Els Adversaria de Pere Miquel Carbonell

Pere Miquel Carbonell (1434-1517) ha deixat diverses compilacions manuscrites amb materials d’interès literari, que es poden classificar en dos grups: les que són producte del funcionament d’una institució a la qual l’autor, notari, escrivà i arxiver reial, es lliga professionalment (per exemple el memorial 49 de Cancelleria de l’Arxiu de la Corona d’Aragó); i les que pertanyen a l’esfera privada, de les quals el ms. 69 de l’Arxiu capitular de Girona és el millor exponent. La distinció entre “públic” i “privat” resulta còmoda per entendre les diferències entre els continguts i la història de la transmissió d’aquests volums, per bé que cal matisar-la, com ja he comentat en un altre lloc, perquè els motius i els criteris de Carbonell a l’hora d’encabir textos en les seves compilacions no coincideixen amb els actuals i seran objecte de polèmica al llarg dels segles.

El títol amb què es coneix el còdex gironí a què em referia, Adversaria, l’hi donà Jaume Villanueva, que n’extractà fragments, avui a la Real Academia de la Historia, de Madrid; també se’l cita com a Memorables. És una miscel·lània humanística, que ocupa l’atenció del compilador durant més de quaranta anys. Destinada a un cercle reduït d’amics que fins i tot hi fan correccions autògrafes (Jeroni Pau), el seu caràcter privat permet incloure-hi observacions polítiques més personals, com ara la guerra civil, que el joanista Carbonell viurà des de la Barcelona controlada per les institucions de la terra. En morir el compilador, el volum resta en poder de la família; a principis del XVII és en mans d’un parent, l’historiador Jeroni Pujades, que hi fa una anotació i l’utilitza en les seves investigacions epigràfiques.

És difícil fer un resum de la varietat de gèneres representats al ms. 69, reflex dels amplis interessos culturals del compilador. Fa anys en vaig fer una descripció que ara es troba actualitzada a la base de dades MCEM. Hi ha textos mèdics (Matthaeus Silvaticus), astronòmics (Bernat de Granollacs), geogràfics (Estrabó), autors clàssics (Ciceró, Marcial, Horaci, Persi, Sili Itàlic, Prudenci), pares de l’Església (Basili, Joan Crisòstom, Agustí), autors medievals (Hug de Sant Víctor, Nicolau de Lira, Ramon Llull, Francesco Petrarca), textos devocionals, profecies polítiques, florilegis i epigrames anònims tant de tradició clàssica com medieval, notícies biogràfiques sobre familiars i coetanis de Carbonell, correspondència erudita amb amics (el citat Pau, el jerònim Guillem Fuster, l’arxiver Jaume Garcia, el jurista Joan Vilar, etc.), obres gramaticals i lexicogràfiques (Alexandre de Villadei amb addicions de Llucià Colomines, les Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols), el primer recull de materials epigràfics conservat de la Corona d’Aragó (que té elements comuns amb el poc conegut Registrum que el tortosí Francesc Vicent dedica al bisbe d’Urgell Pere de Cardona) i diccionaris d’abreviatures epigràfiques. El capítol de fonts italianes modernes inclou Bartolomeo Facio, servidors dels Reis catòlics com els Geraldini, els frares Roberto Caraccioli i Michele Carcano, i discursos i epigrames relacionats amb Roderic de Borja / Alexandre VI.

El volum aglutina l’obra d’un grup d’autors que coincideixen en alguns espais professionals (cort, Audiència, Cancelleria reial…) i comparteixen l’interès per les novetats de l’humanisme d’expressió llatina que arriben d’Itàlia. Algun nom es retroba al De viris illustribus catalanis de Carbonell, adaptació al món cultural català d’una obra de Facio, l’un i l’altra inclosos al còdex, en forma fragmentària la segona. El De viris és un testimoni de la consciència de formar part d’un corrent de renovació literària els orígens del qual el compilador fa remuntar a Alfons el Magnànim. Carbonell converteix Jeroni Pau en la primera figura literària del grup i en copia obra en vers i prosa als Adversaria, però també poesies de Bernat Descós, Joan Ramon Ferrer, els citats Geraldini i Vicent, etc., al costat d’obres de temàtica religiosa i tradicional del prevere Montserrat Torres, fra Francesc Segarra o un cant de la Sibil·la atribuït a Antoni Canals, als quals afegeix la seva pròpia producció, des de la poesia de certamen conreada en la seva joventut fins a les inscripcions llatines per a algunes tombes i monuments.

(Reprodueixo parcialment i amb algunes addicions la notícia que vaig redactar per al catàleg El bisbe Margarit i la seva època, Girona: Fundació Caixa Girona, 2006, p. 68-69.)

Advertisements

One Comment

  1. si gent com Carbonell, Pau i Ferrer haguessin conegut el Sr, Google i els ordinadors, no sé que haurien estat capaços d’arribar a fer..

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s