D’allà d’on vénen els tigres

Là où les tigres sont chez eux:: Jean-Marie Blas de Roblès, Là où les tigres sont chez eux. Roman, París: Éditions J’ai lu, 2010 (1a ed. de 2008), 892 p. [N’hi ha traducció castellana d’Ana Nuño: Donde viven los tigres, Barcelona: Duomo, 2012] ::

A la manera d’Eléazard:

GOETHE: “Ningú no camina impunement sota les palmeres, i segur que el pensament canvia en un país d’elefants i tigres” (“Es wandelt niemand ungestraft unter Palmen, und die Gesinnungen ändern sich gewiß in einem Lande, wo Elefanten und Tiger zu Hause sind”; Les afinitats electives, II, 7, traducció de Carme Gala).

BLAKE: “Tigre! Tigre! Foc brunyit / en les selves de la nit, / ¿quin immortal ull o mà / tan bell i fer t’emmarcà?” (“Tiger, tiger, burning bright / In the forests of the night, / What immortal hand or eye / Could frame thy fearful symmetry?”; Cançons d’innocència i d’experiència, traducció d’Antoni Turull).

BRASIL: Corrupció política i arribistes enriquits amb l’especulació urbanística; la misèria i la solidaritat de les faveles; pescadors que malviuen de les sortides al mar i les feines per a turistes avorrits que fugen de les rutes habituals; un poble indígena sense contactes amb l’home blanc, però guiat per un xaman que recita oracions en llatí; cultes sincrètics en què les experiències extàtiques anul·len l’individu i els seus mals, però tenen data de caducitat. Era impossible que els personatges desarrelats de la novel·la de Jean-Marie Blas de Roblès sortissin immunes d’un país on encara hi ha racons sense explorar.

NOVEL·LA RIU: Una biografia del jesuïta polígraf del sis-cents Athanasius Kircher, suposadament escrita pel seu deixeble Caspar Schott; els maldecaps del seu editor, Eléazard von Wogau, corresponsal francès al Brasil modern; una expedició paleontològica perduda al Mato Grosso, dirigida per Elaine, l’exdona del periodista; les ànsies d’autenticitat de Moéma, la filla toxicòmana d’Eléazard i Elaine; el particular sentit de la justícia de Nelson, un noi impedit de les faveles… Trames que podrien semblar paral·leles, però que acaben confluint a través dels segles i els espais en un discurs construït amb una simetria impecable i un sentit del ritme de vegades trepidant.

KIRCHER: Incapaç ell mateix d’actuar, Eléazard cova un ressentiment inexplicable cap al protagonista de la biografia que edita. L’exasperen l’erudició fora mida i els invents sovint inútils de Kircher. El traeix el seu enfocament presentista: què va aportar realment el jesuïta al progrés de la humanitat? L’home es vantava d’haver desxifrat els jeroglífics egipcis, però ara sabem que va ser Champollion qui va marcar el camí correcte. Tants d’esforços malaguanyats. Al capdavall, però, tot és qüestió de perspectiva. El mateix Kircher no estalviava les crítiques a l’Art de Ramon Llull com a sistema de pensament, que considerava inútil i enrevessat, però era per oposar-li un sistema propi. En la seva cerca de sentit, el Kircher de Blas de Roblès reconstrueix -a base de lectures pròpies i de relats i objectes que li arriben dels col·legues missioners- una filosofia originària tan o més al·lucinada, que remunta a Noè i els seus fills i incorpora la redescoberta de l’enyorada llengua adàmica perduda amb la Torre de Babel.

 

Advertisements

2 Comments

  1. No sé si és la manera d’Eleazar, però venen ganes de llegir la novel·la -i les més de setcentes pàgines en fan una bona obra per les nits d’estiu!-. Quina idea, de rellegir Kircher com a personatge …
    Entre les citacions de tigres (ja posats, millor Blake que Goethe), podríem afegir les que Robles difícilment podia conèixer dels Bestiaris catalans:

    Pere Quart, “Tigre captiu”
    Les fuetades t’han ratllat la pell
    O potser l’ombra de la reixa?

    Josep Carner, “El tigre” (final)
    […]
    Caçadors venen amb armes
    amb armes d’horribles sons!
    jo que havent cruspit deu homes
    sostenia que eren bons!

    Però el “meu” tigre, com el de tants nens de la meva quinta, continua essent el Shere-Kan del Mowgli…

    M'agrada

    1. La de Pere Quart té molt a veure amb Blake, que em sembla que, de tigres, només n’havia vist quatre d’engabiats. Vaig estar mirant-me els seus dibuixos -d’altra banda, impressionants- per il·lustrar l’entrada del blog, però els seus tigres semblaven gats mansois, llàstima! I sí, la novel·la de Blas de Roblès està molt bé. Gràcies a la Laia, per haver-me’n parlat!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s