La veu del crim

:: Anna Maria Villalonga, Les veus del crim, Barcelona: Editorial Alrevés, 2013, 333 p. ISBN 978-84-15900-07-8 ::

El boom que la novel·la negra ha experimentat a Catalunya els últims anys, impulsat per l’èxit comercial d’obres com la trilogia de Stieg Larsson i per una bona base d’autors propis i traduccions, s’ha beneficiat del recurs intel·ligent a la web 2.0 com a eina de difusió. I quan dic intel·ligent no em refereixo al fet en ell mateix, perquè utilitzar les xarxes socials ja no és cap novetat per a les empreses -hi incloc les editorials no lligades a una institució. Però és que, entre aquelles eines 2.0, la novel·la negra catalana compta des de 2009 amb una d’excepcional, el blog A l’ombra del crim d’Anna Maria Villalonga, activista literària, cosa que en el seu cas vol dir filòloga, professora, escriptora i moltes coses més, com ara mestressa de la Colette, la gata més famosa del panorama negre català. En aquest temps, el blog de Villalonga ha evolucionat fins a convertir-se en una plataforma de difusió de la negror literària catalana i dels projectes i activitats que es relacionen amb la seva promoció, sense oblidar les pinzellades puntuals sobre el que es fa més enllà de les nostres fronteres. Ha contribuït, en definitiva, a crear una consciència de fenomen unitari entorn d’aquesta literatura, que a poc a poc va aconseguint l’atenció dels mitjans. Una consciència que un llibre com el que ressenyo confirma definitivament i que fa de l’autora una mena de veu del crim català –amb permís d’alguns noms que duen a terme una incessant activitat en el mateix sentit, l’última la creació de l’associació En Negre.

Les veus del crim és una col·lecció de dotze entrevistes a autors que han publicat novel·la negra en català els últims anys, algun amb una trajectòria llarga i consolidada, uns amb dedicació exclusiva al gènere, d’altres que s’hi apropen des d’altres temàtiques. La nòmina: Salvador Balcells, Jaume Benavente, Sebastià Bennasar, Jordi Cervera, Jordi de Manuel, Andreu Martín, Marc Pastor, Jordi Pijoan, Teresa Solana, Agustí Vehí, Pau Vidal i Albert Villaró. S’agraeix profundament que la tria no inclogui segons quins experiments editorials recents que no saben trobar -i em penso que tampoc no s’ho proposen- el punt d’equilibri entre comercialitat i dignitat del producte que exigeix la bona literatura de gènere.

A aquelles dotze veus s’hi suma la tretzena, la mateixa Villalonga, un d’aquells entrevistadors que no poden ni volen evitar saltar la barrera i opinar sobre un tema que els apassiona, amb el límit que els imposa el protagonisme reservat a l’altre. El resultat són uns textos amens, on l’entrevista i la conversa sovint es confonen, amb acotacions dramàtiques que acaben de perfilar la personalitat dels entrevistats. La comoditat que transmeten entrevistadora i entrevistats no està renyida amb la densitat del contingut. En cada capítol es repeteix una sèrie de qüestions: les que tenen a veure amb les circumstàncies personals (quan i per què comences a escriure, quins autors t’han influït…) i d’altres transversals que afecten el gènere (fronteres amb altres gèneres, realisme, paper de l’humor…) i les seves peculiaritats des de l’òptica d’un escriptor català (versemblança lingüística, dificultats per introduir-se al mercat…). Material de primera per a investigacions futures i font d’entreteniment per als amants de la novel·la (negra o no).

En alguns sectors encara hi ha una certa reticència a llegir o a donar per bones les novel·les negres que es fan aquí. Per motius diversos, a banda dels sociolingüístics evidents. En primer lloc, és una qüestió de modes: ara mateix venen els autors nòrdics que apareixen com bolets per l’efecte Larsson, però malauradament obvien que aquest és fill d’una tradició amb baules tan robustes com Henning Mankell o els cappares Maj Sjöwall i Per Wahlöö. En segon lloc –i aquí em confesso culpable-, hi ha una tendència a no considerar genuí tot allò que es desvia d’un determinat model de novel·la que ve de fora (països anglosaxons), consolidat per una llarga tradició d’adaptacions cinematogràfiques.

Però si els autors catalans citats aporten alguna cosa és precisament l’heterogeneïtat de les perspectives amb què enfoquen el gènere i la predisposició a subratllar-ne elements secundaris o a mesclar gèneres. De fet, la trama criminal estricta no acostuma a ser el seu punt fort; i, encara que no tothom hi estarà d’acord, el policia o l’investigador de torn tampoc no sol fer ombra als models europeus o americans. En canvi, hi sovintegen les variacions sobre el tema negre i criminal: hi ha qui opta per explotar la vena humorística i/o la sàtira social, qui recrea lliurement una anècdota històrica amb un estil barroc de gran potència, qui excel·leix en el disseny d’ambients d’una gran delicadesa formal, qui investiga la relació entre el negre i la ciència-ficció (ciència-en-ficció), etc. Diria que és aquesta capacitat de crear paisatges personals a partir de l’adscripció puntual a un gènere que tradicionalment alterna èpoques de vaques grasses i magres, allò que dóna interès a l’actual florida de novel·la negra en català, tan ben representada al llibre de Villalonga.

Anuncis

10 Comments

  1. Sincerament, estic emocionada. Llevar-me un diumenge i trobar el regal d’aquesta ressenya resulta impagable. Trobo que l’encertes de ple, Maria, en tot el que dius. No debades en saps tantíssim i ets la meva mestra. Espero que t’ho hagis passat bé. També penso que el llibre pot resultar útil per a futurs estudiosos. A mesura que passi el temps i els autors comencin a ser motiu d’estudi (això esperem), el llibre esdevindrà información directa.
    T’ho agraeixo molt, com t’agraeixo la teva complicitat i suport des que ens vam conèixer. Una forta abraçada.
    Ah, i la Colette m’ha demanat insistentment que t’enviï petons. Diu que sap que en tu té una aliada incondicional.

    M'agrada

    1. M’agrada que t’agradi… i que li agradi. Espero que tant com a mi el llibre. Algun dia m’has d’explicar com es fa un llibre d’entrevistes. Diria que una lectura tan fluida i entretinguda amaga moltes hores de feina prèvia, des de reconduir converses que es desviaven fàcilment del tema fins a transcriure les gravacions i reconvertir els codis del llenguatge oral a l’escrit, que es diu ràpid. I que quedi ben natural!
      Per cert: diria que fa temps, un vespre de desembre poc abans de Nadal, que vaig haver de passar pel departament de manera intempestiva, et vaig enxampar en plena entrevista negra destinada al llibre… Pot ser?
      Li torno els petons a la Colette.

      M'agrada

      1. Sí, sí. Estava entrevistant en Sebastià Bennassar. Ell ho recorda, perquè jo parlo molt de tu.
        Ja t’explicaré el rerefons de la confecció, el making off. Són hores, efectivament. Alguns autors usen moltes el•lipsis, onomatopeies, renecs o sons guturals, com tots nosaltres. Això s’ha de resoldre d’alguna manera. També cal esporgar tot el que diuen, ja que, a voltes, com bé endevines, es desvien i parlen de coses que no vénen a tomb. D’altra banda, mantenir l’equilibri entre l’idiolecte de cadascun, el to proper i fins i tot col•loquial i, alhora, no perdre el rigor i la seriositat del contingut és com fer equilibris.
        En uns casos costa menys, en d’altres més. Depèn de l’autor. Tots són molt diferents i jo volia que això es notés. Volia que la veu pròpia de cada un se sentís amb claredat, inclosos els seus tics lingüístics, les seves manies i les seves dèries. Tampoc no és fàcil mesurar la informació personal i la professional que em feien arribar. Tots m’han explicat moltes coses.
        Per tant, he estat moltes hores amb els auriculars a les orelles. En tenir tan propera la veu dels entrevistats, descobreixes detalls ínfims, minúsculs. És molt bonic, molt enriquidor. Però molt lent. La veritat és que han estat hores de feina, vertaderament. Confegir un llibre a mig camí entre la divulgació i l’assaig, dirigit a un públic de tota mena, no és fàcil.
        Ara bé, n’he gaudit moltíssim. Una magnífica experiència.

        M'agrada

  2. Enhorabona Anna, tens motius, per generosa i per professional, d’estar contenta. Gràcies, també, Maria Toldrà per ressaltar les qualitats de tots els que estan fent possible, amb el seu esforç, que la literatura catalana creixi i destaqui en el gènere de la novel•la negre.

    M'agrada

  3. És una ressenya magnífica, Maria Toldrà, que t’agraeixo molt com a amiga de l’Anna Maria, com a seguidora de la nostra activista literària i com a lectora de “Les veus del crim”, llibre del qual he gaudit immensament! Fins i tot penso que l’Anna Maria ha aconseguit innovar el que és una entrevista. A partir d’ara, “Les veus del crim” serà no només un referent pel que fa al gènere negre en català, sinó també un referent pel que fa a les entrevistes. Hi haurà un abans i després de “Les veus del crim”.

    M'agrada

  4. Felicitats, Anna!! T’ho mereixes!!
    Estic molt contenta per tu. Una ressenya que et fa justícia; el llibre és sensaciona, una referència per a tots els negrots!

    M'agrada

    1. Jordi Canals, Shaudin, Teresa, gràcies per deixar un comentari. Realment és una història maca, la dels autors que han recuperat el gènere negre en català els últims anys, des d’enfocaments tan diferents i interessants. I haver trobat algú com la Villalonga que hi posi la veu ja és la cirereta del pastís. Durant un temps em vaig resistir a les meravelles de la negror catalana que predicava l’Anna M., però hi he acabat caient de quatre potes i ben contenta.

      M'agrada

  5. Felicitats!!!! No pots passar calladament, sense fer soroll, en aquest món de lletres i paraules a vegades desordenades, sempre hi ha qui sap compondre-les i trobar-ne la seva essència per poder-te valorar millor, Maria Toldrà ho ha fet.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s