Els reis d’Orient segons Jaume Domènec

AdorationJesús

Guillem, Comestor E·l XIII dia vingueren tres magos de Orient en Jerusalem, dients: “On és aquell rey dels jueus qui és nat? Car nós havem vista l’estela d’aquell en Orient e som venguts adhorar ell”.

Aquests foren successors del deví Balaam, la divinació del qual és posada enaxí en lo Veyl Testament: “Nexerà stela de Jacob, e levar-se-ha home de Israel e serà senyor de totes gents”. Per la dita prophecia d’aquell Balaam, aquests conegueren l’estela. E eren dits magos, car aquells que·ls grecs apellen filòsoffes, los persans apellen magos e nós savis; e disem nós que ells eren reys, cor sa·ntràs los reys entenien fort en les sciències de ffilosoffia e de astrologia. Vingueren de les encontrades dels persans e dels caldeus, on és lo ffluvi dit Sabbà, per lo qual la regió aquella és dita Sabea. Aquests, segons dit de alguns, del temps ensà de Balaam havien elegits los pus studioses XII de si matexes e amadors dels secrets celestials, e posaren-si a esperar aquesta stela; e si alcun d’aquests morís, lo fill d’aquell e·l pus proÿme ere substituït en loch d’aquell.

Aquests, donques, XII per sengles ayns en cert temps pugaven en I mont dit Victorial e, III dies aquí stants, lavaven-se e pregaven Déu que lur mostràs aquella estela que Balaam havia proffetada. En lo dia de la nativitat de Jesuchrist, mentre axí staven aquí, aparech-lur una stela sobre lo mont, qui havia sobresbella figura de infant, sobre·l cap de la qual resplandia una crou; la qual figura lur parlà dient: “Vet-vos-en apertament en Judea e aquí trobarets nat lo rey que querets”. Partins, donques, d’aquí, l’estela lur anava davant, e no lur falí vianda ne beure en tot lo camí. E diu Crisòstomo, exponent sant Matheu, que la estela lur aparech molt de temps davant que Jesuchrist nasqués, e axí en molt temps pogueren venir de luyn; emperò diu sant Gerònim que fer-se pot que en XIII dies passassen sobre dromedaris lonchs spays de terres.

E Herodes, rey dels jueus, oynt so que·ls dits magos o savis havien dit (so és: “On és lo rey dels juseus qui nat és?”), fo torbat, e tot Jerusalem ab ell, car hac paor que no fos alcun nat del linatge de Hyrchà o de Aristòbol, reys dels juseus sa·ntràs, qui·l gitàs del regne, axí co a estranger que era; torbave-se aytambé la ciutat, moguda per la novelletat del miracle. Mas co Herodes se fos diligentment certificat ab los magos del temps que la estela lur aparech, axí que per ella pogués saber la nativitat de l’imfant, demanà als capellans e als doctors de la Ley on devia néxer Christ, per so que pus sabia lo temps, sabés lo loc; qui, segons la proffecia de Michea, dixeren que nexerie en Bethleem. Lo rey, donques, Herodes, dix lavores als magos que se n’anassen en Bethleem e, trobat que haurien l’imffant, tornassen per ell e que li o dixessen, “per tal, dix ell, que yo, venint a ell, lo puscha ahorar”, co, emperò, ja se hagués pensat de matar l’imfant si·l trobàs.

Ixints, donques, de Jerusalem los dits magos, anà-lur davant la estela, que a l’intrant de Jerusalem havien perduda de vista, tro que vinent estech sobre la casa on l’imfant era. E intrants en la casa, la qual sant Luch apella diversori, adhorants-lo offeriren-li or, ensens e mirra, axí co ere ufferta entre·ls sabeus acostumada, signifficants en lo or ell ésser rey, en l’ensens Déu e en la mirra home mortal.

Los noms d’aquests savis són aquests: en ebrayc, Appèl·lio, Amero, Damasco; en grech: Galgalat, Magalath, Sarachim; en latí: Gaspar, Baltasar, Melchion.

E co acordassen del tornar, fo-lur respost en sompnis que no tornassen a Herodes. Per què vinents a la ciutat de Tarso, en Cilícia, noliegants navelis, tornaren-se’n en lurs regions.

Comestor Herodes, veent que·ls magos no tornaven per ell, pensà’s que fossen per la estela estats deçebuts e no gosassen tornar a ell per vergonya. E axí no hac cura de querer l’imfant.

Incident

Ffulgensi bisbe Aquesta estela fo novellament lavors creada, notable e de les altres discreta e dessemblant en resplandor –cor no l’escureïa la luu del dia (axí co fa les altres)– e en loc –cor no era en lo fermament ab les esteles, ne en los altres cels ab les planetes, mas bays, prop de la terra, fahia sa via. Qui, de primer stant sobre Judea, donà senyal als magos de venir en Judea, e ells acordaren de venir en Jerusalem, axí co al cap de Judea; e d’aquí ixints, anà-lur devant ab moviment notable. E ffet son offici, deffalí de mantinent, tornan en la matèria de què era stada feta.

Anuncis

2 Comments

  1. En temps, en hora, en trànsit. Ajustada la lectura, Maria, com si haguera anat avui a missa i escoltara el senyor rector llegir l’epístola. Il·lustrativa la comparació lingüística, avui oblidada i perduda, Mira que dir-se Baltasar en lloc de Magalath, tan eufònic ell! Coses de la tradició jueucristiana que ens envolta.
    Que ses majestats els Reis d’Orient aconstumen a ser tan generosos amb tu com tu ho ets amb nosaltres. Amén
    Joan

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s