Per a l’epistolari de Pere Miquel Carbonell (2): Carta de Guillem de Fet

Savona, Torre Pancaldo. Font: WKnight94 (Wikimedia Commons)Reprenc la sèrie començada en aquest blog mesos enrere sobre l’epistolari del notari, arxiver i historiador barceloní Pere Miquel Carbonell (1434-1517) amb una carta que li va enviar el 1507, des de Savona, el seu amic l’escrivà reial Guillem de Fet, en què li relatava l’entrevista entre els reis Ferran II de Catalunya-Aragó i Lluís XII de França que va tenir lloc en aquesta ciutat italiana l’estiu del mateix any, estudiada per José M. Doussinague. La lletra va ser publicada fa més de seixanta anys en un article de Lluís Batlle i Prats sobre la relació entre Ferran el Catòlic i la ciutat de Girona, però no se sol citar als estudis sobre Carbonell, tot i el seu innegable interès. Més avall la transcric novament a partir de la còpia coetània de l’Arxiu Municipal gironí.

L’escrivà Guillem de Fet havia ingressat a la Cancelleria reial el 1494 i va actuar en nom de Carbonell en gestions diverses, com a mínim entre 1496 i 1516, segons que es desprèn dels registres de pagament dels oficials de la Cancelleria i d’un parell de procures fetes per l’arxiver a favor del personatge. D’altra banda, Fet devia conèixer prou bé les afeccions i els projectes històrics i dietarístics de Carbonell, que el tracta de “litteratum virum, amicissimum meum”. És per això que li envia les noves sobre la trobada reial a Savona, de la qual sembla que havia estat testimoni, “perquè sé haureu pleer de aquelles e que sien notades per vós per lo sdevenidor”. Carbonell, tan curiós a l’hora de recollir i prendre nota de tota mena de notícies sobre el que passava al seu voltant, no era gaire amic de sortir de Barcelona -a banda d’una visita devota al monestir de Montserrat- i devia agrair que els col·legues el mantinguessin informat.

La lletra de Guillem de Fet sobre les vistes de Savona de 1507 s’emmarca en el gènere de les cartes de relació que comencen a sovintejar en aquests anys, en què l’interès pels grans temes de la política internacional -com ara les guerres d’Itàlia i la croada contra l’infidel en qualsevol de les seves versions: el Turc o, fins fa poc, Granada- es manifesta dins i fora de les corts. En un altre lloc he parlat d’un exemple paral·lel que va córrer per Barcelona uns mesos després: la carta que l’escrivà Bernat Ferrer envia el 1508 al seu oncle el secretari reial i escrivà de la Diputació del General Jaume Ferrer sobre el misteriós xa Ismaïl de Pèrsia, en qui tantes esperances s’havien dipositat per aturar el Turc. Aquestes relacions són el precedent llunyà de les gasetes del XVII i del periodisme modern.

En descriure la trobada de Ferran el Catòlic i Germana de Foix amb Lluís XII a Savona, Guillem de Fet se centra sobretot en el detall de les cerimònies i les festes que s’hi celebraren. Els monarques francès i aragonès hi van competir en cortesia. Però, a parer de l’historiador aragonès Jerónimo Zurita, que uns anys després, al llibre VIII de la seva Historia del rey don Hernando el Católico. De las empresas y ligas de Italia (1580), narrarà els fets de forma tan semblant a la carta de Fet -per bé que resumint-ne alguns aspectes i completant-ne d’altres- que tot fa pensar que la coneixia directament o bé treballava amb un text que beu de la mateixa tradició: “porfiando en sus cortesías, porque en ellas los franceses no suelen ser menos cerimoniosos que los españoles, fue preferido el rey en todas como huésped”. Zurita resumeix les cerimònies i no reprodueix els dístics llatins que es van composar per a l’ocasió i s’exhibiren públicament a la ciutat per rebre el Catòlic, que també es llegeixen, amb variants respecte de la versió de Fet, en una miscel·lània poètica manuscrita de la Biblioteca Apostòlica Vaticana, ms. Barb. lat. 1776 (s. XVI in.), descrita per Rino Avesani.

A continuació transcric la carta de Guillem de Fet a Pere Miquel Carbonell, datada a Savona, 2 de juliol de 1507, a partir de la còpia conservada a l’Arxiu Municipal de Girona, Manuals d’acords, vol. 107 (1507), f. 23-24v.

Letra rebuda de mossèn Guillem de Fet, scrivà del rey, nostre senyor, per mossèn Pere Miquel Carbonell, scrivà y archiver del dit senyor rey.

Senyor archiver, perquè, plazent a nostre Senyor, de més prop nos scriurem, no respondré a vostres letres que en Nàpols rebí, salvo scriure-us les noves, perquè sé haureu pleer de aquelles e que sien notades per vós per lo sdevenidor.

A quatre de juny partiren ses alteses ab setze galeres del port de la ciutat de Nàpols, car la armada de les naus vuyt dies abans ere partida ab bon temps. A les galeres fon lo temps tant contrari que fins a XXVI de juny stiguem en arribar en Jènova, e allí se sabé de cert com lo rey de Fransa ere en Saona, sperant a ses alteses, desijant veure’s junts. El mateix dia, ans de intrar en Jènova, isqué mossèn de Narbona, jermà de la reyna, nostra senyora, ab quatre galeres del rey de Fransa a reebre e visitar, e axí ab molt pleer intrem tots junts en lo port de Jènova, e stiguem allí altre dia, digmenge, havent ses alteses molt pleer e folgant; les galeres del rey de Fransa venien al devant a Sahona. Lo diluns, vespre de sanct Pere, partiren ses alteses de Jènova ab les galeres molt adressades e la gent tota molt ben vestida e ataviada, e essent en vista de Sahona isqué lo gran mestre del rey de Fransa ab una galera de les del dit rey de Fransa y acompanyada de molts cavallers, rebé ses alteses, y a cap de poch se acostà altra galera, en què havia un cardenal ab alguns bisbes e prelats; ab molt ataviament se acostà e saludà a ses alteses; stant ja més a vista de la ciutat, isqué altra galera, en què anave lo legat ab quatre altres cardenals, e aquestos intraren en la galera reyal, e foren ab ses alteses, e axí ab molt orde les galeres, ab ses banderes e standarts reyals stesos, intraren en lo pont. E acostà-se la galera reyal a un pont que stave aquí, fet de fust, a on stave lo rey de Fransa ab molts grans de sos regnes; los trets de les bombardes de les galeres e de la ciutat e de les naus que eren en lo port foren tants e ab tant concert que, en cert, los uns als altres no·s vehien ni s’oÿen. E com la popa de la galera reyal fon junta en lo port, lansà la sua scala; e tant tost com fon posada, sens sperar que s’adressàs, com fer-se sol, lo dit rey de Fransa se meté per ella e entrà dintre la galera reyal, que a penes hagué temps lo rey, nostre senyor, de levar-se de on stava assegut; y ab los bonets levats se abrassaren y·s besaren e·s miraren la hu ab l’altre, e tornaren-se altra vegada abrassar e besar; e tantost lo dit rey de Fransa se acostà a la reyna, nostra senyora, ab molta familiaritat e amor. E lo rey, nostre senyor, los dexà axí junts e partí’s de la galera al pont, en lo qual havia mula adressada per sa altesa; cavalcà e stigué sperant fins que·l dit rey de Fransa, lo qual portave de braç la reyna, nostra senyora, isqueren de la galera e cavalcaren. El rey de Fransa portave a les anques la reyna, nostra senyora, e lo rey, nostre senyor, posà’s a la mà squerra, e axí anaren una costa poqueta. E arribà fins ésser devant la porta de la ciutat, en què ha una poqueta plaça; e com foren allí, ell rey de Fransa, que anave hun poch derrer, aremeté e tornà a la mà al rey, nostre senyor, e posà’l a la sua mà dreta e féu jurament que axí havien de passar. E prest se presentaren los de la ciutat ab les claus de les portals en les mans, e lo rey de França manà que les enviassen al rey e que li fessen sacrament e homenatge de fidelitat. E axí entraren per lo portal, e meteren hun pali de brocats sobre tots ells tres, e una molt solenna professó; e axí anaren per lo carrer amont; enmig de la professó havia tres o quatre archs triumfals per lo carrer. Arribats al portal del castell, féu semblantment liurar les claus, e ysqué lo alcalde e tota la guarda que aquí stava. E axí se apearen tots tres e montaren ses alteses en sos aposentaments, los quals staven adressats. E aprés de poch lo rey de França se’n passà en lo palau episcopal, a on se eren aposentats, dexant tot lo castell deliure a ses alteses. E deveu notar que lo rey de Fransa tenia al cap del pont tantes cavalcadures apersabudes, que en exint cascuna barcada de spanyols de les galeres, prest los requerien que cavalcassen, e axí tots los més que volgueren anaren cavalcant. Les dames anaven molt riques; los cortesans spanyols isqueren tant reluents e vestits y ab tantes cadenes de or, que los francesos se maravellaren; passaren més de CCC los qui anaven ben vestits e enjoyats per ésser stades aquestes festes e vistes no pensades. Passaren la migenit entre los dits tres, per tercera persona, moltes cortesies plenes de amor e bona voluntat. Altra dia de matí, dia de sanct Pere, el rey, nostre senyor, passà a la posada del rey de Fransa ab sos cavallers e gents, totes vestides de altra modo e altres cadenes que no havien portades lo dia passat. El rey de Fransa, com sabé que lo rey ere dintre son palau, isqué prest a la porta de una sala baxa a on stave, e, ab lo bonet levat, se acostà ab ell e tornà-lo possar a la mà dreta, e comensaren a porfiar sobre açò. Ell rey, nostre senyor, digué al de Fransa: “Senyor, no m’haveu de fer forsa en vostra terra, que sou molt honrat e teniu gran dignitat, e és raó que vós aneu a la part dreta”. E lo rey de Fransa respongué: “Senyor, en moltes maneres maraxeu ésser honrat e yo us tinch per pare; tot lo que yo tinch és vostre, açò vos pertany, e és raó que axí·s fassa; si·m voleu fer forsa, cridaré a qui m’ajude”. E molt prest se acostà lo qui ere aquí embaxador en Nàpols, lo qual digué: “Ja stà, senyor, molt determenat y no és raó de més porfiar, sinó que fassa lo que lo rey, mon senyor, lo prega”. E axí abrassats se’n passaren a missa, la qual deya lo cardenal Sancte Praxedis, lo qual ere vengut per legat del papa per aquesta jornada, e absolgué a culpa e a pena tots aquells que oÿren aquella missa. Havia en la sglésia dos setials junts per los dos reys, eguals lo hun a l’altra; e aprés que hagueren feta oració, se levaren enaprés. E aquí havia una sola sella, e ell rey de França requerí lo rey de Spanya que s’assegués y ho porfia[re]n; e lo rey de Spanya requerí lo rey de Fransa, dient-li que ere més raó que se assegués, que ell tenia més necessitat; y veent que no·l podia vence senyalà al majordom major que portàs altra sella e llavons assegueren-se los dos, cada hu en sa sella, car lo rey de Fransa stave indispost dels peus, que no podia star sinó assegut o ajagut. E en lo evangeli e pau porfiaren molt, a la fi que abdós junts besaren la part del libre e en la patena la pau. Acabada la missa, isqueren junts a la porta de la sglésia, e anà cada hu en son aposentament, los quals se stan junts. E acabant de menjar, lo rey de Fransa se passà a on ses alteses staven, e aquí porfiaren qui·s posàs en lo lit, e los altres dies junts a ell familiarment parlant per molt gran spay; e essent ja tart, lo rey de Fransa se’n portà la reyna a sopar ab ell, e lo de Spanya restà a parlar ab lo cardenal de Sancta Pràxedis, e aprés ab los embaxadors de Venècia, e ab lo cardenal de Roan e altres. Altre dia de sanct Pere, aprés de missa, passà lo rey de Spanya visitar lo rey de França; e acabant de menjar vingué lo rey de França al rey de Spanya, e aprés tots tres se n’anaren a sopar junts; e acabat lo sopar, lo qual durà per bona stona, isqueren a passejar per la ciutat. Les honres que tots tres han fetes al Gran Capità és cosa de no creure, tant que en lo dit sopar derrerà menjà ab ells. Les demostracions de amor entre aquestos senyors és cosa meravellosa; y no solament entre ells, però tots los cortesans los uns ab los altres, axí com si sempre fossen plegats. E entre les altres coses dix lo rey de França públicament que per star la reyna, muller sua, prenyada de sinch mesos no la havia feta venir en aquestes vistes, però que sperave en Déu e en la bona ventura del catòlich rey, son jermà, que li daria hun fill per sa consolació. Spere’s de aquestes vistes la pau perpètua entre ells e benifici universal en la christianitad. Altre dia e cada hora se han fetes moltes festes, danses, cortesies e honres, que no bastaria paper particularment scriure-u. És certa una cosa: que resta confortada e bona e ferma pau.

En los archos triumfals staven posats los següents metres o sobrescrits. E lo primer:
Sum tua si nescis, rex Ferdinande, Sahona;
rex Ludovicus habet ceptrum, sed ille tuus.

En lo altre arch triumfal:
Venite, mansuro conjuncti federe reges,
per mare, per terram regna tenete diu.

En l’altre:
Quis me felicem, quis me neget esse beatam?
Ecce habeo regum, leta Sahona, decus.

En l’altre, e·l cap del castell:
Arce hac robur habes majus tibi, maxime regum:
corda hominum stabili corroborata fide.

És còpia de la letra del dit Guillem de Fet, feta en Sahona a II de juliol any MDVII.

Per acabar, si us ve de gust, feu un tomb per la ciutat de Savona, començant per la torre Pancaldo (s. XIV), al costat mateix del port:

Anuncis

2 Comments

  1. Preciosa i molt interessant la lletra i el tour! Imagino que deu tenir la seva complexitat el fet que et deixin posar una pic del document original encara que sia fragmentàri…per tal de veure com escrivia en Guillem de Fet…per a paleògrafes malaltisses i obsesses com una servidora…
    Felicitats per la idea de l’Epistolari! És genial!

    M'agrada

  2. Moltes gràcies per tan exhaustiva informació. Que interessant. I el tour, fantàstic. Esperem un any ple d’articles com aquest, Maria.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s