Pròleg del Compendi historial, de Jaume Domènec

Jaume Domènec (m. 1384) provenia del convent dominic de Cotlliure. Inquisidor del regne de Mallorca i els Comtats el 1356 i mestre en teologia el 1363, provincial de l’orde a Provença (1357-1362) i a Aragó (1363-1367). Relacionat amb la cort de Pere III com a mínim des de 1362 i familiar i conseller de l’infant Joan el 1377, per als quals gestiona encàrrecs de llibres i redacta obres.

La primera obra coneguda de Domènec és una compilació historicodocumental dominicana encarregada a Avinyó el 1357 pel cardenal Nicolau Rossell. L’any 1379, a Perpinyà, Domènec prepara per a l’infant Joan una genealogia dels reis de França, Navarra i Aragó en llatí, arran de l’esponsalici i casament amb Violant de Bar; la genealogia francesa és còpia d’una obra del dominic Bernat Gui (1261/1262-1331), continuada per Domènec per al període 1314-1380; se’n conserva una còpia del segle XV, dels notaris i arxivers reials Jaume Garcia i Pere Miquel Carbonell (BC, ms. 246). El nom de Domènec també s’ha relacionat amb el Frontí català que el rei Pere li demanava el 1369, però la versió de BNE, ms. 6293, no coincideix amb els extractes del Compendi.

L’obra més ambiciosa de Domènec és, però, el Compendi historial del rei en Pere, un encàrrec del Cerimoniós rebut a Perpinyà el 1363. Es tracta d’una crònica universal des de la Creació fins a l’època de l’autor, que va quedar inacabada a la quarta part (any 626 dC), en morir Domènec. Un any després, el 1385, se n’encarrega la continuació al dominic Antoni Ginebreda, sembla que sense èxit. Se’n conserven els manuscrits següents: dos ms. en una biblioteca privada de Barcelona (1454-1455); BNE, ms. 11518 (s. XIV/XV); BNF, ms. esp. 186 (1742); un fragment a BNE, ms. 7811 (s. XV/XVI).

El Compendi és un exemple de la nova historiografia mendicant, que incorpora materials de procedències diverses a una estructura annalística  basada en la tradició de les cròniques d’Eusebi i sant Jeroni, renovada al segle XII per Sigebert de Gembloux.  Les seves fonts principals són Guillem de Nangis, monjo de Saint-Denis (m. 1300), i Vicenç de Beauvais (c. 1190-c. 1264).

A continuació transcric el pròleg del Compendi historial, acèfal, segons l’únic manuscrit on es llegeix, actualment en mans d’un col·leccionista privat:

[…] regiment tal als seus sotsmesos que visquen en pau e en tranquilitat, e que cascú possehesca ço que seu és sens enbarch e pusca defendre ses gens en justícia, e son regne ab dret créxer e multiplicar; e, segons que diu la Escriptura en lo primer libre dels Reys, VIIIº capitulo, lo primer rey fo elegit per jutjar lo poble e per anar primer a les batalles, tots temps lo profit comú procurant e no curant del seu, car açò és offici comú de rey verdader, segons lo dit de Aristòtil. E com açò no pusca senyor aver mils com legint, estudiant he vehent les antigues istòries, car açò que és esdevenidor, segons que diu Eclesiastès, primo capitulo, diu lo savi Eclesiastès ja és estat fet e passat, hon no cal a príncep qui si ni los altres vol regir degudament ne governar sinó que guarde los fets del temps passat, car aquells li mostraran què deu fer. Així trobà per les istòries antigues lo rey Artaxerses (en lo primer libre de Esdras, IIII capitulo) com Jherusalem antigament era estada ciutat rebel·le als reys de Pèrsida, per què era estada destroïda, e com los juheus la volgueren reparar, lo dit rey vedà que no fos rehedificada ne murada. En les istòries del temps passat (Ester, IIº et sexto capitulis), lo rey Assuer trobà com Mardocheu, revelant la tració que dos servidors del rey volien fer, lo preservà de mort e que d’açò no fo suficientment reguardonat, per què li’n reté millor guardó. Axí trobà aquell matex rey per les istòries (Ester, XVIº capitulo) com alguns consellers ab lurs fentes paraules suaus e cautheloses decebien sovent les orelles simples dels reys, qui de lur natura són enclinats ha benignitat e·s pensen que hom no·ls deja enganar, per què deliurà los juheus qui ab tractament fals de Aman, conseller seu, eren condampnats a mort; e lo dit Aman féu penjar. E per tal que abreujem nostres dits, ab les istòries trobà lo gran Alexandre, emperador, les diversitats de les perssones e de les gens e de les terres e de les aygües e de les ciutats e de les forces, les maneres de les armes e com eren estats los lochs presos e defesos ça enrere, per què provehint de remeys covinents, segons la condició del temps, dels lochs, de les gents e de les terres, obtench senyoria de tot lo món, e com príncep pensà e cogità, segons que diu Ysayes, XXXIIº capitulo, les coses que a príncep pertanyen.

En per amor de açò, lo molt alt e molt poderós de gran magnificència príncep e senyor en Pere, per la gràcia de Déu rey de Aragó, de València, de Mallorques, de Cerdenya e de Còrcega, comte de Barcelona, de Rosselló e de Cerdanya, considerant e pensant ço que damunt és dit, volent provehir a son regne de regiment degut e profitós, ha manat que li sien aportades les històries he fets qui són estats en los anys passats, axí com diu la paraula de Ester al començament proposada. E no tan solament ha volgut e manat que li sien aportades les istòries de son regne o de una gent ho de un temps, mas del començament del món tro en aquest temps en lo qual lo dit senyor regna, de totes gents, regnes e estaments qui·s poran trobar; e per tal que sien pus covinents e de major utilitat a tot lo seu poble, ha ordenat que sien transladades e posades en lengua romana, e que digam mills, en lengua catalana. Per què en l’any de gràcia MCCCLXIII, en lo loch de Perpinyà, lo damunt dit senyor e príncep manà a mi, frare Jacme Domènech, de l’orde dels frares preycadors, inútil servidor seu, inquiridor en lo regne de Mallorques, que degués transladar en pla les històries que frare Vicent, de l’orde dels frares preycadors, recita en los seus libres historials. On yo, volent hobeir lo seu manament, segons lo consell de l’apòstol sent Pere, qui diu en la primera epístola, IIº capitulo, on mana que cascú sia sotsmès al rey axí com a perssona sobre les altres eccel·lent, car aquesta és la voluntat de Déu, comencí la obra en lo dit temps, segons lo manament del dit senyor.

E jatsia que molts e diverses ça enrere agen escrites les històries dels fets passats, aquells, emperò, qui en los nostres temps mills e pus ordenadament e complida an los fets antichs e novells recollits e compillats són los dits frare Vicent e frare Guillem, de l’orde dels monges negres del monestir de Sent Dionís en França, los quals, començans a la creació del món, han esteses lurs escriptures tro al lur temps. És ver que frare Vicent recita moltes coses inpertinents, axí com són doctrinals e morals, e alguns fets posa molt lonchs e altres molt breus; mas frare Guillem ho posa en millor orde e quant als anys e quant a l’historial, car comunament los derrés qui han vistes les obres dels primers ordenen mills lurs fets que aquells primers. Enperò lo un e l’altre d’aquests ha haguda poqua cura dels fets d’Espanya, qui és la pus noble partida de Europa, qui és en la terça partida del món, la qual quax tota possehexen chrestians; e axí matex ha lexats molts altres afers, axí com apar qui lig les històries d’alguns altres. Per què yo, volent satisfer a la intenció del dit senyor rey, seguint majorment los dits frare Vicent e frare Guillem, ajustant en sos lochs e temps los fets d’Espanya segons que·ls ha escrits Roderico, archabisbe de Tholedo, e alguns altres que recompta Gotfir, capellà de l’emperador Federich, de diverses nacions e perssones, e alguns de la Bíblia o transpassats per ell, o molt abreujats segons que·l maestre de les Històries escolàstiques los posa, entreposant en los lochs alguns nobles dits de Orosi e de Júlio Frontí e algunes altres istòries, que si tots los actors no són nomenats, no an menys de veritat, recitant solament la ystòria e lexant estar ço qui és moral o doctrinal o natural sinó fort poch, é ordenada la obra següent partint-la per anys, segons que les perssones o feyts notables requiren, algunes vegades per deenes de anys, algunes per menys, algunes per més, tro a l’esdeveniment de Jhesucrist, car d’aquí avant corren per sengles anys, e açò per certs capítols segons que·ls fets requiren, e les edats complint, del temps ençà que·ls damunt dits historiògraphos avien feta fi al mils que he trobat ne sabut. E si yo transladant, mudant ho ajustant, mon senyor, deya res ho posava que no fos ben dit, suplich a la vostra real magestat humilment que a la mia insuficiència he negligència deja perdonar e que plàcia a la vostra altea de corregir o fer corregir a altre ço que per mi serà menys bé posat; e en tot e per tot sotsmet en correcció de pus savi e pus sobtil e millor enterpretador que yo no só.

Aquesta compillació e interpretació e tots altres fets e dits meus é appellada Compendi historial del rey en Pere. “Compendi” és compilació abreujada; “istorial”, ço és de les històries quasi de tota Europa e de algunes de Àsia e de Àfrica; “del rey Pere”, qui ara regna en Aragó, ha manament del qual és feta.

E per ço car, axí com damunt és dit, aquest compendi o compilació comprèn històries de diverses terres, regnes e gens, tretes de dits de diversos actors he doctors, é posat primer sobre la història que·s recompta los noms de la terra o del regne o de la gent de què·s fa menció, e açò de adzur o blau; e lo nom de l’actor qui aquest fet o dit diu o recita, e açò de vermelló, per ço que u pusca veure e trobar pus prestament. Però no he notat expressament los libres dels dits doctors, car fóra molt lonch; mas qui volrà saber e veure en lur original, sàpia que si al·lega Vicent és en lo seu libre appellat lo Historial de frare Vicent; si Oròsius, és en lo libre dit De ormesta mundi, qui vol dir ‘de la misèria del món’; si Valeri, en lo libre appellat per son nom lo gran Valeri; si Eusebi, en lo libre appellat les Cròniques de Eusebi; si Roderico, en lo libre appellat les Istòries d’Espanya; si Gotfredo, en lo libre appellat Pantheon, qui vol dir ‘totes històries’; si Guillem, en lo libre de les istòries universals de Guillem; si Scolàstica ho Comestor, en lo libre appellat Scolàstica, e són dits de la Bíblia; e si diu Comestor, són dits per manera de exposició e d’altres fets del maestre qui compillà la dita Història escolàstica, qui avia nom mestre Pere Comestor. Si altres doctors al·legava, trobar-los has o en los libres appellats per lurs noms o ací nomenats o de la Història escolàstica. E si vols saber la història de alguna província o regne, solament no·t cal sinó guardar lo nom de aquella terra o regne o gent, e seguint aquella là on és, trobaràs del seu començament tro a la fi. E no he volgut de algunes històries, regnes o fets posar lo temps cert e exprés o especial, axí com alguns fan, car per la diversitat qui és d’açò sovent entre los doctors se engendra error e contradicció, ne saben tots nombrar los anys ne lo temps, per què aytal certinitat embarga més los ligents, specialment los simples clergues e los lechs, que no·ls endreça, mas he posats aquells temps en què s’acorden los més e los millors e per los quals pot hom entenent saber los altres e compendre leugerament.

:: Maria Toldrà, Estudi i edició del Compendi historial de Jaume Domènec, O. P.: el regnat de Constantí (ms. 11518 de la Biblioteca Nacional de Madrid, folis 309v-339v), Barcelona: Universitat de Barcelona, 1993. [Tesi de llicenciatura] ::

Anuncis

3 Comments

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s