Verdaguer: Càntics

:: Jacint Verdaguer, Càntics, a cura de Joan Requesens i Francesc Cortès, Folgueroles: Verdaguer Edicions; Societat Verdaguer, 2014 (Obra completa, 11), 509 p., il. ISBN 978-84-941656-9-6 ::

Si hi ha un Verdaguer que encara fa arrufar les celles a un sector del públic lector és el poeta devotíssim i catolicíssim, utilitzat com a bandera de determinades ideologies conservadores i confessionals –amb les quals val a dir que l’escriptor combregava en bona part– en la seva mateixa època o en anys posteriors –per exemple, durant els primers del franquisme, que no va trobar inconvenient a recuperar-lo fins i tot en català. És aquest Verdaguer el que ha provocat urticària entre els qui valoren o revaloren la seva immensa capacitat poètica, en què la facilitat per amollar versos va de bracet amb una alta consciència del caràcter tècnic de l’activitat poètica, que li feia reescriure i revisar contínuament textos manuscrits i publicats.

Obres com la present edició crítica de la lletra i la música dels Càntics verdaguerians que s’ha presentat dins l’“Obra completa” de la Fundació Jacint Verdaguer, preparada pel filòleg Joan Requesens i el musicòleg Francesc Cortès, ressituen la faceta de Verdaguer com a poeta propagandístic catòlic en un context equilibrat, més enllà de judicis i prejudicis personals. Els Càntics s’hi llegeixen des del doble marc de la tradició missionista popular en la línia d’Antoni M. Claret i la centralitat de l’argument religiós en les polèmiques polítiques liberals/conservadors al segle XIX. Verdaguer hi explota les possibilitats de la poesia com a gènere catequètic però també propagandístic –no resulta estrany, doncs, que al costat de textos devots a la Mare de Déu i nadales com “El noi de la Mare” hi aparegui un himne al combatiu papa Lleó XIII–, d’eficàcia provada si hem de fer cas de les nombroses edicions populars que es van fer dels càntics solts en fulls volanders, anònims o firmats amb les inicials “J. V.” o “V.” L’èxit d’aquests fulls explica que posteriorment es recollissin en un volum. De fet, es tracta de dues edicions, amb i sense música, del mateix any: la completa duu el títol Colecció de càntichs religiosos pel poble a una, dues y tres veus ab acompanyament de piano u orga, per mossèn Jacinto Verdaguer, música del mestre Càndido Candi (Barcelona: Rafel Guàrdia; Llibreria i Tipografia catòlica, 1889).

La música va constituir un altre vehicle privilegiat de la pastoral catòlica adaptada als nous temps. Per bé que Verdaguer aprofita algunes tonades tradicionals, el gran col·laborador de Càntics serà el músic Càndid Candi. Avui poc recordat, Candi va ser conegut a l’època com a autor de música religiosa i recol·lector de cançons de tradició oral; sorprenentment, com es recalca a la introducció, és també un dels pioners del wagnerisme a Catalunya. Va posar música a 38 dels 49 càntics verdaguerians, amb l’objectiu que tothom els pogués cantar i memoritzar fàcilment. Més endavant, altres compositors tornaran sobre els mateixos textos. Aquesta edició dels Càntics s’acompanya de l’edició digital de la música, consultable al lloc web de l’editorial, a l’apartat Verdaguer i la música; és una bona eina per oferir nous materials d’estudi, ara per ara suplementaris a les edicions en paper.

Ordenat que vaig ser de sacerdot, m’hauria estimat més ser peu de predicador que cap de poeta; mes, desesperançat de fer mai un sermó, per aconsolar-me’n, me posí a dictar Càntics morals, a l’estil dels que soleu entonar, en vostres missions, abans de pujar a la trona. (Veus del Bon Pastor, dedicatòria als missioners del Cor de Maria)

* * *

Una prova de la gran popularitat dels càntics verdaguerians consisteix en el fet que es troben exemplars d’aquells fulls volanders pertot arreu, alguns identificats, d’altres no. Hi afegeixo un nou cas, que vaig localitzar durant l’inventari de l’antic arxiu de l’Hospital de la Santa Creu, en la part del fons conservada a l’Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau: la presència de fulls impresos de càntics i algun altre poema de Verdaguer, al costat de goigs i peces de música sacra, en una col·lecció de partitures dels germans de la Caritat de l’Hospital del final del segle XIX i inicis del XX, que ara té la signatura AHSCSP, Casa de Convalescència. Vol. I. Inv. 5. Carpeta 83.

Anuncis

1 Comment

  1. Hola Maria, si bé com milers de catalans, conec la lletra i cançó de ‘El noi de la mare’ desconeixia totalment que fos lletra de J. V. El mateix puc dir per extensió de la seva faceta de catequetística. Gràcies per il·lustrar – me 🙂

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s