim que apareix en la documentació sobre la petita però activa comunitat catalana a Andalusia entre finals del segle XV i els primers decennis del XVI, amb interessos comercials a Sevilla, Cadis… i el Nou Món, on alguns membres de la comunitat s’acabaren establint. Com ara un dels marmessors de Serrallonga que ja coneixem, Jaume Tries, “parente mío”, que la redacció del testament situa a L’Espanyola el 1512 i el 1515 ja és a Cuba, i el seu germà el mercader Jeroni Tries, que també viatjarà a Amèrica i firma com a testimoni el testament; Serrallonga deixa a aquests germans els béns que té a Igualada i al ducat de Cardona. És un nou exemple de les xarxes de mercaders i oficials reials catalans relacionats amb Amèrica durant els primers temps de la colonització, de les quals Serrallonga havia format part.

L’encàrrec de l’Hospital a Llobet pren la forma d’una concòrdia entre, d’una banda, tres dels set marmessors de Serrallonga –el bisbe Requesens, el mercader Luques i el canonge Busquets– i els administradors de l’Hospital –els eclesiàstics Busquets i Antoni Arnau Pla, i els laics Joan Berenguer Aguilar i Guillem Bret–, i, d’altra banda, el mercader Llobet. El testimoni que se’n conserva, transcrit a continuació, és un esborrany no datat. La data post quem és, evidentment, la de la mort del testador, que no es devia allunyar gaire d’aquell 27 d’agost en què un Serrallonga malalt lliurava el testament davant d’escrivà i que se sol situar el mateix any 1512. La data ante quem és l’abril de 1516, quan el bisbe Requesens subroga la marmessoria en el mercader Bernat Jeroni Bonet. Tres dels quatre administradors de l’Hospital que firmen la concòrdia –Busquets, Pla i Aguilar– van coincidir a finals de 1511 en el càrrec, que en teoria era biennal, però ara per ara no tinc dades sobre l’any següent. A la concòrdia es disposa la sortida de Barcelona de Llobet “del die present en avant fins e per tot lo mes de septembre primer vinent”, que, per coherència amb la data del testament i la distància geogràfica, hauria de ser com a mínim el setembre de 1513. Llobet ha de viatjar fins a L’Espanyola, citada com Isla bella –“la Índia nomenada Yslabella, trobada per Colom”–, variant d’“Isabela” documentada en algun text del mateix Descobridor. La missió del mercader, que actua amb procura dels administradors, és localitzar, prendre possessió i vendre els béns que el difunt Serrallonga, de qui s’afirma que l’Hospital és hereu, ha deixat a l’illa o en qualsevol altre lloc excepte el Principat, Mallorca i els territoris italians de la Corona; posteriorment lliurarà el producte de la venda a l’Hospital en la forma que triï, al comptat i transportant-lo en un o més vaixells de la seva elecció o en lletres de canvi girades a Barcelona o a València. Davant de la possibilitat que s’impedeixi a Llobet la presa de possessió dels béns in situ i es vegi obligat a actuar judicialment per recuperar-los, l’Hospital assumirà les despeses amb els diners que obtingui de la mateixa herència, inclosos els viatges a la cort per aconseguir els documents necessaris, i assigna al seu procurador una tercera part dels béns que restin de l’herència. Els capítols següents de la concòrdia regulen el pagament de les despeses generals i l’obtenció de la documentació de suport de la missió. Ara bé, si estant a la Corona de Castella, o en concret a Sevilla, abans de sortir cap a les Índies, Llobet s’assabenta que l’Hospital no és realment hereu de Serrallonga, ambdues parts queden alliberades dels seus compromisos.

Aquesta última disposició indica que en el moment de redactar la concòrdia encara no es tenia confirmació plena de la validesa del testament formalitzat l’agost de 1512 com a manifestació de la darrera voluntat del donant, cosa que es podria relacionar amb el fet ja esmentat que la còpia del llibre de testaments de l’arxiu de l’Hospital no està autenticada, a diferència d’altres documents del volum. No hi ha constància que Joan Llobet dugués a terme el viatge o, si més no, que n’obtingués cap resultat, però el dret de l’Hospital a l’herència estava fora de discussió, perquè després que el 1543 els administradors haguessin sol·licitat permís per enviar una persona per cobrar l’herència que encara no havia arribat, la seva petició es traduïa el 1544 en una reial cèdula a l’Audiència de L’Espanyola perquè trametessin els béns de Serrallonga, mort a l’illa el 1512, a l’Hospital com a legítim hereu.

Data i lloc: c. 1512-1516. Barcelona

Regest: Concòrdia entre els marmessors testamentaris de Joan Serrallonga, escrivà reial i notari de Barcelona (sic), i els administradors de l’Hospital de la Santa Creu, d’una banda, i el mercader barceloní Joan Llobet, de l’altra, segons la qual Llobet viatjarà a l’illa L’Espanyola i altres llocs per prendre possessió dels béns del difunt Serrallonga que, segons que es diu, ha nomenat hereu l’Hospital, i farà arribar el producte de la venda dels béns a aquest.

Font: Biblioteca de Catalunya, AH 5105.

Descripció: 2 f. s. n. Paper, 305 x 215 mm. Esborrany. Al final, de mà d’un escrivà de l’Hospital (s. XVIII): “Còpia simple de una concòrdia. No serveix”.

Bibliografia: Manual de novells ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloní, III, Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1894. || F. Sevillano Colom, “La Cancillería de Fernando el Católico”, V Congreso de Historia de la Corona de Aragón, I: Vida y obra de Fernando el Católico, Saragossa: CSIC: Institución Fernando el Católico, 1955, p. 215-253. || A. de la Torre, Documentos sobre relaciones internacionales de los Reyes Católicos, 6 vol., Barcelona: CSIC, 1949-1966. || E. Otte, “Los comienzos del comercio catalán con América”, dins Homenaje a Jaime Vicens Vives, II, Barcelona: Universidad de Barcelona, 1967, p. 459-480. || A. Carner i Borràs, “Joan de Serrallonga: el primer igualadí en terres d’Amèrica”, Miscellanea Aqualatensia, 2 (1974), p. 109-114. || J. Elias i Farré, “Joan de Serrallonga, primer igualadí a Amèrica”, Vida… Revista de la Familia Igualadina, 1061 (6/09/1974), p. 8-9. || J. Danon, Visió històrica de l’Hospital general de Santa Creu de Barcelona, Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana; Rafael Dalmau, 1978. || Diccionari dels catalans d’Amèrica, 4 vol., Barcelona: Curial, 1992. || J. M. Bello León, “La presencia catalana en la Andalucía occidental a finales de la Edad Media”, Anuario de Estudios Medievales, 40/1 (2010), p. 93-127.

En nom de nostre senyor Déu Jesuchrist y de la humil verge madona sancta Maria, mare sua, amén.

Sobre la concòrdia e·vinença feta, inhida e pactada entre los reverendíssimo e reverend don Joan de Requesens, per la gràcia de Déu bisbe de Xefelló, e mossèn Joan Busquets, canonge e ardiacha de la Mar en la seu de Barcelona, mossèn Miquel Benet Luques, mercader, marmessors e executors[1] del testament o derrera voluntat de mossèn Joan Serralonga, scrivà del rey nostre senyor e notari de Barcelona, e los magnífichs e honorables misser Anthoni Arnau Pla, doctor en quiscun dret, canonge de la dita seu, mossèn Joan Beranguer Aguilar, ciutedà, e Guillem Bret, mercader, ciutedà de la dita ciutat,[2] administradors de l’Hospital general de Sancta Creu de dita ciutat de Barcelona, ensemps ab lo dit mossèn Joan Busquets, lo qual Hospital se diu és hereu del dit mossèn Joan Serralonga, quòndam, de una part, e lo honorable en Joan Lobet, mercader, ciutedà de dita ciutat, de la part altre, són stats fets, fermats e jurats los capítols següents:

Primerament és concordat entre les dites parts, en los noms desús dits, que lo dit mossèn Joan Lobet del die present en avant fins e per tot lo mes de septembre primer vinent partirà de la present ciutat de Barcelona, salvat just impediment, e anirà a la Índia nomenada Yslabella, trobada per Colom, ahont se diu és mort lo dit Joan Serralonga, quòndam, e açò per haver compte, recobrar, pendre e exhigir tots e sengles béns, axí mobles com immobles, comptants or, argent, pedres precioses, com altres qualsevol béns, deutes e drets o mercaderies e altres en qualsevol sort o spècie consistesquen ne sien, en los quals en qualsevol manera o en qualsevol títol, dret ho causa fossen e·s pertanguessen al dit quòndam Joan Serralonga e ara a sos hereus e mermassors en virtut de son derrer testament.

Ítem és concordat e apunctat entre les dites parts en los noms[3] desús dits que essent arribat, Déu volent, lo[4] dit Lobet a la dita ylla ho ahont se vulla que sie, pus emperò sie fora lo principat de Cathalunya, regnes de Nàpols, Sicília e Serdenya e Mallorques, en totes les altres parts del món hont se vulla que·s tròpia e trobarà béns, axí mobles com immobles, or, argent e altres desús dits que·s pertanguessen al dit Joan Serralonga, quòndam, que aquells, ço és los mobles, prengua a mans sues e aquells, ensemps ab los immobles, si n’i haurà, or, argent e mercaderies pugua vendra an aquelles persona e persones e per aquell preu e preus que[5] a ell serà bé vist, e pugua demanar e rebre los preus de aquells e fermar-na àpochas e fer-na albarans o, si volia, los dits béns mobles, or, argent e mercaderies ensemps ab les quantitats de peccúnies que en peccúnia nombrant trobarà puxa así trametra e apportar ho cambiar per así ho a València, rematent-ho rebre así als dits marmessors e administradors que ara són e per avant seran o a València o an aquella persona que a dit Lobet serà bé vista perquè·n seguesqua l’orde e voluntat dels dits marmessors e administradors, tot a obció sua, fahent e disposant-na an aquella manera que a ell serà[6] vist més profitosa, com si ere cosa sua pròpria. E si de açò los dits marmessors e administradors, quiscú de ells per llur interès en quant a quiscú de ells toca, li faran e fermaran, com ara de present li fan e fermen, procura larga e bastant, ab plena facultat e potestat per a poder exhigir les sobredites coses, la qual volen sie ordenada ab aquelles potestats necessàries a coneguda del notari dels presents capítols.

Ítem és concordat entre les dites parts que, trobant-se lo dit mossèn Lobet en la desús dita terra per exhigir e recobrar dits béns, comptants or, argent, proprietats e robes, per algunes persona o persones li fos feta qüestió, ampaig algú sobre dites coses, e dit Lobet fahent lo discús de justícia en recobrar dits béns e ell no podent acabar res, haurà tornar o trametra a la cort del rey nostre senyor, hont se vulla fos e·s trobàs, per haver actes ho favor ho qualsevol cosa que manquàs per recobrar e haver dits béns, que totes les despeses que per[7] dita occasió se hauran a fer se hagen[8] pagant del que primer procehirà de la dita herència, e aprés de tot lo que restarà en dita herència se hagen a fer tres eguals parts: les dues de les quals sien[9] del dit Hospital e la una del dit mossèn Lobet, ço és de tres-cents ducats cent, en satisfacció de sos traballs e despeses que ell per dita occasió farà e sostendrà, e de tres mil ducats mil, e les restants dues parts sien del dit Hospital.

Ítem és concordat e apunctat entre les dites parts que lo dit mossèn Lobet haje anar de present a la cort del rey nostre senyor per haver tota la favor, socós e ajuda que porà haver per dita anada per recobrar dits béns e heretat, e perquè[10] per dita anada ara de present hauran a fer algunes despeses, són de acort que dit Lobet les pac e que aprés les tingua[11] a cobrar del comú de la dita heretat cobrada sie,[12] per les quals despeses haja[13] vint ducats d’or, dels[14] quals[15] se haja contentar per dita anada. E més avant, ultra los dits vint ducats, haja haver dit Lobet tot lo que realment e de fet se mostrarà haurà despès per impetrar e expedir les provisions necessàries del senyor rey y de la cruzada per dita causa, los quals dits XX ducats e lo que haurà pagat per dites despeses de provisions e altres se haja pagar del dit comú de la heretat ans de partir lo que de aquella procehirà.

Ítem és concordat entre dites parts que tots los actes, scriptures e altres qualsevol muniments que per directió de dit negoci o recuperatió de dita heretat seran necessàries e se hauran master ací en Barcelona, los dits marmessors e administradors de dit Hospital les li hagen a fer liurar e donar e de franch a lurs despeses; e més, li sien obligats en haver letres de concellers e dels qui serà master per ajudar haver les provisions favorables de la cort per a dita Índia e ajudar en tot lo que serà master.

Ítem és concordat entre les dites parts que recobrat que haja lo dit mossèn Lobet dits béns e venuts aquells e fet tot ço e quant serà master, e volent-se’n tornar en les parts d’açà, Déu volent, puxa portar les quantitats de peccúnies procehides de dits béns, or, argent e altres vàlues ab qualsevol nau o naus o navilis a ell bé vists o donar-les a cambi o altrament en aquella manera que a ell serà vist més expedient, e arribat así donarà als dits marmessors e administradors compte e rahó de tot lo que haurà exhigit e recobrat de dits béns e heretat compliment.

Ítem és apuntat e concordat entre dites parts que si, trobant-se lo dit mossèn Lobet en Civilla o en Castella, sabrà certament que lo dit Hospital no és hereu del dit Joan Serralonga, quòndam, que en tal cars ell no sie tengut ni obligat de anar a la dita ylla, ans sie en facultat sua de tornar-se’n e no sie en ninguna manera obligat de anar-y, ni tant poch lo Hospital no li sie tingut de res per la dita anada (e) altres qualsevol despeses per ell fetes.

Notes

[1] Corr. de executadors. || [2] A cont., ratllat de Barcelona ensemps. || [3] Ms. moms. || [4] Corr. de los. || [5] Corr. de de aquells. || [6] A cont., ratllat bé. || [7] A cont., ratllat occasió. || [8] que totes les despeses … hagen al marge. || [9] Interl. i ratllat les dues. || [10] e perquè interl. || [11] tingua interl. sobre haja ratllat. || [12] cobrada sie corr. de cobradores. || [13] A cont., ratllat vuyt d. || [14] dels corr. de de les. || [15] A cont., ratllat tingua se haja contentat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s