Elogi dels consellers de Barcelona

OLYMPUS DIGITAL CAMERAEn un apunt anterior relacionava l’emergència del gènere dels catàlegs de consellers de Barcelona amb la guerra civil de 1462-1472 i l’assumpció del paper dirigent adquirit per les oligarquies ciutadanes enfrontades al rei Joan, que els catàlegs primerencs de Joan Francesc Boscà i Jaume Ballester plantejaven des de bàndols oposats. L’autoritat del poder municipal, representada per la sèrie ininterrompuda de conselleries, emanava de privilegis reials recordats als catàlegs. Aquesta legitimació s’expressava en Boscà amb la inclusió al Memorial d’una genealogia prèvia dels comtes-reis, que integra el govern de la ciutat en la cadena de transmissió del poder i el converteix en objecte historiogràfic.

L’operació es repeteix en un catàleg de consellers del primer terç del segle XVI, inserit en una compilació històrica manuscrita, el ms. 489 de la Biblioteca de Catalunya (MCEM 68). És anònim i s’ha atribuït sense fonament a Bernat Soler, l’escrivà que el 1477 rebia l’encàrrec d’elaborar unes Rúbriques de privilegis i ordinacions de Barcelona, amb Francesc Martí. Després d’una crònica dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó des de Guifré d’Arrià fins a Ferran el Catòlic, basada en els Gesta comitum, la crònica general de Pere III i els continuadors de les Històries e conquestes de Pere Tomic, es llegeix el catàleg de consellers corresponent als anys 1249-1524, que porta la rúbrica Dels consellers dels senyors reis, pares e regidors de Barcelona, i es tanca amb llistes d’altres oficials de la ciutat. El catàleg s’obre amb un pròleg o “Principi” escrit en una prosa de retòrica força elaborada, en què els càrrecs urbans no tan sols s’equiparen sinó que superen els de l’antiga Roma. En aquest text, el poder municipal –els consellers, identificats amb la ciutat– estableix una relació recíproca amb el reial del qual emana: el nodreix (“à prosperats staments dels dits reys e prínceps, los quals, de petita senyoria, són pervenguts als alts e sobirans dominis, e la dita ciutat, de pocha, és stada pujada e exelçada en molta altitud e magnificènçia”) i en rep privilegis. Aquest marc de col·laboració, que segurament és deutor del clima dels primers anys de Carles I (cort de Barcelona de 1519-1520), esborra qualsevol rastre dels conflictes polítics i bèl·lics anteriors entre ciutat i monarquia. Darrere d’aquests consellers “leyals amadors e fidelíssimos a lurs prínceps e senyors”, hi ha una resposta tàcita al tòpic de la traïció de Barcelona al seu rei durant la passada guerra, difós en obres historiogràfiques coetànies molt divulgades (per exemple en Luca Marineo), que pesava com una llosa en la memòria que els governants de la ciutat pretenien deixar a la posteritat.

Dels consellers dels senyors reys, pares e regidors de Barchelona

Jhesús | Principi

Ffeta alguna breu e comendable memòria dels gloriosos e excel·lents prínceps reys d’Aragó e comtes de Barchelona, e de lurs meravellosos actes, serà cosa molt digna e deguda que los nobilíssimos e generosos consellers singulars dels dessús dits il·lustríssimos senyors e lurs noms sien açí lohablement descrits e memorats, pus són stats vertaders pares protectors e regidors de aquesta insigna e magnífica ciutat de Barchelona. La providència, saber e saviesa dels quals ha no solament sobrepujat a qualsevol de aquella dels bons e virtuosos ciutedans de Roma, qui de tantes virtuts són stats lohats e comendats, mes de qualsevulla regidors de altres ciutats e comunitats del món. Per quant aquests foren cristianíssimos e molt zeladors de l’honor e lahor divinal, e leyals amadors e fidelíssimos a lurs prínceps e senyors e, ab sobirana cura e esvetlat studi, apartats de si tots propris interèssors, han procurat la salut e beniffiçi de la dita ciutat e república de lur pàtria, no duptants exposar tots treballs fins a morir per mantenir e deffençar aquella. Sots lo regiment e govern dels quals, ab lurs sancts concells e saludables e molts grans adjutoris e donatius assenyalats e servicis tant lohables, se són seguits e complits tants meravellosos actes de eternal recordació, dignes de servey molt gran de la majestat divina; e à prosperats staments dels dits reys e prínceps, los quals, de petita senyoria, són pervenguts als alts e sobirans dominis, e la dita ciutat, de pocha, és stada pujada e exelçada en molta altitud e magnificènçia, lo nom e fama de la qual sempre resplandirà per totes generaçions de pobles. Car en los coratges de aquests, les bones e virtuoses operacions són stades imprimides e molt més extimades que qualsevol temporals riqueses, e axí les honors e diginitats en lur temps han multiplicat, e los parenteschs ab gran unitat se conjunyien, e en totes parts e lochs fins a les pròpries habitaçions feren forts e poderosos. Car aquells regnes, ciutats e cases han obtengut stament perdurable, en les quals no ha senyorejat la gran vigor de cobejança ne altres coses viçioses, com sia cert que ahon aquests pestífferos mals de l’humanal linatge són entrats, penetrant fins a les entràmenes, allí han regnat los cruels viçis. E per la gran providènçia e saviesa dels dits regidors e pares nostres, les virtuts són stades nudrides e favorides, e rigorosament los peccats e delictes expel·lits e punits. E per açò la ciutat de Barcelona és stada digna de gran e sobirana lahor e comendaçió, més que alguna de les altres. La qual per ses virtuts ha donat excel·lent coratge e sforçat ànimo als dits llurs reys e prínceps e a totes ciutats exemplar de tota bellesa de actes e fets de gran excel·lència, los quals contínuament han resplendit en la memòria e pensa dels ciutedans e pobles de aquella. E per tant, no sens justa e deguda causa, los dits prínceps e senyors, havent en singular recordaçió los tants e inextimables serveys e benificis rebuts, usants de les virtuts a ells appropriades de gratitud e liberalitat molt singulars e les quales a les dignitats reyals són més pertanyents e deguts, han volgut la dita ciutat de Barchelona granment ennoblir, decorar e insignir de molts e speçials privilegis, libertats e d’altres moltes gràçias, e tals que la potestat e preheminènçia reyal en diverses coses és a la dita ciutat donada e transferida perquè ab fortalesa animosa e perseverança ferma apartassen e foragitassen les impugnacions viçioses, e les virtuts sanctes fossen abraçades e observades, per les quals les coses públiques són augmentades e prosperades, e que los qui succehirien, mirant e contemplant los fruyts tant habundosos procehits de hòmens axí nobles e generosos, fossen més animats e inflamats a inseguir e imitar lurs vestigis virtuosos, e que ab ells ensemps, ultra lo renom immortal e fama gloriosa, la qual en lo món resterà per tostemps duradora, de la providènçia divina eterna feliçitat e glòria perpètua obtenguessen.

Anuncis

2 Comments

  1. Els catàlegs de consellers constitueixen un gènere potser ben conegut pels estudiosos de la història de la ciutat de Barcelona, però molt menys per la resta d’investigadors i afeccionats. Gràcies, Maria, per aquesta nova contribució que ens els fa conèixer!

    M'agrada

    1. Hola, Anna. No, el problema és que, a banda d’algunes excepcions (per ex. els de Boscà i les Rúbriques de Bruniquer, editats), es tracta d’un gènere molt poc estudiat. Bé, com a mínim, els ms. ja estan inventariats 😉

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s