Els goigs de Ramon Llull (8)

Goigs del segle XIX, 1

Gozos al iluminado doctor y martir de Jesucristo el Beato Raymundo Lulio, Apóstol de Turquía. [Mallorca]: Buenaventura Villalonga, [1804-1854]. ¶ Gozos al iluminado doctor y martir de Jesu-Cristo el Beato Raymundo Lulio, Apóstol de Turquía. [Mallorca]: Domingo García, [1821-1834].

Goigs del segle XIX, publicats rere els canvis polítics ocasionats a partir de la guerra del Francès a Mallorca i evolucions posteriors. Desapareix el text anterior i desapareix la llengua.

Entre les mencions de responsabilitat explícites, apareix el placet eclesiàstic d’un nou vicari general i oficial, Joan Binimelis (1756-1826), personatge ben conegut a través del cronista del regne de Mallorca Joaquim Maria Bover de Rosselló[1]. Els dos impressors són Bonaventura Villalonga, documentat entre 1804-1854[2], i Domingo Garcia, entre 1821-1834[3].

L’oració prescriptiva que apareix al final dels goigs és traducció literal al castellà del text en llatí que es troba en algunes edicions ja vistes del segle XVIII.

Les xilografies de les dues imatges, que representen el martiri de Ramon Llull, són les mateixes que es trobaven a l’apunt número 4 i que ja es comentaven i documentaven al seu moment: Francesca Ambrós[4], a La col·lecció de gravats mallorquins de la Societat Arqueològica Lul·liana, les identificava com fetes per Melcior Guasp el 1753, segons l’obra de Miquela Forteza Oliver, La xilografía en Mallorca a través de sus colecciones: la imprenta Guasp (1576-1958)[5].

En aquest cas, però, ofereixen unes variants curioses, com són el color diferent de la pell dels botxins, la desaparició de la mitja lluna dels minarets de les mesquites i altres petits detalls que fan pensar en una planxa retocada i renovada. Una orla és sòbria, però l’altra, la impresa per Domingo Garcia, segueix l’estil de les molt artístiques orles mallorquines que hem vist sovint fins ara. El seu pare, Sebastià Garcia, havia heretat la impremta de Pere Antoni Guasp[6] i possiblement aquest material, amb l’escut de Mallorca situat a mode de floró, procedeix dels materials rebuts.

* * *

Doms1El text dels versos és totalment nou i diferent. Abans de res, un títol en lloc preferent i notori introdueix el document. Segonament, així com el primer text manifestava explícitament el desig de fer costat a la “causa pia” o comissió formada pels jurats del regne de Mallorca amb la missió de defensar la santedat del “sant Mallorquí major”, ara, la primera invocació és una salutació categòrica a Ramon Llull sota l’apel·latiu de “Rayo del Mundo” i el qualificatiu d’”arcangèlico Raymundo”. El primer està basat en una falsa etimologia del nom, també aplicada al segle XVII a altres Ramons, per exemple el de Penyafort o el comte Ramon Berenguer el Vell (i que val a dir, en alguns contextos permetrà jugar amb el record vague de l’evangèlic “vos estis lux mundi”: “Pues fuisteis rayo del mundo…”). Un estil literari totalment diferent dels goigs precedents. Aquí es va desgranant la vida del beat, denominat així al títol en un detall també inèdit, però lluny del caire popular de les cobles anteriors. Les actual són barroques i culteranes: expressions com “un paraninfo del cielo / vuestros escritos adora” o “Pues sois vuestro corifeo / atendenos con cuidado” demostren un llenguatge lluny de la comprensió planera dels versos anteriors, encara que la història que expliquen sigui bàsicament la mateixa.

Tot recordant sermonaris tradicionals que acostumaven a oferir bons exemples de retòrica oratòria, amb un tractament ampul·lós de les idees, trobem que, a finals del segle XVII, el jesuïta Francesc Doms va predicar un sermó a Mallorca amb uns continguts i un estil que podrien interessar per establir paral·lelismes. El va pronunciar el dia 25 de gener del 1688 al Reial Convent de Sant Francesc de la Ciutat de Mallorca. Amb el títol de Sermon del Illuminado doctor, y gloriosisimo martyr el B. Raymundo Lullio[7], va ser publicat a instàncies del claustre de la Universitat de l’Estudi General i del Colegio de la Sapiencia de Mallorca (Mallorca: Pedro Frau impresor de la S. Inquisición, 1688). En aquest sermó es troben totes les figures retòriques que es desgranen en aquests goigs: des de la consideració de “Rayo del Mundo”, tot rimant amb “Raymundo”, a la qualificació d'”arcangélico” i altres detalls que comentarem.

 

Doms (detall)Per primer cop en uns goigs dedicats a Ramon Llull s’al·ludeix a la seva estirp familiar en recitar que “Fue vuestra muy noble cuna, / De Lulio y Heril la fortuna / A grande os ha remontado:” Les dades dels seus pares i el seu origen del Principat havien estat consignades i comentades pels cronistes mallorquins contemporanis d’aquests goigs Joan Dameto, Vicenç Mut i Jeroni Alemany a la història que van escriure[8], on li dediquen tot un extens apartat: “Libro segundo. Del venerable mártir Raimundo Lulio”[9].

En apunts pròxims seguirem comentant el text d’aquests goigs, que apareix també imprès en altres edicions del segle XIX.

* * *

Fulls documentats a la Biblioteca de Catalunya.

Notes

[1] Joaquín María Bover, “Binimelis, Juan”, dins Íd., Biblioteca de escritores baleares, I, Palma: Imprenta Gelabert, 1868, p. 103-104.

[2] Íd., “Buenaventura Villalonga”, dins Íd., Imprentas de la Islas Baleares, Palma: Imp. Pedro José Gelabert, 1862, p. 18.

[3] Íd., “Domingo Garcia”, ibidem, p. 22.

[4] Francesca Ambrós, La col·lecció de gravats mallorquins de la Societat Arqueològica Lul·liana. Treball fi de màster en Patrimoni cultural investigació i gestió, curs 1909-1910, p. 47-48. Consultable en línia

[5] Miquela Forteza Oliver, La xilografía en Mallorca a través de sus colecciones: la imprenta Guasp (1576-1958), Palma: Olañeta, 2007, p. 117, 251.

[6] Joaquín María Bover, “Sebastian Garcia”, dins Imprentas de la Islas Baleares, Palma: Imp. Pedro José Gelabert, 1862, p. 20.

[7] Francisco Doms, Sermon del Illuminado doctor, y gloriosisimo martyr el B. Raymundo Lullio predicado a 25 de Enero… en la fiesta de la Conversión de San Pablo […], Mallorca: Pedro Frau Imp. de la S. Inq., 1688.

[8] Juan Dameto; Vicente Mut; Gerónimo Alemany, “Nacimiento de Raimundo Lulio i su mocedad”, dins Historia general del Reino de Mallorca, escrita por los cronistas […] Segunda edición, III, Palma: Juan Guasp y Pascual, 1841, p. 39.

[9] Ibidem, p. 37-103.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s