Stefan Zweig: Maria Stuart

MaryStuart:: Stefan ZweigMary Stuart, traducció d’Eden i Cedar Paul, Londres: Pushkin Press, 2011, 446 p. ISBN 9781906548377 ::

Amb pocs dies de vida, Maria Stuart (1542-1587) ja era reina d’Escòcia. Abans dels vint era reina vídua de França i tornava al seu país per ocupar el tron patern. Acusada amb el seu tercer marit, James Bothwell, d’haver ordenat l’assassinat del segon, lord Darnley, la vida sentimental de Maria I d’Escòcia, baluard dels catòlics a les anglicanes Illes britàniques, va ser esbombada a les principals corts d’Europa a través de cartes i poemes que se li atribuïen i de rumors de diplomàtics. Els últims vint anys de la seva vida, els va passar en una presó daurada, de castell en castell, en poder de la seva cosina Elisabet d’Anglaterra, fins que va ser executada als 45 anys.

Les biografies de Stefan Zweig (1881-1942) continuen enganxant el lector generació rere generació; de fet, és un dels autors periòdicament comentats a la xarxa Llibres per llegir. Maria Stuart es va publicar per primera vegada en alemany el 1935. No espereu trobar-hi un llibre d’història estricta ni un escorcoll de fonts arxivístiques, com el que hi ha darrere d’algunes de les millors biografies històriques actuals pensades per a un gran públic (estic pensant en la d’Eric Ives sobre Anna Bolena, The life and death of Anne Boleyn: the most happy, Malden, MA: Blackwell, 2004). Stefan Zweig no és cap historiador, però té una capacitat única d’extreure el drama de la història. L’estructura és ben simple: protagonista contra antagonista, començant pel gran enfrontament que determina l’estructura del llibre, el que oposa la catòlica, vital i culta Maria d’Escòcia contra l’anglicana, racional i calculadora Elisabet d’Anglaterra. A partir d’aquí, l’acció és mínima -ja la posa, inevitable, el mateix decurs dels esdeveniments. El que li interessa a Zweig és la dissecció psicològica de les dramatis personae de cada escena, que de tant en tant ens regala frases lapidàries com aquesta: “Mary Stuart never gave anything creative to the land of her birth except the saga of her life” (p. 110).

Anuncis

4 Comments

  1. Coincideixo amb la valoració sobre Stefan Zweig.Tinc la impressió que copsa millor la realitat dels personatges sobre els qui escriu que bona part dels historiadors que es perden en les fulles dels arbres i no poden admirar el bosc. Aquesta biografia no l’he llegida, fa anys vaig devorar la seva biografia de Maria Antonieta. Curiós. Dues figures amb final tràgic, com el del mateix autor.

    M'agrada

    1. Sí, Stefan Zweig tenia un sentit del drama molt desenvolupat. Llegint el capítol de l’execució de Maria Stuart és inevitable pensar en el suïcidi de l’autor i la seva dona, tan preparat fins a l’últim detall. Per cert, m’han recomanat vivament l’autobiografia de Zweig (El món d’ahir).

      M'agrada

  2. Gràcies de nou, Maria, per recordar-nos tan l’esriptor com la figura de Stuart.
    M’ha fet recordar -i perdoneu que vagi una mica lluny- la versió que en feu una joveníssima Vanessa Redgrave, acarada amb una no menys jove Glenda Jackson en el rol d’Elisabet I, en un clàssic del cinema anglès dels 70 … per si voleu recordar-ho: http://www.youtube.com/watch?v=G1RRf9LWKxA

    M'agrada

    1. Fantàstic l’enllaç a la pel·lícula, Anna. Diu la tradició que les dues reines no van arribar a coincidir mai en un mateix lloc -segons S. Zweig, perquè l’anglesa evitava la trobada-, però tenir la Redgrave i la Jackson juntes i no muntar una escena com la del bosc seria imperdonable! Quin parell d’actrius, tu.
      Per cert, aprofito per reivindicar la pobra Maria Stuart, que sembla haver perdut protagonisme al cine després que la història s’hagi explicat -ja tocava- des del punt de vista d’Elisabet, àlies Cate Blanchett 😉

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s