Per a un inventari de la documentació sobre Sardenya de l’antic arxiu de l’Hospital de la Santa Creu

Ricordando Alberto Boscolo: Bilanci e prospettive storiografiche, a cura de Maria Giuseppina Meloni, Anna Maria Oliva i Olivetta Schena, Roma: Viella, 2016, 682 p. ISBN 978-88-6728- 611-9. [Índex]

Les actes del congrés que es va celebrar a Càller el novembre de 2012 en record i homenatge a l’historiador i medievalista Alberto Boscolo (Càller, 1920 – Roma, 1987) contenen una trentena llarga de treballs dedicats a estudiar la figura i l’empremta docent i institucional de Boscolo, i la història de Sardenya, especialment en relació amb la Corona d’Aragó, durant les edats mitjana i moderna.

Un petit grup de treballs gira al voltant de fons arxivístics amb documentació d’interès per a la història sarda. En destaco el que Anna Gudayol, responsable de la secció de Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya (BC), dedica als “Fons antics i moderns relatius a Sardenya a la Biblioteca de Catalunya” (p. 223-265), per l’ampli protagonisme que s’hi atorga a l’arxiu de l’Hospital de la Santa Creu, que, recordem-ho un cop més, està avui repartit entre aquella institució i l’Arxiu de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (AHSCSP), successor de l’antic arxiu hospitalari. El treball, després d’una reconstrucció de la història i procedència dels fons sobre Sardenya de la BC, on no podia faltar el nom d’Eduard Toda, passa a oferir un inventari dels documents del cas. Una bona part arriba a l’Hospital a través d’una de les herències que hi van anar a raure, la d’Estefania Carròs i de Mur (m. 1511), de qui els hospitals de la Santa Creu i de Nostra Senyora de Gràcia de Saragossa eren cohereus. La gestió dels béns, que incloïen la possessió de territoris a l’illa, entre els quals la baronia de Posada, va resultar força complicada per a les dues institucions, i va generar una documentació interessant, la major part dels segles XIV-XVI, que conté, entre d’altres, papers de la marmessoria d’Estefania, documentació familiar dels Mur i els Carròs, documentació judicial i correspondència entre els hospitals i amb els procuradors que se succeïren a la baronia.

Els documents es conserven majoritàriament a l’Arxiu de la BC, i algun volum a la secció de Manuscrits ja citada. Però tenint en compte la distribució, basada en criteris molt generals i vagues, dels fons de l’antic arxiu de l’Hospital que es va fer arran de la venda parcial a l’Institut d’Estudis Catalans (1919), s’ha optat per incloure en l’inventari referències a algun dels documents d’interès sard més importants conservats a l’AHSCSP, per tal que l’investigador disposi d’un panorama homogeni de la documentació de procedència hospitalària. Les descripcions parteixen dels registres de la base de dades conjunta de la BC i l’AHSCSP Fons històric de l’Hospital de la Santa Creu, de la qual ja s’ha tractat en un altre lloc d’aquest blog.

Alguns documents procedents de l’Hospital tenen traces de provenir d’una altra de les herències més importants que s’hi van integrar, la dels Pasqual-Calça (el jurista Joan Pasqual, m. c. 1539; el seu nebot, l’influent notari Joan Llorenç Calça, m. 1549; i el fill d’aquest, l’historiador i poeta Francesc Calça, m. 1603), com ho denoten les inconfusibles notes de la mà de Pasqual, generalment relacionades amb la seva intensa activitat davant dels tribunals reclamant els càrrecs, amb els salaris corresponents, que afirmava posseir com a successor dels Sala, drassaners i obrers majors dels palaus reials. Podria estar relacionat amb aquesta herència un dels documents més interessants incorporats en el treball que ressenyo, l’inventari dels béns de Martí de Sicília, el Jove, que van restar al Castell de Càller després de la seva mort (1409), amb notícies sobre llibres, en una versió diferent a la ja coneguda del ms. 178 de la BC (Perg. 497/R. 22430).

Anuncis

3 Comments

    1. Hola, Teresa! A banda que el tema de l’herència Pasqual-Calça és espès perquè els papers estan molt barrejats -i Sebastià Roger ja es queixava que Francesc Calça no era un maniàtic de l’ordre, precisament-, la connexió amb els drassaners-obrers-arxivers Sala és tota una mina, considerada des del punt de vista de la història de les drassanes, per exemple, o, com tu saps molt bé, de la complicada transmissió del censal de Luchino Scarampi des del temps de Joan I. Hi ha documentació des del XIV fins a principis del XVII, en bona part judicial, perquè Joan Pasqual es passava la vida als tribunals (com a part, a banda de les seves obligacions professionals).

      Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s