La Passió segons Jaume Domènec

Aprofitant el llarg període de pau que s’havia obert amb el regnat de l’emperador August, quan pràcticament “no foren grans affers en lo món” i “guerres no foren qui·s degen scriure”, Jaume Domènec inclou una vida de Jesús en el seu Compendi historial, una crònica universal en català començada el 1363 per ordre de Pere el Cerimoniós, com us explicava aquí mateix fa uns mesos. Aquest parèntesi -que no fi- de la història s’omple amb el relat d’uns fets que determinen la concepció del temps i, en conseqüència, de la historiografia cristiana medieval. El caràcter excepcional d’aquests esdeveniments justifica que Domènec deixi de banda les compilacions amb què ha treballat fins ara i vagi a les fonts, al text evangèlic en la seva versió llatina. I així topa amb el problema amb què s’enfrontava la tradició exegètica des dels seus inicis: si acceptem que l’Evangeli està inspirat per l’Esperit -“car, parlant pròpriament, jassia que ·iiii· sien los evangelistes, tot és ixit del Sant Sperit”-, com expliquem les diferències entre els evangelis? Com les integrem en un discurs únic i alhora respectuós amb la lletra? Entre les opcions que té a l’abast, Domènec tria el camí difícil: no redacta cap paràfrasi ni elabora taules sinòptiques amb els elements comuns i les particularitats de Marc, Mateu, Lluc i Joan, sinó que construeix una harmonia evangèlica, és a dir, un relat únic de la vida de Jesús basat en la literalitat dels quatre evangelis, puntualment interromput per algunes notes i excursos. Trencant el seu costum, l’autor (“actor”) fa acte de presència per confessar l’esforç dedicat a un projecte que, a les dificultats de la traducció, afegeix les pròpies de l’ordenació temporal dels fets quan no es compta amb el suport dels cronogrames típics del gènere historiogràfic que conrea: “E havem-la posada -la història de Jesús- segons l’orde dels temps en què les dites obres foren fetes o dites, no segons aquell que los dits evangelistes les reciten; les quals coses aordonar axí és stat de gran affayn e de gran studi”.

L’harmonia evangèlica del Compendi és la contribució més personal de Domènec a la tradició de les cròniques universals en català i, de retop, a les nostres traduccions bíbliques medievals (en curs d’edició dins el projecte Corpus Biblicum Catalanicum). El llarg passatge sobre la Crucifixió que segueix n’és potser un dels moments més reeixits i alhora una bona mostra dels problemes amb què l’historiador s’enfrontava. M’ha semblat interessant recuperar-lo avui, Divendres sant de 2013, a partir de l’únic manuscrit que l’ha conservat (Madrid, BNE, ms. 11518).

Era quays migdia. E dix Pilat als jueus: “Veus vostre rey”. E ells cridaven: “Pren-lo! Crucifica-lo!” Diu-los Pilat: “E crucificaré vostre rey?” Responeren los sobirans capellans: “No havem rey sinó Cèsar”.

E vesent Pilat que no profitava res, ans crexia la rumor, prenent aygua, lavà’s les mans davant lo poble disent: “Innoscent son yo de la sanch d’aquest just. Vós ho veurets”. E respòs tot lo poble disent: “La sanch d’aquell sia sobre nós e sobre nostres fills”. E Pilat, volent satisfer al poble, jutgà que la petició d’aquells fos feta; e lexà’ls Baraban, qui demanaven, qui per homicidi e per sedició era stat mès en la càrçer, e liurà Jesús, ab corregades o ab verges batut, a lur volentat que fos crucificat.

E puis l’agren scarnit, despullaren-li lo mantell de la porpra e vestiren-li sos vestiments; e resebents-lo, menaren-lo per ésser crucificat. E ixí portant si mateys la crou en aquell loch qui és dit Calvària e en ebraych Gòlgotha, on lo crucificaren. E com lo menassen, trobaren ·i· hom cirener (so és de la ciotat de Cirena) passant per aquí, qui havia nom Simon, vinent de sa vila, pare de Alexandri e de Ruffo. Aquest prengueren e·l forsaren que portàs la crou a prop Jesús. E seguia-lo gran multitut de poble e dones qui·l ploraven e·l planyien. E Jesús, girant-se a elles, dix-los: “Ffilles de Jerusalem, no vullats plorar sobre mi, mas plorats vós matexes e sobre vostres fills, cor dies venran en què diran: ‘Benaüyrades són les exorques e·ls ventres qui no han engendrat e les tetes qui no han aleytat’. Lavores comensaran a dir als monts: ‘Casets sobre nós!’, e als colls: ‘Cobrits-nos!’, cor si en l’arbre vert fan aytales coses, e què sirà fet en lo sech?” E manaven ab ell altres dos, qui eren malvats, per tal que fossen morts.

E vingueren al loch dit Gòlgota, qui és interpretat e dit loch de Calvària. E donaren-li a beure vi mirrat (so és en què havia mirra) e mesclat ab fel; e quant lo hac tastat, no·n volch beure. E pus foren venguts al loch, crucifficaren-lo aquí. E ab ell crucifficaren dos layres, dessà e delà, ·i· a la dreta e altre a la sinestra, e al mig Jesús; e complida és la Scriptura qui diu: “E ab inichs (so és malvats) és stat deputat”. E desia Jesús: “Pare, perdona-lus, que no·s saben què·s fan”. E scrisch Pilat lo títol e posà-lo sobre la crou; e era lo títol e la superscripció scrita que posaren sobre·l cap d’aquell en letres greques, latines e ebrayques: “Aquest és Jesús Natzareu, rey dels jueus”. Aquest, donques, títol legiren molts dels jueus, cor prop la ciutat era el loch on Jesús fo crucifficat; e era la scriptura en ebrayc, grech e latí. Disien, donques, los sobirans capellans a Pilat: “No vulles scriure ‘Rey dels jueus’, mas que ‘Ell ha dit: rey son dels jueus’”. Respòs Pilat: “So que he scrit, he scrit”.

E·ls cavallers, quant l’agren crucificat, preseren les vestedures d’aquell e feren-ne ·iiii· parts, a cascun cavaller ·iª· part, gitants sorts cascun qual part prengués. E prengueren la gonella, qui era feta quax a manera d’obra d’agulla e dessús folrada per tot; e digueren los uns als altres: “No la trenquem, mas gitem sorts sobre ella de qui sia”, per tal que·s complís la Scriptura e·l dit per lo proffeta disén: “Partida han la mia vestimenta e han gitada sort sobre la mia vestedura”. E assò feren los cavallers.

E·l poble stava sperant. E passants davant ell, blastomaven-lo movents lurs caps e disents: “Ve, qui destrovexes lo temple de Déu e en ·iii· dies lo reffàs e·l rehedifiques, salva tu mateys! Si Fill de Déu est, devalla de la crou!” Semblantment los prínceps dels capellans, scarnints ab los scrivans e ansians, disien: “Los altres ha salvats e no pot salvar si mateys; si ell és rey de Israel, Christ amat de Déu, devayl de la crou e creurem-li. E comfisà’s en Déu; deliure-lo ara, si·s vol, car ell ha dit: ‘Ffill de Déu son’”. E·ls cavallers scarnien-lo axí mateys, acostants-se e donants-li vinagre disents: “Si tu est rey dels juseus, salva tu mateys!” E cells qui eren ab ell crucifficats li retrasien assò mateys; e la ·i· en special d’aquells ladres qui penjaven blastomava-lo disent: “Si tu est Christ, salva tu mateys e nós!” E l’altre, responent, reprenia-lo disent: “E tu no temes, qui en aquella matexa condempnació est? E nós per cert justament, car resebem dignes penes als fets, mas aquest res de mal no ha fet”. E desia a Jesús: “Menbre’t de mi quant seràs vengut al teu regne”. E dix-li Jesús: “Verament te dich que huy seràs ab mi en paradís”.

E estava prop la crou de Jesús la mare d’aquell e la sor de sa mare, Maria Cleoffè, e Maria Magdalena. Co, donques, vesés Jesús la mare e·ll disscípol estant, que ell amava, dix a la sua mare: “Ffemna, vet ton ffill”; puys dix al discípol: “Vet la tua mare”. E d’aquella hora a avant resebé-la el discípol en so del seu.

E era hora quays ·vi·. E foren fetes tenebres de la hora sesta sobre tota la terra tro a hora nona, e fo escuresit lo sol. E engir hora nona cridà Jesús a gran vou dissent: “Heloy, Heloy, latna tzabatani?”, qui enterpretat vol dir: “Déu meu, Déu meu, e per què m’as desenparat?” E alscuns, entorn stants e oynts, disien: “Veus que aquest apella Helias”. A prop, sabent Jesús que ja són totes les coses acabades, per tal que·s complís la Scriptura dix: “Set he”. Era donques aquí posada una payrola plena de vinagre. E ·i· d’aquells, corrent tantost, pres una sponga, e omplí-la del vinagre e ligà-la en una cana, e presentant-la a la bocha d’aquell, dava-li a beure; e ell e·ls altres disien: “Sofferits, vegam si vindrà Helyas deliurar-lo e a deposar de la crou!” Co hagués, donques, Jesús pres del vinagre, dix: “Complit és”. E cridan Jesús a gran veu dix: “Pare, en les tues mans coman lo meu sperit”. E veus que la cortina del temple se trenchà en ·ii· parts per lo mig, d’alt a bas, e ffo fet terratrèmol, e les pedres se trenquaren, e·ls moniments són uberts, e ressuscitaren molts corses de sants qui havien dormit; e ixints dels moniments aprés la ressurrecció d’aquell, vingueren en la santa ciutat e aparegueren a molts. E Centurió, qui estava davant, vesent que axí cridant hagués spirat, e ell e aquells qui eren ab ell gardants Jesús, vist lo terratrèmol e so que fet era, hagueren gran pahor. E Centurió glorifficava Déu disent: “Verament aquest hom era just e Ffill de Déu”.

Anuncis

11 Comments

  1. M’ha agradat molt. No cal dir que no en sabia res d’en Jaume Domènec i el seu intent de construir una harmonia evangèlica, cosa ben difícil perquè cada evangeli s’adreça a comunitats de creients diferents i inclouen alguns textos difícilment compatibles entre ells.
    M’agrada l’entrada perquè incorpora un més de tants secundaris de l’època medieval que defineixen ,amb més claredat potser que les grans personalitats, els paràmetres de l’epoca. Em recorda un cop més la gran importància del fet religiós a l’edat mitjana. Sí, és una obvietat, però com que jutjo la realitat del passat des de la del meu temps, de vegades corro el risc de minimitzar-ho. Gràcies altre cop, i encara que sigui una mica avançat, Bona Pasqua, Maria!

    M'agrada

  2. Interessantíssim apunt, Maria. He llegit el fragment amb atenció. M’ha agradat molt. I, efectivament, salomònica decisió la de Jaume Domènec, confegir un text harmònic i unificador.
    Pel que fa al debat encetat sobre la cultura dels “mediocres”, no sé si has llegit (ara canvio totalment de segle, però té molta relació) un relat de Jaume Cabré intitulat “Pols”. És dins del llibre “Viatge d’hivern”. La història d’un erudit misantrop que té una enorme biblioteca i no surt de casa perquè sempre està llegint. Ho té tot perfectament catalogat, arxivat, endreçat. I no para de rebre noves obres. Però aquesta biblioteca posseeix la particularitat d’encabir, per damunt de tot, les obres dels suposats “mediocres”, les que ningú no ha llegit ni coneix, les que ningú no lloa. El protagonista, una mena de Quijote en certs sentits (fins i tot perquè al final acaba adoptant la personalitat de la seva ajudant/serventa i a l’inrevés, a mode de “l’ingenioso hidalgo” i el fidel Sancho), alberga l’esperança de trobar la saviesa entre aquells llibres de segona fila. Per a ell, la realitat de cada moment històric és el compendi de tot.
    Bé, m’he allargat massa. Tot i que el relat té diverses lectures i que el personatge, en algun moment, no deixa de resultar un pèl patètic, s’acaba traspuant aquesta idea.
    Bona Pasqua, estimada!

    M'agrada

    1. Molt interessant, la notícia del conte, Anna, gràcies! És la mateixa voluntat enciclopèdica de voler-ho encabir tot en un llibre -o en una biblioteca, tant li fa. I d’aquí al “libro de arena” àlies Internet, un pas.

      M'agrada

  3. Tot i que m’hi afegeixi molt tard… A hores d’ara, el text de la passió l’hem sentit sempre en vulgar catalanesc. Però em demano quin devia ser l’efecte, en el seu moment, de veure traduït aquest text, i amb aquesta vivor extraordinària.

    M'agrada

    1. Bé, el rei Pere es feia llegir el Compendi… La cosa, si més no, funcionava.
      Realment, el fragment de la Passió és un dels més aconseguits del text. N’hi ha d’altres que, aplicant el mateix sistema de treball, grinyolen una mica: no vulguis saber com queda el passatge de les negacions de Pere quan intentes recollir tots els detalls dels evangelistes. Marejat que devia quedar el sant… i el lector actual.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s