El Facet català, una art de la seducció

Facet:: Rosanna Cantavella, El Facet, una ars amandi medieval. Edició i estudi, València: IIFV; Barcelona: PAM, 2013 (Biblioteca Sanchis Guarner, 81), 342 p. ISBN 978-84-9883-651-6 ::

El Facet (Facetus) és un d’aquells títols amb què topes sovint quan llegeixes sobre literatura medieval, normalment en un discret segon pla. Obres menors, en diuen, que fan pòsit i ajuden a entendre les “grans obres”. Algú diria que de vegades resulten fins i tot més interessants. El Facet català s’ha editat diverses vegades, també en format electrònic (Rialc). Ara en tenim una edició crítica a mà, acompanyada de l’arsenal complementari que justifica el subtítol “Edició i estudi”, que a la pràctica vol dir que el lector podrà llegir un text solvent integrat en un conjunt d’elements que el situen en una tradició literària i l’interpreten. El pack del Facet de R. Cantavella, un projecte que remunta al 1986, conté:

1) Una introducció sobre el Facet en el context de la literatura teòrica sobre l’amor  produïda a l’edat mitjana catalana i occitana, sobretot de les artes amandi en la tradició d’Ovidi, definides com a manuals d’eròtica pràtica que es completen, també molt ovidianament, amb l’obligada reprovació de l’amor i l’atac a les dones. Altres exemples d’aquest “erotodidactisme” són el Pamphilus i el De vetula -traduït parcialment en prosa a l’Ovidi enamorat de Bernat Metge-, que arriben a l’escola i, com el Facet, desperten les crítiques tant dels moralistes com dels autors que s’atenen a les regles del model cortès, esverats per aquest món de joves amants, per a qui tot és lícit per culminar amb èxit la cacera de la “nina”, inclòs el recurs a la “destral” o alcavota.

2) El Facet català en noves rimades, compost cap a la primera meitat del segle XIV per un anònim, editat aquí a partir de l’únic manuscrit on es llegeix sencer (Biblioteca Inguimbertina de Carpentràs, ms. 381), més un apèndix sobre els fragments del ms. B-135 de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, un recull factici de cartes privades dels segles XIV-XVI.

3) El Facetus llatí (en la versió “Moribus et vita”), el text original del segle XII del qual parteix la versió catalana, que no és una traducció estricta, sinó una refosa; es pot llegir en una edició filològica i en la transcripció de l’exemplar incomplet del XIV del ms. 309 de la Biblioteca de Catalunya.

Tot plegat amb l’aparat tècnic que se li suposa a una edició feta des de criteris filològics. Encara que, com diu el doctor Facet (vv 352-359):

Mas si no vols per ventura
d’aquestes coses aver cura,
e vols ésser anamorat
e en amor de fembres dat,
e conexs que més t’à a profit
que en so que dessús ay dit,
comensaràs axí d’aymar
axí con aycí vull eu dictar.

Advertisements

One Comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s