Pangur Bán, el gat i el clergue

Si aneu a Dublín i passeu pel Trinity College, és probable que hi acabeu veient una exposició permanent sobre el llibre de Kells, una bella còpia il·luminada dels evangelis produïda pels monjos irlandesos de Iona o de Kells al segle IX i que es va conservar en aquest segon monestir fins al segle XVII. I possiblement en sortireu amb un tríptic de la biblioteca del Trinity, amb imatges espectaculars de columnes de llibres, il·lustracions del llibre de Kells i la traducció d’un poema gaèlic sobre la tranquil·la convivència entre un clergue i el seu gat Pangur Bán, nom que en anglès he vist traduït per “white fuller”, ‘batà blanc’. No he estat mai a Irlanda, però aquest estiu m’han deixat el tríptic. Llegir-lo i buscar més informació sobre el poema ha estat tot u.

He arribat a tres conclusions. La primera: el text és tot un clàssic al món anglosaxó des que el 1880 Ernst Windisch el va recuperar en el context del renaixement dels estudis sobre l’antiga literatura cèltica (vegeu la fitxa corresponent del projecte CELT). La segona: hi ha traduccions del poema a diverses llengües i per a tots els gustos, des de les més literals fins a d’altres libèrrimes, començant per la francesa que el mateix Windisch en va fer el 1881, algunes firmades per poetes de primera fila com W. H. Auden o Marià Manent (en castellà: La poesía irlandesa, Barcelona, 1952), sense oblidar les reeixides versions de Robin Flower i Antonio Rivero; aquí n’hi ha unes quantes. La tercera: més d’un viatger amb vocació bloguera escriu una entrada sobre el gat Pangur Bán i la seva circumstància quan torna a casa, però n’hi ha que barregen naps i cols i afirmen que el poema es llegeix al llibre de Kells mateix. Mentida: les trifulgues d’aquest curiós -a qui he d’agrair que m’hagi estalviat de fer marrada- per localitzar el manuscrit on es copia i, encara més, veure’n una reproducció són una mostra palpable dels avantatges –què no s’hi troba!- i els desavantatges –mala informació, desinformació- d’Internet i de la consultada i alhora vilipendiada Wikipedia com a fonts d’informació. En resum: el poema anònim sobre el gat forma part del Reichenauer Schulheft, un quadern de vuit folis en pergamí per a ús personal d’un monjo resident al monestir de Reichenau o al de St. Gallen; conté extractes gramaticals, literaris i astronòmics en llatí, antic alemany i gaèlic, i es va copiar al segle IX, encara que hi ha qui l’endarrereix fins al VIII. El manuscrit es conserva actualment a l’abadia benedictina de St. Paul im Lavanttal, a la Caríntia.

El quadern duu la signatura 86a/1, antigament Cod. 86b/1, 25.2.31 i 25.d.86. N’he vist una descripció de la part literària al volum II del Thesaurus palaeohibernicus de W. Stokes i J. Strachan (Cambridge, 1903). Informacions, aquestes últimes, que dono per pura deformació professional. A continuació us adjunto una imatge de la meitat inferior del f. 1v; si l’amplieu, allà on diu “Messe ocus Pangur Bán” comença el poema. Comprovareu que és un manuscrit molt menys glamurós que els que han fet famosos els monjos irlandesos medievals… I això el fa justament més interessant per a una servidora: l’atzar ha permès conservar un petit vademècum durant segles en què no se li va atorgar cap valor material.

Dit això, i avisant prèviament que (a) no sé gaèlic i (b) no tinc cap gat i encara menys blanc –la meva companya ocasional de despatx és una gossa negra d’edat venerable-, procedeixo a perpetrar una versió més del poema sobre Pangur Bán basant-me en les traduccions que corren per la xarxa:

El meu gat Pangur Bán i jo, / cadascun ens dediquem al nostre art;
ell es concentra a caçar ratolins, / jo en el meu propi ofici.
A mi m’agrada, més que no la fama, / seure diligent amb el meu llibre;
Pangur Bán no m’enveja pas, / s’estima la seva simple destresa.
Quan som tots dos sols a casa / -no em canso mai d’aquesta història-,
sabem a què dedicar el nostre enginy, / en un joc inacabable.
De vegades, un ratolí valent / es travessa al camí de Pangur;
de vegades cau en la meva xarxa / una sentència difícil de capir.
Ell vigila atentament la paret / amb els seus ulls brillants;
el mur del coneixement / escruto jo amb ull clar però feble.
Quan agafa un ratolí entre les urpes, / com n’està de content, Pangur!
Oh, quina alegria sento / quan resolc un dubte que m’obsessiona!
Ens hi podem estar hores, / sense que l’un faci nosa a l’altre:
cadascú s’estima la seva manera / i es distreu prou bé tot sol.
Ell és tot un mestre en la tasca / que practica cada dia;
jo també ho sóc en la meva: / fer intel·ligible el que no ho era.

Post scriptum

Tot s’ha de dir, la presència de Pangur Bán a la xarxa els últims anys té força a veure amb la pel·lícula d’animació El secret de Kells, una coproducció francesa, belga i irlandesa de 2009, on el gat acompanya el protagonista Brendan en la seva aventura per salvar el llibre màgic de Kells. A la banda original del film (Brendan et le secret de Kells, Bruno Coulais, 2009), hi destaca la melancòlica cançó d’Aisling:

(Preguem a sant Columba i a sant Columbà que els enllaços d’aquesta entrada aguantin més de l’habitual.)

Advertisements

12 Comments

  1. Quina historia més fascinant! A risc de pecar de vanitosa, gairebé puc assegurar que, en algun moment al llarg de la confecció d’aquesta entrada, una dita gata Colette i jo mateixa hem passat pel teu cervell. M’identifico molt amb el clergue, salvant les distàncies! I m’encanta en Pangur Bán. El mateix seu nom em sembla preciós. La dita gata no caça ratolins: millores en la vida felina (o no) del segle XXI. Tanmateix, sí que comparteix amb mi tasques, espais i silencis. Gràcies, Maria, per les teves històries.
    Nota al peu: percebo que et decantes per la forma blog. No hi combrego. En canvi, recolzo la teva afirmació sobre els riscos d’Internet i de la Wiki inefable.

    M'agrada

  2. He estat a Dublin, he visitat al magnífic Trinity College i he contemplat el Llibre, què és una meravella. No coneixia el poema i em sembla preciós. Només els que tenim gats podem apreciar la seva bellesa. Salutacions.

    M'agrada

  3. Bon vespre, Maria. Acabo de llegir la teva petita obra d’art (que els blogaires anomenen “entrada”). “Entrada”…quina definició més poc acurada per a la Bellesa. Disculpa, l’ex-cursus. M’has tocat la meva fibra sensible Anglo. Quin poema més preciós! Evoco el gatet i el monjo i és que em derriteixo de plaer. I quina història la del poema i la del suport, “last but not least”…quina escriptura més corprenedora, tan anònima i tan bella. Em pregunto què estudiava el monjo, i vull pensar que era quelcom relacionat amb la “scientia” (deformació professional). Cert que si servidora disposés d’una màquina del temps, cap a un monestir medieval me n’anava amb la Fosqueta. Quina emoció! M’ha vingut a la ment el precís instant de l’any passat en què a la BL, dins un ms copiat al priorat de st Bartholomew en el decurs del s. XIV, hi vaig trobar la cantilena lul·liana. Ai per Déu quina emoció, i quin estat de l’ànima que regales amb la paraula! Deu ser també la influència d’en Cadfael….pobret, que no té gat, ell.
    Felicitats!

    M'agrada

    1. Gràcies, Teresa. També em té intrigada, el tema d’estudi del monjo. En algun lloc he llegit que dret, però no és gens clar. Com que un dels primers traductors a l’anglès (Thesaurus palaeohib.) fa servir la paraula “dictum”, que tant pot ser una proposició més general com tenir un matís jurídic, vaig triar “sentència”, que en català també té els dos significats. (D’altra banda, continuo creient que els gossos negres són companys tan bons o millors d’estudi que els gats blancs: na Fosca i na Faluga en són testimonis. Haurem de buscar un text ben antic que en doni fe.)

      M'agrada

      1. Mira, no se m’havia ocorregut. Havia pensat en filosofia, astronomia, etc.
        Ai, si. Crec que l’any 2013 organitzen a Kalamazoo una sessió sobre els gossos a l’edat mitjana!

        M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s