N de Novetat: North sobre el concepte de “nou” a Occident

North:: Michael North, Novelty. A History of the New, Chicago; Londres: The University of Chicago Press, 2013, 258 p. ISBN 978-0-226-07787-1 ::

Per tal d’explicar per què els moviments artístics que des del segle XIX fins avui es defineixen amb etiquetes –variables segons el país i l’escola– com modernisme, postmodernisme, avantguarda i semblants, solen presentar-se com a nous en manifestos i textos teòrics, Michael North, professor d’Anglès de la Universitat de Califòrnia (Los Angeles), practica un exercici d’anàlisi de les fonts on apareix la idea de novetat. La conclusió s’imposa des de la primera pàgina: allò nou ha estat objecte de reflexió des dels inicis de la filosofia occidental; entre frases estereotipades i aparentment antitètiques com l’antic “nihil sub sole novum” –traducció de la Vulgata d’Eclesiastès 1,10– i el modern “Make It New” –que Ezra Pound extreia de lectures de clàssics xinesos–, hi ha una llista reduïda d’arguments que reapareix al llarg dels segles:

What follows, then, is not a comprehensive account of everything said on the subject of novelty, or even of the best that was said, but rather a basic history of the conceptual models that have made it possible to think about what seems an unthinkable problem. That there is something necessary about these models is suggested by the fact that their basic shapes were established before Plato and have not varied much since (p. 7).

Aquests models conceptuals no es formulen originàriament en textos artístics i literaris, sinó en obres produïdes des dels camps de la filosofia i la ciència, que es repassen a la primera part del llibre; a la segona part es tracta la influència d’aquests models en la discussió sobre la novetat en els moviments artístics del segle XX, especialment a Nord-Amèrica.

Parmènides havia afirmat que res no sorgeix del no-res (“ex nihilo nihil fit”, es repetirà més endavant) i que el que és és etern, ingènit i imperible. Dos fonaments de la filosofia occidental, que topen amb l’observació del canvi constant en el món físic. Les teories per “salvar les aparences” i explicar aquest contrast s’engloben en dos models: la recombinació –aleatòria (el gir dels àtoms en els epicuris) o racional (el llibre de la naturalesa escrit amb el llenguatge de les matemàtiques, en la revolució científica del XVII)– i la recurrència –la teoria dels cicles i la idea del retorn, restauració o renaixement, expressada en el cristianisme i en les revolucions modernes. Els principis en què es basen aquests models ja apareixen en els filòsofs presocràtics.

Segons North, la proposta que realment suposa un trencament en aquest panorama és la teoria de l’evolució de Darwin, que fa del canvi i la innovació la característica essencial de l’existència en sentit biològic estricte. La discussió sobre la naturalesa i les causes del procés de selecció natural deriva de vegades en posicions deterministes, però també en aproximacions que subratllen el seu caràcter espontani i aleatori. En el camp de la biologia i la física, la teoria de la probabilitat proporciona una base matemàtica per considerar l’atzar i la incertesa com a constants del món real; per analitzar el moviment caòtic dels àtoms es recorre al càlcul de freqüències. La informació s’identifica amb la mateixa novetat en la teoria de la informació (Shannon), que partia inicialment de l’estudi de la transmissió del senyal i acabarà tenint una importància cabdal, a través del desenvolupament de la informàtica, fins al punt que s’ha arribat a afirmar que tot es pot reduir a unitats d’informació, indiferents al contingut­ que vehiculen; la informació és “elecció i incertesa”, com menys redundant més innovadora.

A la segona part del llibre, North destaca la influència de dos autors en la reflexió sobre el nou al segle XX. Thomas Kuhn (L’estructura de les revolucions científiques, 1962) reformula el procés d’innovació a través del concepte de paradigma: en la recerca científica, la novetat apareix quan es trenquen les expectatives del paradigma vigent i se n’origina un de nou que permet tornar a la normalitat la situació de la recerca. La cibernètica de Norbert Wiener, que parteix de la teoria de la informació, repensa les màquines com a instruments de comunicació, lluny del risc d’automatització del saber de què se l’ha acusat; el “soroll” produït en la transmissió del senyal no és considerat un error eliminable, sinó que s’assumeix com a novetat susceptible de ser incorporada al sistema a través d’un procés de feedback. El mateix Wiener va descriure les fases de qualsevol procés d’invenció –individual en origen, tècnica, social (importància de les xarxes en la configuració i la difusió del saber) i econòmica (industrialització)– i el perill inherent a l’última fase, que condueix a la rutina i a polítiques conservadores.

Arribats a aquest punt, els clams dels textos produïts des de les avantguardes artístiques i literàries, amb la seva exaltació del nou com a element definidor de l’estètica contemporània, es relacionen fàcilment amb arguments ja contemplats per la tradició filosòfica, com el retorn / renaixement i la recombinació. L’obsessió per la novetat, considerada un valor per ella mateixa, és denunciada per autors com el crític d’art Clement Greenberg, que utilitza el terme kitsch per referir-s’hi i acusar el caràcter comercial de les suposades innovacions, problemàtica ja apuntada en les consideracions d’un Walter Benjamin sobre les conseqüències de la reproductibilitat tècnica de l’obra d’art. Per contra, hi ha artistes com Andy Warhol que, des d’un punt de vista lúdic i irònic, porten al límit el debat sobre la distinció entre el vell i el nou.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s