Més sobre Sebastià Roger, arxiver de l’Hospital de la Santa Creu (1623)

Encara que l’existència d’un arxiu a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona està documentada des dels orígens de la institució, sabem molt poc del personal que hi va treballar abans de l’últim terç del segle XVI. El primer oficial de qui es conserven dades biogràfiques és l’escrivent de Ripoll Sebastià Roger (c. 1573-1623). Ell mateix es va encarregar de deixar rastre compulsiu del seu pas per l’arxiu hospitalari, tant de l’estricta activitat professional localitzant, classificant i ordenant la documentació, com d’algun projecte literari sobre l’Hospital del qual només n’han arribat esborranys, o, finalment, d’anotacions personals generalment crítiques contra col·legues i personatges relacionats amb la institució. Ara per ara, però, el document més ric en dades biogràfiques sobre Roger que conec és el seu testament, datat dos dies abans de la mort al mateix Hospital, que transcric a continuació segons una còpia siscentista.

Data i lloc: 1623, maig 12. Barcelona, Hospital de la Santa Creu.

Regest: Testament de Sebastià Roger, sotsdiaca, arxiver de l’Hospital de la Santa Creu; publicat el 14 de maig de 1623. Notari: Francesc Jutge, notari públic de Barcelona.

Font: Biblioteca de Catalunya, fons Moja, 2/29.

Descripció: 4 f. s. n. Paper, 320 x 220 mm. Còpia del segle XVII. Antigues signatures: N2.PP; 10,8, nú.2, tít.12, F.T.

Bibliografia: Miquel Pérez Latre, “Sercar, ordenar y fer inventari y índex. Sobre arxius i institucions a Catalunya (segles XVI-XVII)”, Lligall, 22 (2004), p. 88. || Eulàlia Duran (dir.); Maria Toldrà, amb la col·laboració d’Anna Gudayol, Repertori de manuscrits catalans (1620-1714), I, Barcelona: IEC, 2006, p. 530-531 [versió digital actualitzada: MCEM 342]. || Núria Jornet, El Monestir de Sant Antoni de Barcelona, Barcelona: PAM, 2007, p. 254. || Emi Turull, Sabates per a na Catherina: esclaves monàstiques al monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona, UOC, 2015, p. 33-34. [TFG]

Hoc est exemplum bene et fideliter Barcinone sumptum a quodam publico et autentico testamento in papyro scripto manuque publici notarii, ut infra patet, clausoque sive subsignato paulo inferius incerto, non vitiato, non cancellato neque in aliqua eius partes suspecto, sed omni prorsus vitio et suspitione carente, thenoris sequentis: In Dei nomine noverint universi quod anno a nativitate Domini millesimo sexcentessimo vigesimo tertio, die vero duodecima mensis maii intitulata, venerabilis Sebastianus Roger, subdiaconus et archivarius Hospitalis generalis Sanctae Crucis Barcinone, personaliter existens intus quandam camaram dicti Hospitalis, in lecto iacens infirmus, sanus autem, per gratiam Dei, mente (et) <de> corpore vocavit et rogavit me, Franciscum Jutge, auctoritatibus apostolica et regia notarium publicum Barcinonae infrascriptum, et presentibus ibidem reverendo Francisco Plassa, presbitero et in dicto Hospitali deserviente, et Gabriele Casamajor, negociatore oppidi Campirotundi, Barcinone residente, quos pro testibus adhibuit, vocavit et ore proprio rogavit, animo –ut dixit– testandi, habens prae manibus suis quoddam testamentum appertum non clausum neque sigillatum manuque aliena –ut dixit– scriptum suaque propria subscriptum, illudque mihi, dicto et infrascripto notario, tradidit et liberavit asserens et affirmans esse ultimum suum testamentum seu eius ultimam voluntatem, quod seu quam condebat sicut condidit et affirmabit, et firmare se dixit in manu et posse mei, dicti et infrascripti notarii, manum eius dexteram mihi extendens et porrigens, mandans ipsum testamentum, obitu suo secuto, per me publicari et de eodem heredi et aliis interesse habentibus per me, dictum notarium, tradi et dari tot originalia testamenta seu clausularum exempla quod inde fuerint petita. Thenor cuius testamenti talis est:

En nom de nostre señor Déu Jesuchrist y de la gloriosa y humil verge Maria, mare sua, sia. Amén. Jo, Sebastià Roger, subdiaca y archiver de l’Hospital general de Santa Creu de Barcelona, de edat de sinquanta anys y alguns mesos, fill del molt honrat Joan Roger, quòndam texidor de llana de la vila de Ripoll, y de la molt honesta Anna Rogera, sa muller, y pares meus charíssims deffuncts –que Déu per sa misericòrdia tinga en lo cel–, trobant-me ab una gran indispositió corporal de la qual tem morir, emperò per la gràcia de Déu estant ab mon bon enteniment y sana memòria e firma loqüella, volent disposar dels pochs béns que tinch, fas y ordèn aquest meu darrer testament o última voluntat, en y ab lo qual elegesch marmessors y de aquest meu testament executors los reverents mossèn Francesch Vergés, prevere y beneficiat en la iglésia de Nostra Señora del Pi, y a mossèn Francesch Plassa, prevere, procurador de òbits del dit Hospital, als quals quant més charament puch prech que si a mi me esdevindrà morir ans que fassa o ordene altre testament, ells tots junts o un a ssoles complesquen y executen o complesque y execute aquest meu darrer testament segons trobaran ésser per mi baix ordenat y disposat. Primerament y ans de totas coses, vull y man que tots los deutes que jo deuré lo dia de mon òbit sían pagats y totes les injúries [espai en blanc] a restitutió de les quals que yo seré tingut y obligat sien restituïdes y smenades de béns meus breument, simplament, sumàriament y de pla, sens strèpit ni figura de juý, segons que dits deutes e injúries millor provar se poran per llegítimes proves. Vull y disponch que dits marmessors meus agen de fer la procura y actoria en los negocis de aquesta marmessoria a Francesch Aragonès, cosín germà meu, de la diligència del qual yo só molt cert y tinch experièntia, lo qual, si és menester, farà anades d’esí a Ripoll tant per fer vend<r>a de las casas com per lo demés necessari, de manera que en la executió dels negocis de aquesta marmossaria sia ell lo principal executor, que bé podran dits marmessors meus en altres coses menudas, com és portar un plet o altrament, fer los actors que·ls do gust, però lo Francesch Aragonès té portar las cosas més principals. Vull y man que, seguida la mia mort, encontinent sia fet inventari dels meus llibres estampats y de mà, y algunes caxes y mitjas archimesas que tinch dintra dels llibres que tinch dins la cambra ahont só malalt, en lo qual fas memòria que la taula gran, una caxa ferrada y una caxa sens clau que està devall lo llit són de l’Hospital ahont só malalt; y axí també vull y man que, seguit mon òbit, de les cases de Ripoll, dels llibres y de alguns mobles que y ha sia fet inventari per dit Francesch Aragonès ab assistèntia de mestre Miquel Guilló, sastre, amich meu, si assistir y podrà, o de mossèn Antoni Masdemunt, prevere y padrí meu de confirmar, de la diligèntia del qual confie. He fet dit inventari –lo qual inventari e los demés actes és ma intentió sían fets en poder de mossèn Climent Rover, notari real de Ripoll, amich meu, pregant-lo adredes vulla fer dits actes, y és ma intentió que sia pagat–, he fet dit inventari ab tota la diligèntia possible, dit Francesch Aragonès farà venir dits llibres y mobles en Barcelona ab lo manco gasto que·s puga fer aportar de Ripoll. Elegesch la mia sepultura al cos meu fahedora dins la capella del Sant Crucifici de la iglésia de l’Hospital general de Barcelona, posant-me casi al capdevall, a mà dreta, tant arrimat a la paret o a l’escon com se puga fer. Y encara que era mon parer no posar-me pedra de sobra, perquè de tant gran peccador com só estat no volia, si fer-se pogués, que·n restàs memòria, sinó que, com só terra, me cobrís la terra ab rejoles comunes, emperò perquè era privar-me yo matex de alguns refrigeris spirituals y era privar a molts de mos parents y amichs de la consolatió que poran tenir en saber lo meu vas, per tant ordèn y vull que·m sia posada una pedra sobra mon vas ab un rètol que diga: “Sepultura de mossèn Sebastià Roger, subdiaca y archiver de l’Hospital general, qui morí a catorse de maix de l’any de nostre Señor mil sis-cents y vint-i-tres, cuius anima requiescat in pace. Amen”. La qual pedra vull sia bona y al propòsit per fer lo rètol, en lo que confio de mos marmessors; e vull que la dita lletra sia llatina ben feta, encara que sia pagar-o bé; y vull que perquè·s fassa bé y entrevíngan mossèn Soscies, llibrater, y mossèn Domènech, mos amichs. He per quant los honorables obrés de dita yglésia de l’Hospital general entench que són los qui me tenen de dar –si volen– lloc en dita capella, per ço los ho suplique me la atorguen sens interès ningú, perquè entench que de dret no se’n pot pendre interès. Ítem, vull y disponch que·m sia feta la sepultura per la communitat dels reverents preveres de l’Hospital general ab novenal y cap de any, dexant per assò la charitat ordinària, y que me acompanyen los minyons, per la charitat dels quals deix sinc sous. Ítem, a honor y glòria de nostre señor Déu Jesuchrist y de la verge Maria y de sancta Càndia y dels altres sancts que són pintats en lo retaule de dita capella, vull y man que sían esmerçats de mos béns deu lliures barcelonesas a for de censal, y dels deu sous que·n procehiran sia comprat oli que crem en la llàntia de dita capella almanco tots los divendres de l’any, durant lo oli lo que porà durar, que no és ma intentió que la llàntia crémia tot lo die ningun die ni nit, sinó alguna hora, conform[e] veuran que pódan durar deu sous de oli en l’any a rahó de una hora lo dia; y per quant seria diffícil cosa per una misèria com aquesta sercar fora casa un protector per dita llàntia, per tant supplique als señors administradors vullen pendre aquellas deu lliures que deix a censal, y una més per lo que diré baix, y, creat lo censal, se servéscan assignar-me deu sous de oli, los quals tinga de donar o en una o en diversas vegadas lo reverent guarda-roba a l’escolà de la iglésia de dit Hospital, lo qual tindrà cuydado de ensendra dita llàntia tots los divendres de l’any, pregant-lo ab tota amor y charitat christiana prenga aqueix treball, al qual dexo un sou de renda cada any en aj[u]da de son treball, lo qual li donaran lo divendres sanct los señors administradors, si seran servits de pendra las onse lliures que he ditas a censal y lo càrrec de dar o fer dar dit oli; si acàs dits señors administradors me faran aquexa mercè, com confio de sas reverèncias y mercès la m’atorgaran, los suplique que donen orde al reverent guarda-roba que en lo llibre que aporta de dit offici fassa un títol entre las date[s] que diga: “Data dels deu sous de oli per la llàntia de la capella del Sant Crucifici de l’Hospital general, fundada per mossèn Sebastià Roger, subdiaca, archiver de l’Hospital general”. Ítem, vull y man que encontinent seguida la mia mort, lo dia mateix si possible és, si no lo endemà, me sían ditas setanta-y-una missas en altars privilegiats, catorse en lo Hospital general, deu en lo monestir del(s) pares descalços carmelitas, deu en lo monestir dels pares de Nostra Señora del Bon Succés, deu en lo monestir dels pares agustins descalços y sis en lo convent del pare Sant Agustí, sis en lo convent de la Santíssima Trinitat, quatre en lo monestir dels pares dominicos e una en lo altar de sant Ramon de Penyafort y altra en lo altar de sant Vicens Ferrer en Santa Chaterina, monestir de Barcelona. Ítem, vull y man que també me sían ditas nou missas en lo altar privilegiat dels carmelitas descalços, ço és una per la ànima de mon pare, altra per la ànima de ma mare, y les quatre per les ànimas de mos avis y àvias paternals y maternals, y duas per la ànima de Samion Roger, mon charíssim germà, y la última per la ànima de Marianna Ponsa, ma charíssima germana. Ítem, vull y man que sían ditas tres missas en lo altar privilegiat de sanct Pera de Ripoll, tres en lo altar de sant Andreu, ahont tinch lo benefici, y en lo altar de sant Sebastià del monestir de Ripoll tres, en lo altar de la verge Maria del monestir de Ripoll tres, en lo altar de sant Jaume tres, en lo altar de santa Magdalena de dit monestir tres, en lo altar del gloriós patró de Ripoll sant Audal sinch. Ítem, deix a monsenyor reverendíssim de Vich un morabatí, pregant-lo me vulla fer una absolta de sa mà ab aygua beneyta. Ítem, deix a monsenyor reverendíssim y excel·lentíssim de Barcelona nou sous per morabatí, suplicant-lo que ab sa apostòlica mà me vulla fer una absolta ab aygua beneyta; y perquè assò tinga effecte, pregue a mos marmessors que quant aniran a pagar los nou sous al dit senyor bisbe li vullen veura la cara y·l supliquen que per refrigeri de la mia ànima me vulla fer dit absolta. Ítem, deix a l’Hospital general de Barcelona deu lliures, al qual voldria dexar tots mos pochs béns, però tinch molts parents pobres. Ítem, deix al monestir de les mares caputxines de la ciutat de Girona, en lo qual me ha feta Déu tanta mercè, que y tinch una germana que·s diu sor Eufràsia Rogera, vint-y-sinch lliures en ajuda y obs de pagar lo preu de la casa ahont estan, comprenent en dit llegat la llegítima que podia demanar en las cases de mon pare. Ítem, deix y fas llegat a ma charíssima germana Eufraÿna Covas, muller de Miquel Coves, argenter de la present ciutat de Barcelona, quinsa lliuras barcelonesas, volent que de aquelles Rafel Blanch, mon charíssim cunyat, li compre drap per una saya o mongil, y si res y resta, sia dat a ma dita germana, volent que sia comprès en dit llegat lo dret de la llegítima que podia demanar en las cases de mon pare. Ítem, dexe y llegue a Àngela Covas, ma neboda, donsella, filla de dita ma germana y de son marit Miquel Coves, sinquanta lliuras a obs y per col·locatió de son matrimoni. Ítem, deix a [espai en blanc] B(l)ancha, neboda mia, filla de Rafel Blanch y de Beneta Blancha, sa muller y germana mia charíssima, sinquanta lliuras a obs y col·locatió de son matrimoni, volent que puga disposar de la meytat de dit dot morint sens fills o ab fills; en morint sens fills que no arriben a edat de fer testament, vull y ordèn que la meytat de dit dot sia restituït per dos parts: la una meytat per dita ma germana Eufraÿna Coves o per qui ella aurà ordenat o finalment per son hereu, e l’altra meytat torna a mon hereu; he, per abreujar e no repetir la clàusula precedent de la restitutió del dot, acàs que tinga lloch en los casos referits en respecte de Àngela Coves, vull y man que sia guardat punt per punt tot quant he dit per dita Àngela Covas y que sia observat en favor de dita t. Blancha, ma neboda. Ítem, deix a Anna Moradelles, viuda, ma cosina germana, tres lliures que·m deu que li havia dexades sobre panyores les quals cobrarà sens tornar lo diner. Ítem, deix a Agnès Deob, ma cosina germana, que està en Ripoll, deu lliures ab tal que·m difinesca tot lo que mon germà y yo podem haver rebut de aquell censal de trenta sous de penció creat per Climent Boada, mon oncle, y ma hàvia Boada, en lo qual me apar que yo y tinch duas parts y los altres cosins germans Boadas una; y encara me apar tinch llegit en un llibre de comptes de mon germà quòndam que mossèn Jaume Oriol, mon cosí germà, li féu venda o donatió de la tercera part que cabia a dits cosins germans Boadas, y el dit Jaume Oriol és de creure so emprenia per les bones obres que feya a sas germanes, que era ben segur que no y tenían a fer contrari, he lo mateix compte fas yo d’elles. Ítem, deix a Anna Mas, viuda, ma cosina germana, altres deu lliures ab les matexas rahons que són ditas en lo llegat fet a Agnès Deob, ma cosina. Ítem, deix als dos fills de mossèn Jaume Oriol, mon cosí germà, altres deu lliures, ço és sinch lliures per cada hu, ab les matexes rahons fetas en lo llegat fet a Agnès Deob, ma cosina germana. Ítem, deix a Francesch Pons, studiant en philosophia, mon nebot, trenta lliures ab tal que no tinga de demanar llegítima en los béns de mon pare, la qual pot pensar seria no-res, per concistir los béns de mon pare en una casa mijensera ya vella y una altra petita, carregades de mals y dels crèdits que yo tinch. Ítem, deix a Llorens Escuder, fill de Miquel Escuder, mon cosín germà quòndam, sinch lliures ab tal que de aquelles se haja de fer sotana de dol per la mort de son pare; he si acàs ya ne tenia, no obstant axò vull que li sían dadas ditas sinch lliures. Ítem, deix a t. Serdana, muller de t. Serdà, germana de dit Llorens Escuder, vint reals perquè pregue a Déu per mi lo que li aparexerà. Ítem, deix a Teresa, donzella de edat de nou anys, filla llegítima de Francesch Aragonès, mon cosí germà, y de t., sa muller, en ajuda de son matrimoni y no altrament deu lliures barceloneses. Ítem, fas memòria que encara me réstan un cosí germà, Climent Boada, y sa germana na Domenyona, als quals per la tenuhitat de mos béns no·ls dexo res, pregant-los que·m tíngan per scusat. Fas memòria també y recort que per los drets que yo tinch en les cases de mon pare no entench dèurer res a monseñor lo abat de Ripoll ni al molt reverent obrer de dit monestir, perquè al temps que mon germà Simeon Roger estigué en Ripoll y possehia les cases de voluntat mia, he sempre entès que confessà dites cases les unes al señor abbat y les altres al reverent obrer del monestir de Santa Maria de Ripoll; y si acàs se pertenia [sic per pretenia] que yo hi degués res al dit señor abat, de manera que·n restàs convençut, prech al dit señor abat y molt reverent obrer se servéscan fer-ma’n una remissió, y és cert que seria una cosa de no-res, y lo señor abat se té de recordar ab quina voluntat li aportí en lo monestir de Sant Pau de Barcelona una matinada uns actes vells de la abadia de la Portella sens voler-ne ningun interès. Ítem, vull y és ma voluntat que lo dit mossèn Vergés, marmessor meu, pague los dèbits que yo ab un mamorial li donaré. Tots los altres, emperò, béns meus, axí mobles com immobles, drets, veus y actions mias qualsevol que sían y ahont se vulla que sien y a mi pertanyen ara o en lo esdevenidor per qualsevol drets, títols, causes o rahons –acceptat, emperò, de tot lo que demunt he testat–, deix y atorch a Beneta Blanca, muller de Rafel Blanch, texidor de llana, ciutadà de Girona, germana mia, si acàs lo die de mon òbit viurà he ereva mia ésser voldrà; he si acàs lo dia de mon òbit no visqués o hereva mia ésser no volgués per ço que no volgués o no pogués, en tals casos substituesch a t. Blanca, filla sua, ab los matexos pactes, vincles he conditions he posats en la herèntia de ma germana; he si acàs dita t. Blanca, ma neboda, lo die de mon òbit se trobàs morta o bé dita ma heretat no volgués, de la matexa manera que he dit me (!) ma germana, en tal cas substituesch a Eufraÿna Coves, ma germana, vinclant dita heretat, en cas que dita ma germana Eufraÿna Coves no visqués lo dia de mon òbit, a Àngela Coves, sa filla, a totas sas voluntats. Ítem, vull y man que les cases de Ripoll sían venudes aquí mateix seguit mon òbit, les quals porà fer vendra Francesch Aragonès ab poder que li donaran dits marmessors meus o altrament de la millor manera que·ls aparexerà, volent que lo diner sia girat a la taula o banch de Barcelona als dits marmessors meus. He venint a dir dels llibres, vull y man que sían venuts los espanyols y los llatins que són un poch curiosos en la plaça de Sant Jaume, de un en un, y la demés menuderia ya·ls dó llicèntia que u vèngan tot plegat he lo diner sia posat en mans de mossèn Francesch Vergés, lo qual, si li aparexerà, los posarà en la taula o banch a obs de la marmessoria, he vull que ans de vendre dits llibres puguen dits marmessors meus donar-ne una dotsena a Francesch Pons, mon nebot, com no sia llibre que vàlega de sis reals en amunt; ítem, puguen pendre vuyt o deu llibres de història y donar-los a Francesch Aragonès, com emperò no sien llibres que vàlegan cada hu de set ni vuyt reals en amunt. E aquesta és la mia darrera voluntat, la qual vull que vàlega per dret de testament o per dret de codicil, testament nuncupatiu y de aquella altra espècia de última voluntat que millor de dret o altrament porà valer y tenir. De la qual mia testamentària dispositió vull que sien fetes tantas còpias quantas per los intereçats ne seran demanades al notari devall scrit. Fet y fermat he testat lo present testament en Barcelona, en un aposento del corredor de l’Hospital general de Santa Creu de Barcelona, per mi, dit Sebastià Roger, subdiacha, archiver del dit Hospital, escrit de mà de Rafel Socies, llibrater y escriptor de llibres de chor, y firmat de mà mia pròpria en presèntia de mossèn Francesch Jutge, notari de Barcelona, al qual don dit testament clos y sagellat ab lo meu sagell, lo qual aprés mon òbit serà llegit y executat conforme és ma voluntat. Nostre Senyor me encamine per a la glòria y a tots nos done la sua santa gràtia. Amén. He després de haver firmat dit mon testament y sotascrit de mà mia pròpria, si bé no fou clos ni sagellat per tenir moltas additions y sobrapòsits, lo torní fer copiar de mà pròpria de dit Rafel Socias. Sebastià Roger, sotsdiaca, de mà pròpria.

Quod quidem testamentum, post mortem dicti testatoris, ad instantiam dicti reverendi Francisci Plaça, alterius ex manumissoribus, fuit publicatum per me, Franciscum Jutge, notarium publicum Barcinonae, die decimo quarto praedictorum mensis et anni, presentibus ibidem pro testibus reverendo Balthazare Clapes, presbitero in dicto Hospitali deserviente, et Joanne Salines, scriptore Barcinonae, ad ista vocatis specialiter et assumptis.

Signum mei, Francisci Jutge, auctoritatibus apostolica et regia notarii publici Barcinonae, qui prescriptam testamentariam dispositionem, cuius receptioni una cum testibus praenominatis rogatus presens interfui, aliena manu scribere feci et requisitus clausi.

Anuncis

4 Comments

  1. Un testament que deu haver estat en part emplenat després de la mort de Sebastià Roger perquè la inscripció de la làpida hi posa la data exacte de l’òbit. Suposo que és un formalisme que devia estar previst.

    M'agrada

    1. Sí, és clar! És una còpia no autenticada. I Roger devia donar instruccions concretes al respecte. O potser li hem de suposar dots d’endeví, ves a saber.
      No em consta que la làpida s’arribés a construir o instal·lar a l’Hospital, i mira q n’he remenat documentació… Gràcies per passar per aquí, Enric.

      M'agrada

  2. Maria, a mesura que anava llegint i sortien noms de sants recordava els goigs existents a l’hospital i les seves dependències, vinculats a aquestes advocacions… tot molt autèntic i deliciós… per a mi !!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s