Comiat del Castell interior: Balanç amb versos de Crashaw a la intrèpida Teresa, traduïts per Manent

Castell1

El mes de maig de 2014 obria les seves portes el blog Castell interior, un projecte que naixia amb un doble objectiu:

  • Afegir-se a les celebracions del cinquè centenari del naixement de santa Teresa de Jesús (1515-1582), que oficialment va començar el 28 de març de 2014 i s’ha tancat el 15 d’octubre de 2015. Aquest centenari teresià, com és habitual des del tercer de la mort, el 1882, que ja va revestir les característiques modernes de commemoració cultural i religiosa alhora, ha donat peu a activitats i projectes de diversa índole que, tot i estar centralitzats a l’Estat espanyol i especialment a Àvila, s’han multiplicat en diferents països i han obtingut un ressò de caràcter global gràcies a la capacitat de gestió i difusió que els han donat les eines del web 2.0. En aquest context, Castell interior s’ha proposat aportar un element diferencial i amb vocació de llarga durada a aquestes celebracions: un conjunt de materials per a l’estudi de la influència de la figura de santa Teresa a Catalunya, innegable però encara poc reconeguda i analitzada fora dels cercles carmelites, encara que la participació catalana, sigui des d’una òptica religiosa o cultural, ha estat constant en les celebracions teresianes modernes i, en general, s’ha fet sentir en els estudis i la difusió de l’obra de la santa; valguin els noms de personalitats tan diverses com les d’Enric d’Ossó o Antoni Comas per il·lustrar-ho.
  • Conseqüència del punt anterior, Castell interior es va concebre com una plataforma per incentivar l’estudi de la presència del Carmel descalç a Catalunya i, sobretot, de la seva relació amb diversos àmbits de la història i la cultura catalanes des de finals del segle XVI, a partir de la figura de Joan de Jesús Roca, un dels col·laboradors de Teresa d’Àvila, de qui el 2014 es van celebrar els 400 anys de la mort, fins a l’actualitat. Sense oblidar altres branques de la “família” carmelita, anteriors i posteriors a la reforma teresiana.

Fidel al caràcter instrumental amb què va néixer, Castell interior ha dedicat un ampli espai a presentar, comentar o enllaçar eines de treball per a un públic investigador a fi d’aprofundir en el coneixement de la presència de santa Teresa i el Carmel en terres catalanes. Això s’ha traduït en notícies sobre repositoris digitals, llibres i revistes, etc., i en dues bibliografies carmelitanes, una de caràcter general i l’altra centrada en la producció de Gabriel Beltran i Larroya (1928-1998). Precisament, un dels primers objectius a l’hora de dissenyar el blog –que inicialment era un encàrrec dels carmelites descalços de Catalunya i Balears i ha comptat amb el seu suport fins al mes de maig d’enguany– va ser donar visibilitat als articles de qui ha estat el gran historiador de la província, el P. Beltran, en bona part dispersos en publicacions carmelites de difusió limitada. Des de la secció de bibliografies del blog es pot consultar ara la versió digital d’un centenar d’articles seus, entre els quals el lector trobarà treballs de referència sobre les edicions barcelonines de santa Teresa, i les biografies de Joan de Jesús Roca i Jerónimo Gracián. Així mateix, Castell interior ha dedicat un nombre important d’articles a la producció dels escriptors i les escriptores carmelites catalans, de vegades anònima i en general poc o gens estudiada, amb alguna excepció (Antoni de Sant Maties), així com a la presència de temes teresians i connexions carmelites en els escriptors catalans més destacats des de finals del XVI fins a principis del XXI, de Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona, a Jacint Verdaguer, passant per un gènere popular com els goigs.

Castell interior també s’ha adreçat a un públic per a qui Teresa és un referent actual que continua desvetllant interès o admiració i convida a establir ponts entre formes diverses d’entendre l’espiritualitat, a superar les fronteres entre segles i religions, i a replantejar el vell dilema acció-contemplació. Abans de res, però, Castell interior ha donat veu a la mateixa interessada i ha ofert una antologia de 46 fragments de l’obra de Teresa de Jesús, en la seva major part extrets d’edicions catalanes, sigui les primeres de Barcelona (1588-1589 i 1606), sigui les traduccions a aquesta llengua del Camí de perfecció i el Castell interior (Moradas), publicades el 1975, la primera de les quals ha estat el punt de sortida, el 2015, de la represa del projecte de traducció de l’obra teresiana a la col·lecció “Carmel” de l’Editorial Claret.

És un plaer subratllar que Castell interior ha estat un projecte col·laboratiu. Ha involucrat persones amb interessos i especialitats diferents, que hi han participat amb generositat i li han donat un caràcter calidoscòpic que l’enriqueix i en certa manera reflecteix la varietat d’aproximacions que permet la figura de Teresa de Jesús. Setmana rere setmana, Nora Vela ha posat a disposició del lector una col·lecció de goigs a santa Teresa i a festes i devocions carmelitanes, impresos als segles XVIII-XXI, acompanyats del corresponent comentari historicoliterari i artístic, i d’una síntesi final sobre les característiques i la gestió dels goigs teresians. Joan Requesens ha analitzat les lectures que alguns autors contemporanis (Balmes, Collell, Mauriac) han fet de temes teresians i carmelites, entre els quals destaca la sèrie sobre Verdaguer, que en els poemes teresians vehicula records d’infantesa, idees polítiques i un discurs sobre la naturalesa de la poesia i la seva manera de veure’s com a poeta místic. M. Mercè Gras ha ensenyat a distingir els carmelites descalços dels de l’antiga observança, ha aportat els seus coneixements bibliogràfics sobre el Carmel teresià català i ha donat mostres dels tresors en part inèdits dels arxius carmelites i de la presència dels frares i les monges en episodis clau de la història catalana moderna. Laia de Ahumada ha aportat una sèrie d’entrevistes a personatges que comparteixen l’empremta de Teresa de Lisieux (santa Teresina) i, naturalment, de Teresa d’Àvila, de qui ha destacat l’actualitat de l’experiència d’espiritualitat femenina i elements del llenguatge místic. Experiència que transcendeix els tradicionals dilemes cos-ànima i acció-contemplació en els articles que li ha dedicat Teresa Costa-Gramunt, tot comentant algunes de les millors biografies del personatge escrites per dones, algunes recuperades en edicions i traduccions recents. Agustí Borrell ha permès utilitzar la seva biobibliografia del P. Beltran, ha insistit en la modernitat de Teresa de Jesús com a gran comunicadora i ha comentat les principals fites institucionals del centenari teresià. Enric Masdeu ha fet una síntesi de la història de la província de carmelites descalços de Catalunya i Balears, des de la restauració de 1891 fins a la integració en la Província Ibèrica el 2015.

Així mateix, Castell interior ha comptat amb les col·laboracions puntuals de Mònica Balltondre sobre la utilització ideològica de la santa com a símbol d’una certa visió d’Espanya i la dona durant el franquisme; d’Albert Corbeto sobre la important activitat de la fàbrica de lletra dels carmelites descalços de Barcelona; Vicent Josep Escartí ha descrit les festes i relacions valencianes sobre la beatificació i la canonització de Teresa de Jesús; el paper dels carmelites en la fundació i els principis pedagògics de sant Josep Calassanç se subratlla en l’article de Joan Florensa; per Teresa Guardans, la d’Àvila es converteix en un model que apel·la a l’espiritualitat moderna; la santa baixa a l’infern en una cantiga de roda recuperada per Joan Iborra de la tradició popular portuguesa; Pere Martorell ha explicat la difusió de la devoció carmelita del Nen de Praga a partir d’un episodi de la guerra dels Trenta anys; el lligam entre espiritualitat i música en la carmelita Elisabet de la Trinitat es fa evident en una anècdota recordada per Xavier Miró; l’obra arquitectònica de fra Josep de la Concepció ha estat objecte d’una síntesi de la seva millor coneixedora, Carme Narváez; Verònica Zaragoza ha analitzat el cançoner manuscrit de les descalces de Barcelona en el context de l’activitat poètica als convents femenins de l’edat moderna. La resta dels 250 apunts –ressenyes de publicacions, recepció literària i històrica de Teresa de Jesús a Catalunya als segles XVII-XX, historiografia del XVII, activitats del centenari– i l’administració de Castell interior han anat a càrrec de qui firma aquestes ratlles.

* * *

seghers_extasi

Un cop fet balanç dels objectius i els resultats d’aquest Castell interior, no voldria tancar-lo sense oferir abans un nou exemple de la transversalitat dels recorreguts teresians en la cultura catalana que encara estan pendents d’estudi. Es tracta d’uns versos a santa Teresa de Richard Crashaw (c. 1613-1649), un dels autors adscrits al grup dels poetes metafísics anglesos del XVII, el membre més famós dels quals és John Donne. Crashaw, clergue anglicà proper al catolicisme, religió a la qual es va acabar convertint, va emigrar i morir a Itàlia, on va estar al servei d’un cardenal i ocupà alguns beneficis eclesiàstics. Els poemes que Crashaw, influït per la mística castellana, va dedicar a santa Teresa s’emmarquen en la primera recepció de la fundadora a Anglaterra, on el 1611 ja es publicava una traducció anglesa de la Vida, que s’ha volgut relacionar amb la campanya d’internacionalització de l’obra teresiana de Jerónimo Gracián i Ana de Jesús. Els versos de Crashaw que transcric més avall tanquen el seu llarg poema “The Flaming Heart” (1a ed. de 1648), inspirat en l’episodi de la transverberació i en la lectura d’una nova edició anglesa de la Vida.

Tres segles després, aquells versos van ser versionats pel poeta, crític literari, traductor i autor d’una de les proses poètiques en català més belles del segle passat Marià Manent (1898-1988), que els va incloure en la seva antologia de Poesia anglesa i nord-americana (1955) i també els va traduir al castellà. Com és sabut, un dels eixos de la producció de Manent, tant per motius professionals com per afinitats personals, va ser la traducció i l’estudi dels poetes anglesos, dels clàssics i dels coetanis amb qui mantenia correspondència. En diversos llocs va donar mostres del seu interès pel grup dels metafísics. El 1935 es referia a Crashaw com “el gran poeta catòlic del XVIIè”. La seva profunda admiració per John Donne va créixer gradualment, a la saga de la revaloració que autors com Ezra Pound i sobretot T. S. Eliot havien fet del poeta i dels metafísics anglesos. Manent, poeta i catòlic, observador amatent, com altres membres de la seva generació, de l’evolució espiritual d’un Eliot, devia sentir-se atret per la força i el dramatisme de la imatgeria amb què l’experiència religiosa és descrita pels metafísics, especialment per Donne –“overthrow me, and bend / Your force, to break, blow, burn, and make me new”–, en qui, com ha escrit Montserrat Roser, “descobria el tipus d’inspiració que ell buscava en la poesia”.

D’altra banda, els grans místics castellans del segle XVI apareixen més d’una vegada en l’obra i els projectes de Marià Manent. Als 18 anys, per exemple, ja té les Moradas teresianes. L’Editorial Políglota, que funda amb Josep Carner, publica el 1929 uns goigs a la santa. El 1942, Manent edita sant Joan de la Creu, a qui dedica un breu estudi on es destaca “l’entranyable sinceritat de la seva visió” i es convida a no conformar-se amb “la vaguetat musical dels símbols inexplicats” i a endinsar-se en els comentaris en prosa del carmelita, que constitueixen “una altíssima vindicació del pensament simbòlic”. El nom de Manent apareix encara entre les persones a qui Bonaventura Gilabert agraïa el suport i l’assessorament a la seva traducció del Camí de perfecció teresià publicada el 1975.

Ara sí. El Castell interior es tanca l’octubre de 2015, gairebé un any i mig després de presentar-se al públic, amb els bellíssims versos de Crashaw a la intrèpida Teresa i amb la magnífica traducció que en va fer un dels millors escriptors catalans del segle XX.

Upon the Book and Picture of the Seraphical Saint Teresa […]

O thou undaunted daughter of desires!
By all thy dow’r of lights and fires,
By all the eagle in thee, all the dove,
By all thy lives and deaths of love,
By thy large draughts of intellectual day,
And by thy thirsts of love more large than they,
By all thy brim-fill’d bowls of fierce desire,
By thy last morning’s draught of liquid fire,
By the full kingdom of that final kiss
That seiz’d thy parting soul, and seal’d thee his,
By all the heav’n thou hast in him,
Fair sister of the seraphim!
By all of Him we have in thee,
Leave nothing of myself in me:
Let me so read thy life that I
Unto all life of mine may die.

Sobre un llibre i un retrat de la seràfica santa Teresa

Oh la intrèpida filla de desigs!
Pel teu gran do de resplendors i flames;
pel que tens de colom i d’àliga; per totes
les teves morts i vides amoroses;
pel dia de la ment, que et beus com aigua,
i per la set d’amor encar més viva;
pels teus veires que vessen deler ardent;
per l’últim glop de foc matinal i la plena
claror d’aquell reialme del bes últim
que l’ànima et prenia, fugint, i la féu Seva;
per tot el cel que en Ell gaudeixes ara
(germana lleu dels àngels!) i per totes
les coses de l’Amat que en tu veuríem,
res meu en mi no deixis. Fes que pugui
llegir la teva vida, fins que es mori
en mi tota la vida que era meva.

Selecció bibliogràfica

Calvo Revilla, Ana; Hernández Mirón, Juan Luis, “Traducción y estudio del poema ‘The Flaming Heart upon the Book and Picture of the Seraphicall saint Teresa’. Imaginería mística y barroca en Richard Crashaw”, dins Compostella Aurea: Actas del VIII Congreso de la Asociación Internacional del Siglo de Oro (AISO), I, Santiago de Compostel·la: Universidade de Santiago, 2011, p. 171-184.
Crashaw, Richard, The Complete Works of […], I, ed. Alexander Balloch Grosart, Londres, 1872, p. 152-157. [Versió amb grafia modernitzada a The Poetry Foundation]
Manent, Albert, Marià Manent, biografia íntima i literària, Barcelona: Planeta, 1995.
Manent, Marià, Poesia anglesa i nord-americana, Barcelona: Alpha, 1955, p. 118.
Manent, Marià, “Poesia i prosa de sant Joan de la Creu”, dins Íd., Llibres d’ara i d’antany, Barcelona: Ed. 62, 1982, p. 59-65. [1a ed. en castellà de 1942]
Marrugat, Jordi, Marià Manent i la traducció, Lleida: Punctum, 2009.
Roser i Puig, Montserrat, El llegat anglès de Marià Manent, Barcelona: Curial; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.
Spinnenweber, Kathleen T., “The 1611 English Translation of St. Teresa’s Autobiography: A Possible Carmelite-Jesuit Collaboration”, SKASE. Journal of Translation and Interpretation, 2/1 (2007).

Anuncis

1 Comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s